Va arribar el passat octubre al San Cristóbal després de nou anys interromputs pel futbol croat on Carlos Olmo va coincidir amb el seu germà Dani. Al seu costat, també, sempre el seu pare Miquel Olmo, un dels grans clàssics del futbol català
msegura@futbolcatalunya.com
Carlos Olmo va ser el reforç de luxe que l’excepcional Pepe Delgado es va endur a Catalunya de tornada. L’actual director esportiu del San Cristóbal coneix, com a pocs, a la família i va veure que era gran oportunitat per a l’equip i per al mateix futbolista.
El germà major del blaugrana Dani Olmo tampoc s’assembla, com a futbolista, al seu pare Miquel Olmo, però té la seva personalitat. De fet, com admet, ha hagut de jugar de tot com a parroquià.
Gimnàs, futbol i més futbol, amb aprenentatge com a futur entrenador inclòs, parlem amb Carlos Olmo encara que el mínim de Dani. El germà gran és el nostre protagonista.
LA SAGA DELS OLMO
Tenim el gust de parlar amb el germà grans del Olmo, no?
Sí, jo tinc 28 anys i el meu germà Dani, 26.
És a dir, que màxim respecte per al germà gran…
Això sempre, per descomptat. Als grans sempre cal tenir-los respecte.
ALS 19 ANYS SE’N VA ANAR A CROÀCIA
Això, evidentment, ho dius per un altre Olmo, Miquel Olmo, el teu pare, també jugador i tècnic de diversos equips de Catalunya.
És claríssim, el nostre pare sempre ha estat un referent i també per al futbol com a jugador i com a entrenador.
El seu referent i el seu major crític?
El nostre millor i pitjor crític ja que, quan fem un bon partit, sempre ens ho diu. No obstant això, també et diré que sempre tenia algun ‘però’ a millorar. Un pare sempre és més crític perquè sempre busca el millor per a nosaltres; haver estat i ser entrenador sempre ha estat un plus.
No obstant això, les qualitats de Jesús Olmo no les han heretat els seus fills, eh...
El meu pare era davanter centre i el millor que tenia, diu, era rematar de cap.
“EL NOSTRE MILLOR I PITJOR CRÍTIC ÉS EL MEU PARE”
I un parell de… bé… vosaltres teniu un altre estil.
Clar. El futbol ha canviat molt, ara és més físic i més tàctic. Quan el meu pare era futbolista es feien unes coses i ara, unes altres, però sempre mirant el nostre bé.
Els qui li coneixen, i citem al gran Jaume Langa, afirma que sempre ha estat millor com a persona. Un 12 li posa.
Sí, tothom parla meravelles i és un orgull per a un fill.
Anem amb Carlos Olmo. Cal admetre que costa pronunciar alguns equips en els quals ha estat…
Bé, a Croàcia, vaig estar al Dynamo Zagreb, Karlovac, Dragovoljac, Lokomotiva i NK Kustosija.
“AL DINAMO VAIG ESTAR CINC ANYS”
Carlos, en croat, com es pronuncia?
És una mica diferent, no pronuncien la ‘j’ igual que nosaltres sinó com una ‘i’, per a la ‘g’ té tres maneres diferents… és un idioma difícil, la veritat.
Vostè va ser el ‘culpable’ que els Olmo arrelaran a Croàcia?
No, el meu germà Dani va ser el primer a anar-se per a Croàcia, amb 16 anys, i, solo mig any després, em vaig anar jo. Només vaig estar un any i em vaig tornar al Santfeliuenc a Tercera; clar que després, quan el meu germà surt del Dinamo, jo entro i em quedo durant cinc anys.
També apareix el US Terre Sainte al seu historial (2018-2019).
A Suïssa, sí, també vaig ser per allí, una experiència més encara que ens va aliar com esperàvem. Vaig estar sis mesos.
