Exhibició verbal del director general de la FCF, José M. Calle, amb un regust de president, davant una junta directiva on només Jordi Terés, Juanjo Isern, Manel Durán, Toni Tañà i Jordi Solé van mostrar la seva disconformitat
El nou director general de la FCF, José M. Calle, va treure el seu llibre d’estil a passejar // FOTO: FCF
Poques vegades veuran una exhibició verbal tan imponent com la del recent director general de la FCF, José M. Calle, un empleat de luxe que es permet recriminar a la seva junta la seva feina d’anys pretèrits. ‘Chapeau’ per al nou ‘president’ de la Catalana perquè 22 ‘jefes’ (sí, com l’acudit, 22) es van empassar el seu discurs sense piular.
“És un dia molt important per a mi perquè tot això es veurà en els jutjats“, va comentar com a introducció. Després, va etzibar una altra frase difícil d’entendre, però la va dir: “Si algú s’avorreix, que passegi el gos una vegada o dues”.
SEGON CONTRACTE
Tant de bo el canal FCF.tv pugui emetre la junta de dilluns passat, exemple d’exemples per a presents i futurs directors generals. I això que no té ‘currículum’! (diuen). I encara sort que no té perquè Calle els va donar un repàs a uns pàrvuls espantats i disposats a l’aplaudiment, a l’abraçada i al piloteig.
El segon contracte de la FCF –”Oriol, el primer, cobra menys del que deuria (120.000€)”– no va tenir cap problema a anunciar el seu sou (120.000€ i dos anys d’indemnització en el cas d’acomiadament), com Joan Soteras, encara que potser la del president sigui una quantitat neta.
Calle, qui va afirmar de manera gratuïta i innecessària que “em sobren ous” (va demanar perdó a la directiva Paquita Linares i a la nouvinguda lletrada especialista en delictes de sang ‘per 36000€’), va tenir per a tots encara que Juanjo Isern, Jordi Terés, Jordi Solé, Toni Tañà i Manel Durán no van callar i van votar en contra seva.
CALLE I ELS SEUS NOMS PROPIS
El principal acusat va ser l’exassessor jurídic, José Domingo Valls “molt econòmic per a alguns”. Més tard, va especificar les quantitats i va repetir que “va passar dels 400.000€ i el vau acceptar tots per unanimitat, vosaltres, no jo”.
Els espectadors escoltaven atònits unes paraules acalorades, eloqüents i incisives, com defineixen a un ‘magnífic’ gestor.
Més pals per a la junta, que observava com assentia a tot Joan Soteras, també corresponsable de l’etapa anterior com a vicepresident. Això li va passar per alt al nou executiu, que tampoc va parlar del seu cas al Jutjat 15. “Avui és un exercici de transparència, la mateixa que no heu reclamat mai vosaltres”, va disparar. A tragar.
PÒLISSA DE DEFENSA
El pròxim capítol de junta vindrà amb ‘regal’ perquè la pòlissa de cobertura de defensa jurídica a l’expresident Andreu Subies i a l’exsecretari general, Albert Baza, “pel cas Soule”– va dir- “no els cobreixen i vosaltres (a la junta) vau pagar aquesta cobertura!. Ara, caldrà reclamar-li-ho, no? O seguirem amb la festa, la vostra festa?”.
TOTAL TRANSPARÈNCIA?
El rosari de factures mostrades va ser inacabable. Va parlar de les obres federatives a la seu del Penedès, va filosofar perquè “el camí és molt llarg” i va advertir. No direm amenaçar perquè no li va fer falta.
I, com a corol•lari, una altra fase per a emmarcar: “Valls cobrava totes les factures que li sortís dels collons”
Va destacar que el responsable esportiu de la FCF (Emili Gil) “no té ni nivell 3 d’entrenador”, va afirmar que l’exresponsable d’aquesta parcel•la, Marc Vives, “va continuar cobrant estant al Japó”, i va acabar amb l’enumeració i xifres de diversos càrrecs (Gerard López, Israel López….) que no reproduirem per respecte.
En resum: un despropòsit que el president Joan Soteras va permetre i que Calle va aprofitar. Qui calla, atorga. El capítol de ‘Precs i Preguntes’ el deixem per a més endavant perquè són massa emocions