Edgar Hernández desitja recuperar a Reus les sensacions que va perdre a Sabadell. El jugador qualifica de “patacada” la sortida de l’entitat arlequinada, però agraeix al seu nou club la confiança que ha dipositat en ell. Vol tornar a ser aquell davanter que va meravellar al Narcís Sala
Edgar Hernández Marcé (1987) no és el mateix davanter que va viure un any màgic a Sant Andreu. A Sabadell, ha après molt. Ha madurat, segons les seves paraules. Un Aníbal enratxat no li va donar opció el curs passat. En aquest, va marcar a la Liga Adelante, per fi, després d’un any però cinc dies després li van mostrar la porta de sortida. Té molt a dir en cada resposta. No vol deixar res per a explicar i anhela, sobretot, una cosa: tornar a ser decisiu per a confirmar les expectatives que tant ell com el Reus generen enguany.
Aquesta és la primera setmana sencera d’entrenament completa amb el Reus. Com li va?
La veritat que molt content. Molt il·lusionat. Aquest canvi l’havia de fer. Allà a Sabadell estava amb ganes i vaig començar fent un gol, però aquella falta de confiança que no tenien en mi indirectament et fa pensar en un altre projecte. Va sortir l’oportunitat d’anar a Reus i no m’ho vaig pensar. Vaig decidir sortir de Sabadell i a veure si aquesta setmana ja entro en la dinàmica de l’equip.
Per què el Reus?
El Reus va sonar a principi del mercat. A Sabadell volia seguir, però va passar el que va passar i em va tocar a mi a falta de 48 hores de tancar el mercat. Em volien cedir i no comptaven amb mi. L’única oferta que em podia fer sentir important va ser la del Reus. Aquí han confiat en mi i els hi estic molt agraït.
Debutarà el diumenge?
Tinc moltes ganes de debutar i aportar el meu granet de sorra a l’equip. Tan de bo.
Tothom cataloga el Reus de favorit. Es pot dir que està al nivell d’altres equips més experimentats com Nàstic o Lleida Esportiu?
Sí. Jo crec que sí. T’ho dic molt clarament perquè la manera de treballar que tenim allà és inimaginable que es pugui donar a Segona B. Els recursos, la professionalitat del míster i els jugadors que hi ha em fan confiar. L’equip és el que mana. No hi ha individualitats. Serem una de les plantilles que lluitarà per fer coses importants.
Amb tot, és una obligació estar a dalt?
No. No és una obligació. És el primer any que s’aposta fort. Tothom té molta il·lusió, però hem d’estar tranquils. Tenim molts jugadors importants i recursos i esperem que no hi hagi pressió afegida. Espero que no sigui així i, com es diu últimament, anant partit a partit.
Té marcada la data del 26 d’octubre?
No (estranyat).
Reus-Nàstic.
Doncs no havia mirat el calendari. Sempre s’ha parlat que és un derbi molt molt maco de jugar. Tinc moltes ganes que arribi aquest partit, però abans ve el de diumenge contra el Saragossa B.
Fitxar pel Reus és una revàlida per a Edgar Hernández?
(Pensa). Una revàlida no (pausa). Quan el Reus em va oferir la possibilitat d’anar allà per mi va ser un canvi de xip. Venia d’un equip de Segona A, però a Segona B tinc la intenció de tornar-me a sentir un jugador important. I gaudir del futbol, dels companys, de l’afició i d’intentar fer gols. Vull tornar a sentir-me futbolista.
A Sabadell no gaudia?
És complicat de definir. Allà vaig aprendre moltíssimes coses. Estic agraït al club per oferir-me l’oportunitat de jugar a la Liga Adelante. Sí que és cert que va ser complicat. A nivell personal vaig tenir el problema de que hi havia un company que estava molt bé. Era una evidència i tocava treballar. Pel que fa a aquesta pretemporada jo vaig començar molt bé. Em van donar la confiança de que aquest seria el meu any. Vaig tenir la sort de marcar contra el Betis, però la patacada que et donen cinc dies després va ser molt dura. Em va demostrar que allà a Sabadell no tenien la suficient confiança en mi.