“ANAR-SE’N AMB 16 ANYS A CROÀCIA ÉS TENIR MOLTS COLLONS”
Mentre Dani es va anar amb 16, Carlos es va anar amb 19…
Sí, el meu primer any com a amateur encara que el meu germà es va anar amb 16 i això és de tenir molts collons. Estàvem amb el meu pare i va ser una experiència molt bona.
Carlos Olmo ha passat de tenir un germà petit a ser el germà de Dani Olmo.
Bé, Dani és més conegut per estar on està i per jugar a la selecció, però la gent que ens coneix sap que cap és més que l’altre.
No volem parlar molt de l’Olmo blaugrana sinó del parroquià Olmo. Deixa Croàcia per a fitxar per un equip de barri com el San Cristóbal, a sofrir (esportivament) i a entrenar a les 20 hores. Per què?
“FITXAR PEL SAN CRISTÓBAL NO ÉS UN PAS ENRERE”
Sí. A Croàcia vaig estar al futbol professional, però vaig decidir prendre un altre rumb i ara estic fent les meves pràctiques d’entrenador a Can Anglada. És un equip de la meva ciutat amb un horari que em permet fer el que vull. Ara joc, entreno als nens i em preparo com a futur tècnic. Potser algú pot pensar que he fet un pas enrere com a jugador, no és així, i segur que donaré tres cap endavant com a entrenador.
Carlos Olmo, què és? Central, migcampista, migcampista….?
Si m’haguessis preguntat la temporada passada no hagués sabut contestar perquè vaig jugar de tot inclòs de davanter. El míster em va posar a dalt i va ser una experiència molt bonica, va ser una cosa nova. Ara, per sort, han fitxat bons reforços i s’ha fet un bon equip.
“CAL ACONSEGUIR 40 PUNTS PER A LA PERMANÈNCIA”
Ara, el seu entrenador Cristian García on li posa?
Migcampista.
Sota el comandament d’Olmo?…
No, sota el meu comandament, no, tinc grans companys com Yeray, Padilla o Peke, són imprescindibles.
No digui Padilla sinó Sr Padilla!
Això, això, Sr. Padilla. És un jugador molt important i la nostra columna vertebral passa per aquí mentre els altres fem el que podem.
Sofriran igual que el curs passat?
Cada any és diferent, mai és agradable estar com la temporada passada encara que ens salvem amb solvència. Actualment el nostre equip pot competir per estar tranquils i primer cal lluitar pels 40 punts que signifiquen permanència. I, si després, podem mirar cap amunt, mirarem.
“PODEM ESTAR TRANQUILS PERQUÈ ELS RESULTATS ARRIBARAN”
Competir tranquils amb els pressupostos que hi ha?
Bé, veiem que els resultats arriben amb treball i amb la direcció del míster que ens dona resultats. Juguem un bon futbol i, si ens treuen punts, és perquè l’altre equip ha fet molts mèrits, Si, al final, veus que les coses surten bé, o no surten, però juguem, podem estar tranquils perquè els resultats arribaran. Davant el Peralada ens quedem mitja hora amb 10 però sempre competim i traiem un bon punt.
I això de ser un equip de barri es diu sempre amb orgull!
Home, per descomptat. San Cristóbal és un equip de barri però ve molta gent de fora a veure’ns des de Barcelona, Manresa i de tot arreu. La gent vull veure’ns i això ens omple d’orgull.
“AQUEST BARRI ENS OMPLE D’ORGULL”
Als del Terrassa i als del Sabadell se’ls ‘deixa’ entrar’? (És broma)
Clar i, si venen a jugar, mentre que ho donin tot, són benvinguts.
En resum: Carlos Olmo, encara que només té 28 anys, ja pensa com a entrenador
M’agradaria ser entrenador com el meu pare. No vull retirar-me del futbol quan les cames ja no em donin. Sempre desitjaré seguir al verd vinculat d’alguna manera. No em veig en un altre escenari encara que em falten alguns anys encara.