Aquesta setmana se sabrà si Sergio García, i per extensió amistosa Joan Verdú, segueixen en el futbol actiu. Tot indica que així serà, és més, el davanter no descarta iniciar la seva carrera com a entrenador
Sergio García és el futbolista català que més ha vestit la samarreta de Catalunya i més gols ha marcat // FOTO: FCF
Pocs futbolistes com Sergio García poden gaudir del seu historial encara que tot sembla indicar que encara no se’n va del futbol. Tant de bo sigui així: com a jugador, com a entrenador, o les dues coses alhora.
Als seus 38 anys, amb domicili a Alella encara que segueix molt lligat a Bon Pastor –vaig passar la setmana passada per on el meu avi tenia el bar”- ha de lluitar ara per un futur incògnit. De tot això parlem amb aquest crack màxim golejador blaugrana en el seu futbol base, campió d’Europa amb Espanya, mite del RCD Espanyol i màxim golejador de la selecció de Catalunya. I, el millor, un 12 com a persona.
La seva gran família és la base sobre la qual gira la seva vida: la seva dona Gero i els seus tres fills Sergio García III, Nayra i Manuel.
SERGIO GARCÍA, EXEMPLE A SEGUIR
“No sé el que faré: jugador, entrenador o les dues coses. He parlat amb en Joan Verdú i ens agradaria continuar junts, però encara no ho tinc decidit”, declara a Futbolcatalunya.
El seu pas per la Montañesa “va ser una pena perquè vam perdre la categoria, però el futbol té altres coses” i fins i tot, personalment, “les lesions em van fotre molt, tant de bo hagués pogut ajudar més. Tenen una afició extraordinària”.
Sergio seguirà lligat al club de Nou Barris per afecte personal i perquè allà seguirà el seu cunyat Lele, un futbolista que “té molta qualitat, un davanter que per a aquestes categories va molt bé; va arribar a jugar a l’Espanyol”.
GAIREBÉ MIL GOLS BLAUGRANA
El que ningú pot dubtar és que el davanter de Bon Pastor “he estat el mateix de sempre, sóc humil, vinc d’un barri i sóc el de sempre”. La seva filosofia i la seva educació sempre ha estat i és “tractar a la meva gent per un igual i al meu barri encara que hagi arribat al nivell que he arribat, gaudir-lo i donar-li tot el meu afecte a la meva gent”.
Un nom propi, encara que podrien ser moltíssims, és Enric Gallego (Osasuna). “Em porto molt bé amb ell, és un gran jugador, una pena que no hagi arribat abans al futbol professional, tant de bo pugui continuar triomfant, és un gran amic meu”.
Dues etapes, set temporades, en el RCD Espanyol converteixen a Sergio Garcia en un mite perico // FOTO: Antena3
SER ENTRENADOR D’ELIT
Amb la incògnita sobre el seu futur “ara vull intentar arribar a l’elit com a entrenador encara que no és fàcil, és una feina complicada i tothom no pot estar content. Es pot ser bona persona i portar als jugadors amb respecte a tothom”.
La base es diu pedrera. “Cal tractar bé a la gent que hi ha en la pedrera. La pandèmia ha canviat als clubs i hi ha grans futbolistes en la pedrera als qui els falta suport, cal cuidar a la gent de casa que són els que pugen des de baix. Els grans equips es fan amb grans pedreres, es tracta de fer una bona mescla, però confiar més en la gent de casa”.
COR DIVIDIT
I, si arriba una oferta de Barça i d’Espanyol, què fa Sergio García?. És tan gran que diu el que pensa. “Quan era petit vaig jugar en el Barça, però el tracte i l’afecte de l’Espanyol et guanya. Tant de bo algun dia pugui estar allà. Ara no m’ho plantejo, haig de començar a poc a poc, no tinc pressa, cal aprendre. Vaig aconseguir jugar a primera i ara vull entrenar”.
CONSELL PER ALS PARES
Finalment, un consell gratuït per als pares: “El meu pare va ser futbolista i sempre vam estar ficats en el futbol. Cal portar-ho com un nen normal, ajudar-lo, aconsellar-lo i, si pot arribar, perfecte, però, si no, ajudar-lo i que es diverteixi”. En resum: Sergio García, suma… i segueix?