David Rocha no està confiat, però sí convençut de l’ascens del Nàstic. L’extremeny, que ha jugat les quatre últimes promocions a Liga Adelante, vol pujar d’una vegada
90 minuts separen el Nàstic de Tarragona del futbol professional. Un partit que pot valer una temporada i també per tres anys de purgatori a la Segona B. Molt han canviat les coses en 365 dies al Nou Estadi. De la decepció de quedar-se a la porta d’entrada de la Liga Adelante s’ha passat al convenciment de fer-ho amb totes les de la llei. David Rocha, el tot terreny grana, representa aquest sentiment. El ‘8’ no vol tornar a quedar-se de vuit després de quatre anys de play-off. Anhela arribar al futbol professional per a seguir defensant la samarreta del Nàstic.
“És el partit més important que ha jugat la majoria de l’equip fins ara. L’ascens davant la nostra afició és el que hem estat buscant tot l’any”, comenta David Rocha quan li preguntem per les sensacions de cara a aquesta final. “Hem de sortir a guanyar”, no hi ha dubte tot i que “s’ha de tenir precaució de no cometre errors, però farem el mateix que fins ara”.
“A casa segur que tindrem més presència ofensiva que la que vam tenir a Huesca”, on cap dels dos equips va aconseguir perforar el marc contrari. Huesca i Nàstic, en certa manera, viuen eclipsats per l’altra eliminatòria d’ascens directa. Està en boca de tothom, però “m’és igual que parlin d’Oviedo o Cádiz. No tenim res a enveja’ls-hi. A Tarragona sempre hi ha cues per aconseguir entrades”.
“VOLEM EL PREMI QUE L’ANY PASSAT ENS VAN ROBAR”
L’extremeny destaca a la seva afició i no té “cap dubte” que “diumenge el camp estarà ple i els nostres aficionats s’hi deixaran la veu”. Suport important, però no imprescindible per a un equip que rendeix tant a casa com a fora. La causa resideix als peus, però també al cap: “Mentalment tenim una fortalesa que pocs imaginaven. Llagostera va ser un pal dur, però a base d’implicació vam remuntar”.
El compromís és el factor amb el que justifica Rocha la marxa de l’equip. I és que “molts jugadors podríem haver abandonat el Nàstic, però no ho hem fet. Volem el premi que l’any passat ens van robar”. Per si no ho saben, li vam preguntar al mateix protagonista que matises aquestes paraules i va dir el següent: “Extraesportivament van passar coses determinants. Amb els tres punts de Tomeu haguéssim estat campions de grup i a Llagostera ja es va veure el que vam viure”.
De fet, “el Llagostera no va tractar a la nostra afició com es mereixia. Molts es van quedar fora”. Allò ja és aigua passada i el que importa ara és el present. Un present que revela el Nàstic com a campió de grup i que depèn d’ell mateix per a pujar: “A la jornada 19 ens vam posar líders i no hem deixat de ser-ho. Diu molt de la professionalitat de l’equip”.
“SI GUANYEM, LA MEVA INTENCIÓ ÉS SEGUIR”
El futur depèn d’aquest ascens. Almenys, en el cas de Rocha que no amaga que “si guanyem diumenge la meva intenció és seguir i la del Nàstic també”. És més, “m’hi sento com a casa a Tarragona. El sentiment de l’estima de l’afició és recíproc per part meva”. Per tant, no hi ha d’haver problema per a allargar el vincle.
D’ell i de molts altres de la plantilla, un dels punts forts de l’equip: “Una de les claus del nostre èxit és que quan hi ha hagut lesions, els substituts han respost. La competivitat interna és gran”. Rocha, per la seva part, espera que aquesta oportunitat sigui la bona després de dos intents frustrats amb l’Albacete i un amb el Nàstic.
“Estic convençut que aquest serà l’any de l’ascens després de tres intents”, explica. En castellà, això sí. Amb el català encara no s’atreveix, però “estar Castelló em va ajudar a entendre’l, però no m’atreveixo a parlar-lo”. La fixació de l’extremeny per Catalunya ve de lluny. Ja s’hi fixava quan Laudrup, el seu ídol d’infància, vestia de blaugrana.
Rocha, com el danès, també és migcampista. El seu perfil, però, és diferent. És un tot terreny que acostuma a jugar-ho tot i viu ben acompanyat per la seva parella a Tarragona. De moment, no es planteja tenir fills ni mascota però sí un desig: “Si marco el gol de l’ascens seria l’home més feliç del món amb molta diferència”. Un desig que David Rocha porta a la sang des del 2012.