L’encara president de la FCF, Joan Soteras, i l’exsecretari general, Oriol Camacho, es van veure les cares aquest dijous davant la jutgessa per un presumpte delicte d’injúries i calúmnies del primer encara que hi haurà segona part
redaccio#futbolcatalunya.com
Llàstima que la Federació Catalana de futbol no hagi utilitzat l’streaming’ per a oferir el judici que el seu president Soteras ha hagut d’afrontar per presumpte delicte d’‘injúries i calúmnies’ a l’exsecretari general, Oriol Camacho davant una jutgessa que ha anat per feina.
Hi haurà una segona part (23 juliol), ja que encara han de declarar el querellat Soteras i el director José M. Calle per a, posteriorment, conèixer-se la sentència final.
Al llarg d’aquest dijous 16 van comparèixer el querellant Oriol Camacho, el querellat Soteras i els testimonis de l’actual secretari Garrido i de l’excandidat a la FCF, Alejandro Talavera.
LA JUTGESSA NO ESTÀ PER A XIMPLERIES
L’‘exhibició’ de la jutgessa Calvo Resel va ser majúscula. Desconeixem, per descomptat, la seva decisió final perquè encara no té tota la informació, però la seva practicitat i la seva clarividència marca un camí que tant de bo assumissin altres jutjats.
Poc li va importar que el seu treball es veiés interromput per un altre cas que va haver d’ajornar, inicialment, per incompareixença d’un testimoni. Va reprendre la feina, quan va poder, i va tirar endavant amb les dues causes.
En la vessant referent a Soteras-Camacho, poques ximpleries. Fins a tres ocasions li va haver de demanar al federatiu Sergi Garrido (amb títol d’advocat) que es referís a la seva persona amb el degut respecte que marca el ‘vostè’. Tres.
Que a algú amb la suficient formació, se li hagi de reprendre per semblant ‘suficiència’ hauria d’equivaler a alguna cosa més que una ‘estirada d’orelles’. Tampoc val la pena entrar en algunes respostes on només es destil·la la seva genuflexió i el seu servilisme depriment. Més val passar paraula. Ja que per sobre d’ell només està Soteras, segons diu Garrido, queda clar el grau de respecte a l’organigrama de la ‘Fede’.
BARBANCHO I LES ‘IMPERTINÈNCIES’
Mentre Garrido rebia la seva dosi de ‘pal’, a l’advocada de la FCF, la il·lustre especialista en Drets de sang, drets de Trànsit i firma il·lustre del periodisme, Maria Barbancho, també li va tocar el ‘regal’ de la jutgessa. En diverses ocasions se li va recordar el qualificatiu d’impertinent a les seves preguntes alhora que se li va impedir diversos interrogants del seu interrogatori que només podien portar a confusió.
La jutgessa no va caure en aquest laberint de comptar moltes coses per a no dir res: ‘va tallar’ als dos advocats en sec, va repreguntar davant la dificultat per a expressar alguna qüestió dels lletrats i va tornar a citar a les parts per al pròxim 23.
Tant de bo aquestes idees tan clares i directes de la magistrada es poguessin contagiar també al Jutjat 2 de Sabadell on s’instrueix el cas per presumpta falsificació de signatures i identitat.
SOULE, ROBATORI, CALÚMNIES, INJÚRIES I DECLARACIONS
Recordem que Oriol Camacho, totalment desvinculat ja de la Federació Catalana, va ser acusat per Soteras en diferents mitjans afins on mai se li discuteix. Per descomptat, Camacho es va veure obligat a exercir dret de rèplica, però les presumptes calúmnies i injúries sempre es recordaran.
Una dada més: la pena demandada per la part acusadora demana 1 ANY I SIS MESOS de presó per calúmnies i 15.000€ per mal moral i reputacional.
DIARI L’ESPORTIU DE CATALUNYA
“Quant al robatori, va ser la nit del 31 de desembre. Van remenar diversos despatxos, i el que és raríssim és que no es va remenar el despatx del secretari general. No és estrany? Ni hi van entrar. I d’aquest robatori, els Mossos mai més ens han dit res. A més, aquell dia les càmeres no van funcionar. Qui tenia contacte amb l’empresa de seguretat era el secretari general”. Aunque esa declaración podría parecer ambigua, resulta evidente que el acusado atribuyó a mi representado participación en el robo. Así, cuando el entrevistador cuestionó al Sr. SOTERAS sobre lo que insinuaba, el querellado respondió: “Aquí ho deixo. Ell era qui tenia el contacte amb l’empresa i el fil directe amb els Mossos. No dic res més”.
“No, no. (Camacho) està de baixa. Ell continua sent el secretari general d’aquesta casa. El futbol català li continua pagant els 167.000 euros anuals que cobra. Es parla molt del meu sou, i aquest senyor cobra igual o més. Però ja ho dono per ben emprat, perquè com a professional és bo. Una altra cosa és que a partir d’aquest moment sigui recomanable per a qualsevol institució. Queda marcat de per vida. Crec que no pot anar enlloc més”.
DIARI LA VANGUARDIA
“Tant de bo els Mossos d’Esquadra haguessin tingut la mateixa energia que quan ens van entrar a robar el 31 de desembre per endur-se documents del cas Soule. Els Mossos haurien de mirar per què van fer un forat a la paret i per què van entrar al meu despatx i al del senyor Calle. És curiós que no van entrar en el del senyor Camacho, que és qui més informació té”.
EL MATÍ DE CATALUNYA RÀDIO
“Jo entenc que l’únic que podien estar buscant era documentació. I prou. Perquè no van… Només van anar a remenar dos o tres despatxos. Per cert, al despatx del secretari general no van ni entrar-hi. Per tant, És raro, eh? Que al despatx del secretari general, que és el despatx on hi ha d’haver més informació, i que no hi posin ni els peus. Però Bueno. Van entrar. Lo que si li asseguro que no vaig tirar la paret a terra. Sembla ser que hi ha una informació que ho diu. Doncs no, no vaig ser jo. I lo que van fer es remenar, buscar, i evidentment, es van emportar documentació. I sempre documentació lligada amb el Cas Soule”.
TALAVERA, UNA ANÈCDOTA
Finalment: va reaparèixer a la citació judicial, via videotrucada, l’excandidat ‘missing’, Alejandro Talavera. Després d’assegurar que fa “5 o 6 anys” que no parla amb Soteras, va fer tot un curs de mala memòria.
Segons l’expresident del Cornellà, actualment a l’‘atur’ esportiu, va mantenir tres reunions (una a casa seva) amb l’exsecretari Camacho durant el procés electoral encara que més per l’interès de l’empleat que pel seu. Encara més, la informació privilegiada que li ‘regalava’ Camacho ni la va mirar encara que li pogués interessar per a la seva campanya. Tampoc va dir (ni se li va preguntar) per les seves reunions amb el director Calle i se’n va sortir, com va poder, quan li van recordar que en els comicis del 2023 va ser ‘inelegible’ ja que li van deixar una desena de companys (futurs directius) per deslleial. Una pura anècdota.