“A partir d’ara no juguem partits, juguem finals”

Joan Agustí vol a tothom unit per a revertir la situació d’un Olot en descens. Confirma la seva confiança en Rodri i demana el suport de l’afició

JORDI MESTRES @jordimestres7
Joan Agustí demana unió // FOTO: David Planella
Joan Agustí demana unió // FOTO: David Planella

L’Olot no està on tots els seus seguidors volien. En descens, després de 10 jornades, a la Garrotxa viuen un moment molt delicat. Ho sap el seu president, Joan Agustí, que espera una reacció immediata. L’estil passa a un segon lloc ara mateix i el més important és guanyar. Això demana una categoria com la Segona B, en la que l’Olot hi afronta la tercera temporada consecutiva. De Territorial al futbol semiprofessional. De 120 socis a 1400. Agustí, content i satisfet, demana una reacció perquè en vol més.

Quin diagnòstic fa de la situació de l’Olot?

Home, evidentment és un moment complicat. Ens agrada competir cada any i el rendiment no és satisfactori. Està sent molt baix i no podem estar contents. Hem de revertir la situació.

Què ha fallat perquè l’Olot hagi guanyat un partit dels 10 que s’han jugat?

Suposo que hi ha moltes coses que no hem fet bé. Penso que no hem tingut sort, però no ens podem encomanar a això. Considero que és un moment de fer reflexió i arreglar les coses al nostre abast, que depenguin de nosaltres.

Ha reflexionat molt?

Molt. Jo sempre reflexiono.

Rodri té la plena confiança de la directiva?

Evidentment que sí.

Fins a final de temporada?

Té un contracte fins a final de temporada. Està clar que sí. És un moment d’estar junts, solidaris, de treballar i revertir la situació.

L’estil de l’Olot és innegociable?

L’estil de l’Olot és molt important, però en aquests moments ho és més guanyar. Hem de començar a puntuar i agafar confiança per a després tornar allà on volem. No tenim un equip fet per fotre’ns bufetades amb el contrari, sinó per jugar la pilota. No es poden canviar els estils. No es pot posar els més alts i valents, però sí que, com a president, toca demanar el resultat. Adaptar el nostre estil a ser una mica resultadistes i més forts a cada àrea. Els petits detalls ens han fet perdre molts partits.

El que comença a ser una tònica és que sempre costa molt l’arrencada.

La temporada de Vílchez vam fer 6 partits i 12 punts, l’anterior malament però millor que aquesta i aquesta ha estat la pitjor.

L'Olot ha guanyat només un partit de 10 // FOTO: Martí Albesa
L’Olot ha guanyat només un partit de 10 // FOTO: Martí Albesa

Veu l’actual Olot millor que aquells equips?

No el compararé perquè estic comparant jugadors que són de l’Olot amb altres que ho han estat. No em puc permetre un luxe d’establir una escala. Nosaltres no érem un club de grans fitxatges. Vam fer un equip a Primera Territorial i vam anar pujant així. Fent petits retocs cada any. A Segona B van jugar 7 jugadors dels d’aleshores. Canviar això és molt difícil. Potser per això ens costa tant la Segona B. Estàvem acostumats a treballar d’una manera i ara és més difícil. Sempre hem tingut un respecte impressionant per les nostres plantilles i hem volgut agradar al nostre públic.

Eduardo Vílchez, Arnau Sala, Rodri. Tot són entrenadors amb poca experiència a Segona B, però que encaixen amb aquest estil.

Potser sí.

Amb Girona i Llagostera a Liga Adelante també deu costar fer venir jugadors?

Aquests dos equips de Segona A han fet una molt bona feina. Estan en una categoria superior i centren part de l’atenció. Tot això són paraules perquè el que avui interessa és que tota la gent de l’Olot estigui junta, solidària, treballant i aixecar una temporada que no ha començat com nosaltres voldríem.

Sempre que l’Olot juga a casa és el segon estadi amb més aficionats del grup. Per estar-ne orgullós.

No solament ve molta gent. El públic de l’Olot és el que es comporta de forma més esportiva de tota la categoria. Es respecte al contrari i podem presumir d’això. Hi ha aficionats que venen tant si es guanya com si es perd, però no podem trigar a aixecar l’equip.

El projecte de remodelació de l’estadi segueix en peu?

Sí. En aquests moments hi ha un avantprojecte i l’Ajuntament està disposat a fer una remodelació de l’estadi. Aquest Olot que ha passat d’estar a punt de desaparèixer a Segona B i hi continua havent les mateixes instal·lacions.

També es va fer una ampliació de capital per a afrontar la categoria, no?

No es va fer una ampliació de capital, sinó una conversió a Societat Anònima Esportiva. Els pressupostos de l’Olot quan tenen dèficit es cobreixen amb els esforços de la junta. L’ampliació de capital no es va fer per cap motiu econòmic.

L’Olot li ha donat més alegries que disgustos?

Per nosaltres cada victòria és una alegria i cada derrota un disgust. Hi ha una alegria molt més gran. Hem ajudat a construir un club amb 1.400 socis i el vam trobar amb 120. Que la ciutat d’Olot sigui coneguda i cada dia estiguem més contents de ser olotins.

Fins quan durarà aquest projecte?

Nosaltres estem fent molts esforços per a tirar endavant aquest club. Mentre seguim creixent, i vingui gent al camp seguirem. Després, ja s’haurà de plantejar un canvi.

Està orgullós?

No ho he fet jo. Ho hem fet entre tots. Aquest és un altre dels mèrits d’aquest club. La junta mai ha presumit, ja que els jugadors, els tècnics, els socis, els patrocinadors, del futbol base tenen mèrit també.

La clau, com ha dit, ara mateix és estar unit?

Això no ho traurem fotent una esbroncada a algú, sinó estant junts i reclamant el suport del públic. A partir d’ara no juguem partits, juguem finals.