Jaume Bracons no oblidarà diumenge passat 19 i, encara que no va poder evitar la cinquena derrota del seu equip, sí que va obsequiar a la seva afició amb tres aturades claus des del punt de penal. Només compten dos ja que un es va repetir, però el meta del Montcada va parar tres. N’hi ha antecedents: llegiu
Tres penals va detenir el porter del Montcada, Jaume Bracons, a l’Avià en partit corresponent a la Jornada 7ª en Primera Catalana. En dues ocasions va llançar el davanter rival Miguel López i en les dues va fallar encara que només comptarà una ja que el col·legiat va manar repetir el primer llançament. El tercer també ho va anul·lar encara que “ni me’n recordo qui ho va llançar”, comenta a Futbolcatalunya un especialista per qui “la sort també juga. Clar que treballo els penals, però hi ha molta fortuna també”.
Amb només 20 anys, fill de futbolista (Jordi Bracons) i germà de futbolista (Jordi Bracons, ara en el Sarrià) -els dos porters, per descomptat-, Jaume està cedit pel Terrassa i té un gran futur per davant. “Ha estat un gran encert i una gran ajuda per a nosaltres”, comenta el seu president Tato Sanchís a pesar que sigui el segon equip més golejat de la categoria (15).
Per cert, Jaume també va detenir una altra pena màxima “en la pretemporada” encara que el que més li preocupa és que l’equip reaccioni després “d’haver rebut vuit gols en els últims dos partits”
QUATRE ANTECEDENTS ALS DARRERS ANYS
El cas de Jaume Bracons no és gens habitual. Tot i que va fer tres aturades, oficialment només li comptaran dues, ja que en una d’elles es va haver de repetir el mateix xut de penalti. I és que des del 2010 només trobem quatre casos semblants entre el grup tercer de Segona B i Primera Catalana.
Per ordre cronològic invers, el primer cas el trobem el 18 de novembre del 2012, al Municipal de Ripollet. Aquell dia, el Ripollet de Francesc Inglada va vèncer el Granollers de Juanmi Álvarez per 3-1, tot i que el porter visitant, Sergio ‘Chen’ Rivademar, va rebutjar dos penaltis. I tots dos, al mateix jugador, Daniel Valero ‘Peque’, al minut 41 i al minut 72, però en el segon penalti Manolo Casto va aprofitar el rebuig per a marcar el 2-1 momentani.
Dos mesos abans, el 9 de setembre de 2012, al mateix grup primer de Primera Catalana, el porter del Lloret Gianni Cassaro –actualment a l’Olot– va viure una experiència semblant. El seu equip va perdre 1-0 al camp de La Jonquera i ell va rebutjar dos penaltis. El primer, al minut 21, en xut de Marquitos. El segon, al minut 65, després del xut de Carlos López... amb la mala sort pel porter que Pato Iglesias va caçar la pilota i va marcar l’únic gol del partit.
Al grup tercer de Segona B, el 8 de maig de 2011 el porter del Mallorca B Yeray Gómez va ser el malson de Rubén Rayos ‘Rayo’, llavors davanter de la desapareguda UE Lleida. Va ser justament en el penúltim partit oficial de l’entitat blava, al Camp d’Esports, que va acabar amb triomf balear per 0-2, als minuts 88 i 89. No obstant això, Yeray només va aturar el segon xut de Rayo ja que el primer el va enviar fora.
Finalment, viatgem en el temps al 13 de març del 2011, quan la Primera Catalana encara era de grup únic i per sota hi havia la desapareguda Preferent. A La Satàlia, la també desapareguda UE Poble Sec rebia l’Igualada. El partit va acabar 1-1 i el porter igualadí Jaume Albert va veure com no encaixava dos penaltis. Les cròniques de l’època no recollien els jugadors que els van xutar, però el que sí es recorda és que el primer, al minut 55, va anar fora i el segon, al 56, el va rebutjar el porter.