La selecció moldava de Telenesti serà el penúltim obstacle que tindrà el combinat de Toni Almendros en aquesta Fase Intermèdia de la Copa Regions. Després del 0-4 del debut, l’ambient no pot ser més optimista
El grup repeteix la mateixa cançó: “no ens podem confiar”, “no hi ha res guanyat”, “no hi ha equip petit”. Els seus protagonistes són amateurs encara que tenen memoritzades les seves respostes. Més preocupats pel que diuen o pel que es pugui interpretar que per dir el que realment pensen, els futbolistes de Catalunya segueixen concentrats en el búnquer oficial de la selecció de Moldàvia. Val dir que la naturalesa és la seva millor companya. Res més.
Així les coses arriba el segon xoc europeu amb la possible novetat d’un futbolista per línia o fins i tot dues en l’avantguarda. Tot depèn de l’opinió d’Almendros i del seu grup que treuen suc a tots els vídeos que cauen a les seves mans. Com no saben molt dels moldaves, tot és benvingut encara que la major preocupació del seleccionador sempre han estat els seus.
“Per a mi no és un problema haver de triar. Tinc moltes variants i això ho discutiré amb els meus companys. Qui diu que Velillas, Padilla o Bilbao no poden ser titulars? Podria jugar qualsevol”, comenta Almendros a qui les targetes de Guzmán, Sascha i Nils li pot facilitar l’elecció.
MIGUEL O JESÚS UNZUE
No obstant això, la major incògnita passa per la porteria atès que el primer partit el va disputar Miguel Ramos. Jesús Unzue podria tenir la seva primera oportunitat ja que “nosaltres també som humans”. És l’argument del tècnic encara que difícilment aplicable per a aquest dijous.
PARLEN ELS DOS PORTERS
Amb aquest dubte present a la porteria, la veritat és que ha estat un luxe poder dialogar amb els dos protagonistes. Miguel (27) i Jesús (21) són el complement ideal per a qualsevol equip i aquí es dóna el cas. L’experiència del primer s’ha d’imposar a la joventut del segon sense que tampoc es pugui assegurar. “Els dos partim des de la mateixa base. Jesús té moltíssima projecció i ho farà molt bé. Segur que donarà a parlar” afirma l’actual porter del Rubí qui no va arribar a jugar “ni un sol minut” en el Atomitos grec de Guillermo Hoyos encara que explica aquesta experiència com a meravellosa.
Jesús Unzue respon amb la mateixa elegància: “Estar aquí és un premi molt gran i, encara que estic aprenent de Miguel, clar que m’agradaria jugar un partit. Si no és així, ho entendria també”. Excel·lent i exemplar aquest jove l’ídol del qual és “el meu pare” i la seva referència és “Valdés”. Portar el cognom de Unzue “és un privilegi, mai ha estat un problema”.
El problema el tindrà Toni Almendros aquest dijous. Mentrestant, els dos porters aprofiten per recordar episodis passats. És el cas de Miguel i de la Gramenet: “Quina pena i quina llàstima tot el que està vivint aquest club on jo vaig arribar a ser cap d’aplegapilotes, em van tirar d’infantil per baixet, després vaig tornar, vaig haver de denunciar per cobrar i ara ja veus. Jo vaig néixer allà encara que visc a Badalona i em sap molt greu”. Jesús cursa INEFC, vol “viure del futbol el dia de demà” i està guanyant tota la confiança del món en el Gavà d’Alberto Poch.