El Cornellà, víctima dels detalls, cau eliminat de la Copa del Rei a Alacant. L’Hércules, com equip gran, no perdona a uns verds que van donar la cara. Per primera vegada des del 2011 no hi ha cap equip català de Segona B a setzens de final de la competició del KO
JORDI MESTRES @jordimestres7
Totes les històries, fins i tot les més boniques, tenen un final. La del Cornellà amb la Copa del Rei no n’és una excepció. Segones parts mai van ser bones, diuen, tot i que els de Jordi Roger van deixar-s’ho tot per a passar. Ho podrien haver fet, però no era el dia. Un cúmul de desgràcies van evidenciar la malastrugança verda al Rico Pérez. Enric va perdonar el que Javi Flores va enviar cap a dins. L’Hércules va acceptar la batalla que li presentava el Cornellà i, amb unes armes similars, la seva qualitat va decidir. El penal i l’expulsió van acabar de matar a un equip que tot i això no va baixar els braços. El gol d’Enric donava una esperança que es va perdre tant com els minuts finals per la veterania del rival. Nedar per a morir a la riba. La Copa ja no és verda.
La pluja, més tímida que no pas a Barcelona, rebia als dos equips. La tempesta va caure en sentit figurat amb una arrencada frenètica de l’Hércules. Els locals sortien a mossegar i Mainz feia volar Marcos tot just començar. La fera va acabar sent domada i el Cornellà va adormir el partit. Amb dues línies ben marcades de quatre i Enric i Abraham despenjats, els verds van fer el seu partit.
La intenció era jugar amb els nervis del rival i aprofitar els espais a l’esquena de la defensa alacantina. Era evident que l’Hércules era el favorit. Qui havia de fer seu el partit, però Tevenet, gat vell en això del futbol, sabia que exposar-se massa podia ser un error. I no ho va fer.
Després de treure’s de sobre l’embraniza inicial – 4 córners pels locals en els primers 10 minuts – el Cornellà va silenciar el Rico Pérez. La jugada sortia i Enric Gallego, sol davant de porta, rematava massa creuat. Per poc, per molt poc, no estrenava el marcador.
JAVI FLORES ESTOMACA L’INCOMPRÈS CORNELLÀ
Quan més equilibrat estava el partit, va arribar la jugada desgraciada. Marcos tenia la pilota a les mans, la va botar i la gespa molla li va jugar una mala passada. No va controlar la bimba i en un gest instintiu la va recollir. Falta indirecta. Ningú entenia res i tot eren protestes. Encara més, després que l’Hércules treies l’esquadra i el cartabó en una jugada d’estratègia digna d’ensenyar a les escoles. Javi Flores encetava el partit.
Amb avantatge mínim local seguiria el partit fins un altre infortuni. El travesser evitava un gol que arribaria poc després. El destí era inevitable. L’àrbitre assenyalava penal per mans d’Uche, li treia la segona groga i deixava el Cornellà amb 10. El gol de Gaspar era l’últim cop per a un equip amb tot en contra i una muntanya davant difícil de superar. Remuntar era una gesta aleshores, per no dir una utopia.
LA VETERANIA LOCAL COLLA EL PARTIT
Fins que Enric retallava distàncies a deu minuts pel final. S’obria una nova perspectiva. L’inquietat arribava al Rico Pérez i els 7.000 presents veien que tocaria patir. El seu equip, però, va impedir-ho. Tot plegat, gràcies a que les pèrdues de temps van fer que dels últims minuts se’n juguessin uns pocs. L’Hércules, més incisiu i de forma merescuda, accedia a la següent ronda. La grossa ja no tocarà a Cornellà.
