L’onzena secretària general de l’Esport de la Generalitat, Anna Caula, s’ha acomiadat aquest 15 d’agost del seu càrrec després de tres anys d’exercici, però s’ha deixat el millor
Anna Caula s’ha acomiadat aquest festiu 15 d’agost a través de les xarxes socials amb alguns missatges entranyables encara que molt opinables. Poden llegir un dels twitts que mostren l’adeu de la política gironina a la butaca de l’esport català.
No obstant això, l’exercici de Caula, molt superior a la mitjana habitual dels seus últims deu antecessors des de l’honorable Josep Lluís Vilaseca, durant tres anys inclou alguns extrems inacabats que val la pena no obviar.
CAULA S’HA QUEDAT A MITGES
Aquest dijous m’han ‘regalat’ una opinió que, perfectament, pot resumir el treball d’aquesta psicòloga-esportista que ha aparegut per tots els racons de Catalunya aquests últims tres anys. Cert que ha recorregut tot el país de dalt a baix, cert que ha parlat amb moltíssims esportistes i federatius de tots els sectors. I això li val un notable alt a la seva demostrada i immaculada gestió.
Tot el contrari es pot dir quan ens fixem en la Federació Catalana de Futbol (FCF), la que més llicències posa en joc i que s’ha convertit en centre de desvergonyiment pels jutjats.
LA SECRETÀRIA I LA FCF
Aprovat alt, d’una banda, i deficient per tot el que va poder ser i es va quedar en paraules, per un altre. Les dues/tres ocasions que hem tingut oportunitat d’entrevistar a Anna Caula sempre han resultat profitoses, sempre ha transmès aire fresc, però… sempre els maleïts ‘peròs’.
A la seva gestió també cal incloure aquests anys horribles per al futbol català producte de falsificacions d’actes i signatures (ja no són presumptes encara que falti la decisió judicial) i amb processos electorals tercermundistes.
Clar que, potser, el que els clubs es mereixen tampoc sigui el contrari. Les relacions secretària-FCF sempre han brillat per la seva absència, és cert, i Caula ha demostrat la seva nul·la simpatia cap a Soteras i companyia, però mirar a un altre costat mai ofereix rèdit.
Ja ens comencem a preocupar quan un llunyà desembre del 2021 (només sis mesos al càrrec) eludia a la perfecció les preguntes.
SÍ, PERÒ NO
Dos anys després, a l’ARA, es va obrir amb més facilitat. Posem l’enllaç on veia “indicis” preocupants a la Federació Catalana i amenaçava (amb dolçor) que “hi ha criteris que s’han de complir. Si no, hi ha la possibilitat de no rebre finançament”.
Paraules que enllaçaven amb la petició més clara i directa de l’exvicepresidenta del Govern, Laura Vilagrà. La sol·licitud de sortida urgent de la mà dreta de Pere Aragonés va provocar l’aparició de les pitjors essències de Soteras i la seva junta.
Fins comencem a deixar enrere (no oblidar) com va ignorar la secretària la petició d’observadors/informadors per a les Assemblees de la FCF perquè ja s’anunciaven moviments a la foscor. Ningú va moure un dit.
I del TCE?… millor parlar de música. Hauria d’haver actuat Caula o el Govern en la decisió covarda del Tribunal Català quan no va expulsar a Soteras del càrrec? Doncs clar que NO. Els polítics, a la política.
FETS I NO PARAULES
Però també caldria afegir que és responsabilitat dels rectors del nostre Esport no eludir tolls. Només cal fixar-se en el president de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC), Gerard Esteva.
Caula parla d’ajuda en forma milionària a l’esport durant el seu exercici, i és veritat. No obstant això, un retard en el seu abonament va provocar la immediata reacció de Esteva i la seva amenaça desafiadora. La Gene es va posar mans a l’obra mentre que, quan ‘Poncio’ Esteva va manar elaborar un ‘estudi’ jurídic contra el TCE, ningú va obrir la boca.
I, a més, la decisió dels serveis jurídics de la Generalitat en argumentar fa molt poc que Soteras no era elegible, ja que van incomplir la llei en allargar el seu temps de dimissió. I aquí tampoc ni la Secretària ni els responsables del Govern es ‘van mullar’.
Com va dir la UFEC: “Fets i no paraules”. Ara, Anna Caula tanca una etapa a l’esport català i aterra un altre representant del món del bàsquet. Berni Alvarez, encara que en qualitat de Conseller. Aquesta serà una altra història.
A Caula cal agrair-li la seva efectivitat i la seva amabilitat, però també cal recordar-li els seus inacabats professionals i el futbol català la tindrà sempre molt present. Volia més protagonisme per a la dona a l’esport i ha aconseguit molt poc, ja que és una aventura molt difícil i, quan cal mossegar (cas Paquita Linares-FCF), es fa el silenci. En resum: Caula, GRÀCIES, Bon vent i Barca nova.