L’entrenador valencià té contracte fins el 30 de juny, però creu que amb temps el Nàstic pot tornar a la categoria de plata del futbol estatal. Ho explica a la segona part de l’entrevista
JORDI MESTRES @jordimestres7
Després d’una primera part en la que va parlar de la seva arribada al Nàstic i el passat, aquesta segona entrega de l’entrevista a Toni Seligrat va més encarada cap al futur. El llarg termini és un tema tabú pels entrenadors, però el valencià no s’amaga de parlar del que ha de venir al Nou Estadi. Té contracte fins el 30 de juny, però ambiciona el màxim. I aquest objectiu no és cap altre que la Segona Divisió A.
Creu que el Nàstic és un gegant adormit?
Aquesta vida no sempre està equilibrada. Trobaràs equips amb menys potencial que el Nàstic a Segona i altres amb més potencial a categories més baixes. Crec que la vida a la llarga és justa amb la major part de la gent. El Nàstic a Segona B hi està de pas i a poc que faci les coses bé deixarà la Segona B més aviat que tard.
Tarragona és un lloc que a poc que vagi bé l’afició respon.
Això m’han dit. Ara veig a l’afició animada i crec que el que veuen al camp els hi agrada. Només espero que amb el pas de les setmanes els hi agradi més l’equip i se sentin orgullosos de nosaltres.
Amb jugadors com Gerard Oliva, Fran Carbia, Pol Domingo o Roger Brugué es genera una identitat i així és més fàcil enganxar a la gent, no?
Ens agrada tenir gent de casa, gent jove i amb sentiment de pertinença. Però per sobre de tot està guanyar. Hem de tenir gent d’aquí, però que tingui el talent suficient per guanyar i això es dóna aquí. Per això tenim tanta gent joveneta que està participant amb l’equip.
Vagi bé o malament esportivament és cert que el Nàstic és un club amb una infraestructura de categoria superior.
Això ja és subjectiu, però un treballador cada dia arriba a la feina i s’hi troba més o menys a gust. Jo cada dia que vinc a entrenar i em trobo al camp estic a la glòria. Tinc tot el que necessita un entrenador per treballar a màxim nivell i ser feliç.
Encara es valora més després d’haver vist l’altra cara de la moneda a Segona B…
A Segona B ho he vist tot. A Tercera també i per això potser valoro una mica més que altres el que em trobo. No és només que no tingui cap queixa, sinó que tot el que envolta al club, la ciutat, l’afició o l’estadi és d’un altre nivell.
“Prefereixo fer un gol en 5 segons que en 30”
El que sí que han tingut tots els seus equips és que han estat competitius. Entenc que per a vostè jugar bé a futbol és competir.
Per a mi els jugadors vull que siguin competitius i això vol dir guanyar. Si guanyes fas millor les coses que el rival i cadascú tindrà els seu camí per a fer-ho. Però què és jugar bé? Aquesta és la pregunta del milió. No conec cap equip que jugui bé a cap esport que guanyi sense jugar bé. Els millors són els número 1, els que guanyen sempre. Hi ha maneres i maneres. Jo no tinc un concepte que el que juga bé a futbol és qui es passa més vegades la pilota. Sembla que a l’aficionat o al directiu o a la gent d’aquest país relaciona tenir la pilota amb jugar bé. Per jugar bé has de ser sòlid, ordenat i fort defensivament i a nivell ofensiu m’agrada molt més la velocitat, les passades verticals i les transicions ràpides que les passades horitzontals. Gaudeixo més de veure un partit de la lliga anglesa que de la lliga espanyola. Si puc fer un gol en 5 segons no el vull fer en 30. Jugar bé és dominar la pilota aturada, la fase ofensiva i la ofensiva i sembla que només es valora l’atac.
Creu que el futbol està derivant més en un esport d’entrenadors i no un espectacle per l’aficionat?
Tan de bo fos això. Al contrari, crec que els entrenadors cada vegada tenim menys crèdit. És un espectacle, hi entren grups inversors i compren i venen per fer negoci. Per desgràcia el futbol tendeix a això i la figura de l’entrenador té menys importància. El València fa quatre dies va dir que l’entrenador és un funcionari de Peter Lim. El futbol té aquesta tendència per desgràcia.
Ser entrenador és desagraït?
