Esperpèntic, fantasmagòric i surrealista final d’any a l’històric Gavà. Poques vegades, fins i tot es podria gairebé afirmar que és la primera vegada, una plantilla assumeix un protagonisme absolut per ‘carregar-se’ a un president, Manuel Maniega, ridiculitzat
Difícil guió el que presenta la pel·lícula de terror que viu l’històric Gavà. Difícilment s’oblidarà en la història del club blaugrana aquest 21 de desembre amb una primera plantilla que ha ofert un espectacle molt trist fos del terreny de joc, tan trist com el president, Manuel Maniega, i la seva junta directiva. Es va jugar, va haver-hi protesta, xou tècnic amb Alberto Poch en la graderia donant ordres i Juanma Pons, a la banqueta, mut. Lamentable i moltes incògnites per a aquest cap d’any.
Els testimonis dels protagonistes mostren no només un divorci penós entre les parts sinó una realitat a la qual és veu difícil sortida. “Nosaltres volem el ben del club”, va dir en el mateix camp el capità Albert Vivó, exemple de serenitat i educació igual que tota una plantilla modesta i senzilla que s’ha deixat arrossegar. “Els jugadors s’han de limitar a jugar”, va replicar Maniega amb massa papers mostrats en la roda de premsa quan dóna la sensació de què els ha perdut tots.
La ‘patata calenta’ està damunt de la taula i aquí també juga la Federació Catalana. Hi ha contractes? Si no cobren gens, es pot sancionar als futbolistes? Serà divertit, alhora que penós