Cornellà i Nàstic de Tarragona es classifiquen per a la segona eliminatòria de la Copa del Rei a la tanda de penals. També hi seran L’Hospitalet i el Lleida Esportiu. Quatre catalans encara estan vius i aspiren a tot a la competició del KO
Cap gol en 240 minuts, però dues victòries. Això és el que importa. A la Copa del Rei no val l’estètica, sinó arribar el més lluny possible. Amb aquesta premissa, el Cornellà i el Nàstic van fer valer un enorme sacrifici – i el factor camp, tot sigui dit – per a donar un pas endavant. Encara queden dues eliminatòries més per a arribar a tocar el somni de creuar-se amb un ‘Primera europeu’ i L’Hospitalet, el Lleida Esportiu, el Nàstic i el Cornellà aspiren a tot. Somien amb repetir el gran èxit coper del curs passat.
Aleshores, Sant Andreu, Lleida Esportiu i Nàstic van arribar al premi desitjat. Dos d’ells tenen l’opció de repetir, mentre que l’únic debutant és el Cornellà. A falta d’experiència, la il·lusió es va apoderar del Nou Municipal, que va presentar un bon aspecte per a aquesta cita històrica de l’entitat. L’onze de Jordi Roger va estar a l’alçada de la ocasió.
Alineació de titulars, com no podia ser d’una altra manera, tot i que el primer temps no va sortir com, de ben segur, es desitjava. El Jaén ja va tenir una clara als 4 minuts, mentre que Pelegrí havia de ser substituït per un fort cop al cap que li va provocar un trau a la cella. La ferida del Cornellà, per la seva part, augmentava en comptagotes degut a les bones desmarcades dels davanters andalusos.
No estaven còmodes els verds i el millor va ser arribar amb empat a zero al descans. Gallar, quan es complia el 45’, va fer l’únic xut local en tota la primera meitat. La represa va ser una altra història. Es va veure un Cornellà més valent, que va rematar i va tenir més presència en camp contrari. L’embranzida, però, no va durar 45 minuts. Ni tan sols 30.
El Jaén, un equipàs, no va tenir més desajustos i el ritme del partit també va decaure degut al cansament. Óscar Muñoz, molt incisiu, va provar-ho però no va tenir sort en la finalització. Com no podia ser d’una altra manera, es va arribar a la pròrroga. Un clàssic en aquest tipus de competicions. La por a cometre errades va superar la valentia d’arriscar, en aquest cas.
Començava el temps extra i Txemi – fresc després d’entrar per Joaquín – va disposar de les millors opcions. Descarat, el xaval no es va arronsar tot i que no va ser suficient per a decantar la balança. A tres minuts pel final, Iñigo va salvar una rematada a boca de canó d’Astraín en un córner. El porter també seria decisiu als penals. Aturaria l’últim i d’aquesta manera donava la classificació a un Cornellà que té una nova cita amb la història d’aquí a set dies també al Municipal contra el Zamora.
EL NÀSTIC, PEL MATEIX CAMÍ
Si a Cornellà no hi va haver gols, a Tarragona, tampoc. El Nàstic, més incisiu, va disposar d’ocasions de gol més clares i quantioses que l’Atlético Baleares. La pilota no va voler entrar. Ni al minut 92’, quan Javi Martínez va estavellar-la al travesser de la porteria visitant. El pal va girar l’esquena als grana durant el partit, però els va afavorir a la tanda de penals.
Cifuentes enviava el seu llançament a la fusta i d’aquesta manera els de Vicente Moreno guanyaven la tanda decisiva (5-4). Tots els llançadors grana van marcar. La propera setmana, el Nàstic visita el Collao. Eliminatòria exigent, sens dubte. Els dos exempts catalans també entren a la competició: L’Hospitalet visitant el Guijuelo i el Lleida Esportiu rebent el Guadalajara. La Copa no s’atura.