Diverses compareixences del president de la FCF, Joan Soteras, en diferents actes d’autopromoció a la seva segona ‘volta a Catalunya’ posen en evidència que les eleccions a la Catalana ja estan en marxa
No va tenir suficient amb recórrer les 14 delegacions de la Federació Catalana abans de la vergonyosa Assemblea de Blanes 2021 que Joan Soteras, ja té en marxa el procés electoral per al 2022. El mandat del 55è president de la FCF acaba al setembre 2022, però hi ha moltes presses al carrer Sicília per a renovar quatre anys més.
La il·lusió del sabadellenc passa per arribar als 78 anys al càrrec i, si és possible, seguir endavant així com poder construir una ‘Ciutat Esportiva Joan Soteras‘, somni del qual ja sembla haver despertat.
MONÒLEGS’ DE SOTERAS
Amb una agenda repleta de presències a tota Catalunya i innombrables viatges a Madrid, el sabadellenc ha estret als seus delegats perquè marquin en vermell (noms i cognoms dels clubs) aquest 2022 com l’any de la renovació.
Ja no dissimula, de fet, mai ho ha fet. Abans de Blanes 2021 va utilitzar les seus de la FCF per a reunir directius (tothom valia) per a transmetre els seus ‘monòlegs’ impagables’.
El seu ‘agent personal de comunicació’, que paga la Catalana, ja s’encarrega de mirar al cel, convocar als seus amics i transmetre victimisme. Que la policia judicial es presenta a les oficines de la Fede, no passa res; un waschap ‘tranquil·litza’ al personal; que es publiquen els problemes jurídics federatius, tot és mentida.
És més, es permet qualificar (Soteras) com a “extorsionador‘ al periodista que signa la majoria d’aquestes notícies (Manuel Ayala).
LLEIDA, TARRAGONA I GIRONA
La veritat és que aquesta 2a volta a Catalunya torna amb el mateix patró de joc; és a dir: entrevistes personalitzades amb mitjans locals i col·laboradors, absència de premsa a l’interior, i complex de persecució. Així ho va fer al Bages, al Maresme (pobre Moha) –“pretenc ser una persona pròxima als clubs” i ara marca dijous 9 (Lleida), dilluns 13 (Tarragona) i dijous 16 (Girona).
Ja saben els delegats Josep Mª Espasa, Jordi Bonet i Josep Vives el que han de fer per a “compartir les inquietuds futbolístiques i millorar el futbol de casa nostra”. Soteras té la solució i, si algú s’atreveix a contradir-li, se li cridarà l’atenció com va ocórrer a les Terres de l’Ebre.
DEMANDES, QUERELLES I DENÚNCIES
Pendents que es reveli el secret de l’inici de les eleccions (les primeres de Soteras), l’advocada-especialista en ‘Delictes de sang’ (MB), contractada pels seus econòmics honoraris, no arriba a tot. Segons fonts consultades per aquesta Redacció, les causes pendents a l’FCF sobrepassen la trentena.
Hi ha casos i coses curioses perquè, mentre els contraris federatius paguen de la seva butxaca, els directius i executius saben que el futbol català és ‘solidari’. Altre exemple: el cas de la Fundació de la Federació doncs, després de conèixer l’entrada del policia, va informar als Patrons que estiguessin tranquils i que la mateixa Catalana es faria càrrec de totes les despeses processals.
Per cert, aquest pròxim dimarts 14 es reuneix el Jurat de la ‘Gala de les Estrelles’, una bona oportunitat perquè expliqui als directors dels mitjans com estan tots aquests assumptes.
A l’exdelegada Paquita Linares, que se’n va anar després de denunciar “menyspreu, desconfiança i humiliacions públiques contínues cap a la meva persona”, se li ha demandat per atrevir-se a exposar públicament la seva realitat.
Al president del Castelldefels, Adolf Borgoñó, amb qui tampoc va haver-hi conciliació, també se li va dir que se li encausaria encara que no han mogut fitxa.
“FILL DE PUTA, DESGRACIAT I MARICA”
I, atenció perquè entre les nombroses situacions d’acomiadaments, amenaces, demandes, querelles i encreuament de desqualificacions –Jutjat 15 i 31 apart-, cobra interès una nova denúncia penal. Denúncia per insults i injúries de l’exdelegat Manel Durán al director Jose M. Calle i al vicepresident Llaó.
A l’última junta directiva (11/11), tots dos personatges, especialment el director, no es va tallar i va insultar a Durán amb epítets com a “fill de puta, desgraciat i marica”. Aquestes tres penoses etiquetes poden ser confirmades per tots els presents (directius i executius).
HORITZÓ ELECTORAL
D’altra banda, tot i que no són més que capítols tristos del mandat Soteras, s’afegeix la pèssima realitat que embolica el futur directiu del futbol català. Ningú obre la boca sinó que prefereix o el silenci o lliurar-se a representants generosos que dediquen més temps del disponible per a preparar el futur.
Ara com ara, no hi ha pactes ni hi ha cares visibles. No val la pena ni citar els seus noms. Ja estan les xarxes socials i els nombrosos adjunts que envolten a unes alternatives que provoquen el riure i el somriure de Joan Soteras i del seu ‘escuder’.