És una tasca desagraïda, sí. Per moments, eh. També pot ser la més agraïda del món. No depèn del que tu fas, eh. 38 partits i 300 entrenaments ben fets a Alcoi no em van servir per quedar primer i després quedo més a baix. Quedo com un inútil i no només he fet el mateix, sinó que he intentat fer-ho millor. En aquest sentit és desagraïda. Dedicar-te a la teva passió sense ser milionari i poder viure d’això és un luxe, almenys per a mi.
Es fa gran. La passada jornada es va enfrontar a un ex jugador seu com Molo.
Home sí (riu). No només per això. Ara és com tot a la vida. Depèn com t’agafes les coses que et passen. Em faig gran? Sí. Ho noto? Doncs sí. El meu esperit és jove, d’un tio que sempre vol aprendre i ser millor i que creu que sap molt poc de la vida i té ganes i vol aprendre coses de la resta.
Aquesta motivació espera que el porti algun dia a Segona?
Això ho vull fer, però no sé quan. En el transcurs d’intentar-ho potser m’hi passo 15 anys i no arribo, però serà fantàstic. Si he de fer 10 play-offs més serà meravellós. Estic convençut que acabaré al futbol professional, però tinc més dificultats que altres tal i com funciona el món dels entrenadors al nostre país. Els ex futbolistes professionals ho tenen molt més fàcil que no els que portem molts anys entrenant.
Ho voldria aconseguir amb el Nàstic?
Aquesta és la idea. Per això hem vingut. Si el Nàstic m’escull a mi per davant d’altres en gran mesura és per això. Els que manen entenen que el que volen ells i el que vull jo és el mateix i que de la mà podem aconseguir-ho. Crec que sí.
“Aquest club té tot per a deixar la Segona B enrere”
Si fos per vostè seguiria al Nàstic a partir del juny?
Una de les altres coses que no vull mai és estar a un lloc que no em vulguin i al contrari. Vull estar sempre als llocs que em volen. Ara m’han portat aquí i tothom té més anys de contracte que jo, com per exemple els jugadors. Però tampoc diu res això, perquè els contractes no et donen res. L’únic que vull és fer la meva feina bé, que la gent estigui contenta i vulguin que segueixi aquí. Si això passa, no sé quina oferta m’hauria d’arribar per no seguir aquí. Aquí m’hi sento molt a gust i aquest club té tot per a deixar la Segona B enrere.
Abans ha dit que és esclau dels seus futbolistes, però vostè mana.
A vegades. Quasi sempre. Al final qui surt al camp i fa les coses són ells.
Té contracte fins el 30 de juny, però ara que torna a somriure el seu president és un bon moment per a parlar-li del tema, no?
L’Andreu és molt exigent també. Ara afortunadament el veig menys trist i igual arribo fins al 30 de juny. Perquè amb ell potser ni hagués arribat al 30, eh?
I no es menja el cap respecte el futur? Són entrenadors, però també persones.
Sí, però aquest aspecte l’has de tenir clar. No pots pensar més enllà de tres partits a no ser que siguis Mourinho, Guardiola o Zidane. Tampoc pots pensar mai on treballaràs. Sent entrenador ho faràs on et surti i si no tens temps de fer les maletes doncs no les fas i te’n vas sense fer-les. No pots pensar en futur, perquè si perds tres partits seguits estàs a la corda fluixa.
Ha dit que el Nàstic és el club més gran en el que ha estat. Pensar que està a Segona B és una cosa estranya? No entenc que agafin una persona amb la seva ambició si no pensen en el futur. Creu que el Nàstic, com a club, pensa en el futur?
Jo crec que sí, que treballen de cara a futur. Per això em fot que amb mi no ho facin. A mi em demanen que prengui decisions pensant en el futur del club. És la meva obligació, jo haig de voler el millor pel meu club. Amb el tècnic no ho han fet i jo estic allà, però també entenc que no han tingut bones experiències els últims anys per a no fiar-se dels entrenadors. Ara haig de demostrar que sóc fiable pel que ells volen.
Doncs digui-li a l’afició que pujaran a Segona A.
Això és el que vull. Si em deixen aquí pujarem tots junts a Segona A, no tinc cap mena de dubte.
Creu que li falta alguna cosa a la plantilla? Algun perfil similar a Javi Márquez, per exemple?
Jo crec que aquest futbolista no el pot substituir ningú. Afortunadament el tenim com a capità i com a professional del futbol. Ens aporta molt a tots, a mi el primer. A Segona B no hi ha un recanvi a Javi Márquez.