És curiós que a Sabadell va estar una temporada sense marcar en lliga i quan finalment ho va aconseguir, va sortir.
Sí. És curiós. Per això també vaig sortir enfadat i decebut amb la gent que m’havia dit que confiava en mi i no era així.
L’arribada de Juanto va ser una de les causes de la seva sortida?
No. Juanto té unes qualitats i jo tinc unes altres. No té res a veure. No.
Companys de Sabadell em comentaven que allà li va faltar sort. És així?
Jo sempre dic que la sort no ve sola. S’ha de buscar. Treballant, tenint constància. El més complicat va ser l’any passat, però ja vaig passar pàgina. Aquesta temporada vaig començar amb bones sensacions. Marco, tinc la sort que no tenia l’any passat, i en cinc dies et donen la clatellada. Com a jugador, això va fer que no em sentís volgut allà. La decisió que he pres és la millor que podia prendre. Estic agraït al Reus per la confiança que han tingut en mi.
En algun moment va tocar fons com a arlequinat?
Al Molinón era titular i tenia la il·lusió de jugar en un camp històric, però em vaig lesionar a l’escalfament. Potser va ser un dels pitjors moments. Tocar fons, no vaig tocar fons, però són coses que fan madurar. A nivell mental he millorat moltíssim.
Què en pensa de Miquel Olmo?
No sé si va ser un tema d’entrenador o si va venir de dalt. Estic agraït a Miquel Olmo perquè va confiar en mi, però no sé si va tenir la suficient força per a que em quedés allà.
Torno a preguntar una data. Sap què passa el 2 de novembre?
(Mira de reüll el paper de l’entrevistador i aparta la mirada quan ho veiem). Segur que hem de marxar cap al Narcís Sala. Tinc moltes ganes de derbi, però aquest és un dels altres partits que vull que arribi. A Sant Andreu vaig donar un pas endavant i em vaig consolidar gràcies a tothom: tècnic, companys, directiva i afició. M’estimo molt aquest club i tinc ganes de tornar allà.
Si marqués un gol al Narcís Sala, el celebraria?
No. (Respon automàticament, quasi sense deixar acabar la pregunta).
El de Sant Andreu, amb 17 gols marcats i una Copa Federació, va ser el seu millor any?
Em vaig sentir molt estimat per tothom. Va ser casa meva i li estic molt agraït a tothom perquè sí que va ser el meu millor any.
Aquest estiu, el Sant Andreu no va ser una opció per a vostè. O sí?
No ho sé. En ningun moment vaig tenir l’oportunitat d’anar allà perquè com vaig saber que sortia a dos dies de tancar el mercat ja em vaig decidir pel Reus. Desitjo el millor al Sant Andreu. Va ser un any en el que em vaig sentir molt còmode. Amb confiança. Tot és psicològic i guanyar la Copa al Narcís Sala va ser inoblidable.
Recuperar aquell nivell és l’objectiu ara a Reus?
Sí. Exactament. Aquell nivell i més. M’haig d’exigir més i ara he millorat. Aquesta temporada pot ser molt maca, tan a nivell personal com col·lectiu.
Deixa Gavà per a establir la residència prop de Reus?
Encara no ho sé. Tinc l’apartament dels meus pares a Roda de Barà i hi passarà moltes nits allà. A Gavà tinc una escola de futbol i haig d’ajudar els companys. No puc marxar d’aquí.
Això és el que més li lliga a Gavà?
Sí. La vaig fundar jo l’any passat i ara no puc marxar fora de Catalunya. Tinc aquest lligam.
Li deu apassionar el futbol base.
És increïble com ha crescut la nostra escola. Ens agrada moltíssim ensenyar als nens el que hem après nosaltres i transmetre aquests valors. De moment, 150 nens és una gran xifra que també implica molta feina i dedicació.
El Reus té 150 aficionats més?
Segur. Això segur. Quan pugui els convidaré a que vinguin allà o quan juguem per aquí també.