El Sant Andreu afronta una oportunitat més de tornar a Segona B. Plantilla i cos tècnic volen deixar enrere l’espina de Castellón i dedicar-li l’ascens a Miquel Jové
JORDI MESTRES @jordimestres7
El Sant Andreu afronta la seva segona promoció en tres temporades i ho fa amb l’ambició de tornar a Segona B. Ton Alcover (1990) formava part de la plantilla del descens de 2015 i també de la que va caure de forma cruel al play-off contra el Castellón el 2018. El migcampista tarragoní, sempre amb el número 10 a l’esquena, és un ídol per a l’afició quadribarrada. Està plenament compromès amb el seu club i només espera guanyar els dos partits que separen el Sant Andreu de la Segona B. Per l’equip, per l’afició i també per Miquel Jové.
Molt de temps esperant aquest moment i, per fi, ha arribat.
El meu últim partit va ser contra l’Horta i els dos últims abans de l’aturada no els vaig jugar, així que suma-li dues setmanes més.
En unes circumstàncies així, tan desconegudes, es pot estar preparat?
És el que dius, que és molt desconegut. No ha passat mai i ho veig molt difícil, la veritat. L’equip que estigui més fort i s’adapti abans a aquestes circumstàncies serà el que guanyarà. El que mentalment s’adapti més ràpid serà el que pugi de categoria.
Només els val la victòria en tot el play-off i han de portar el pes del partit. Com ho veu?
Està clar que és una circumstància que a nosaltres ens perjudica molt. Comencem el partit perdent perquè l’empat no ens val. Hem de marcar sí o sí i no encaixar. Contra L’Hospitalet sempre han estat partits molt igualats i aquest ho serà encara més per la tensió i pel que ens juguem. Aquesta inactivitat de tan temps serà una cosa a tenir en compte també. Ells saben que si no passa res al partit els beneficia.
L’Hospitalet és el millor equip del grup 5 de Tercera Divisió?
Ells tenen una bona plantilla i pressupost. Han complert al camp, que és on s’ha de complir. Van acabar primers, tot i que la lliga no està acabada. Fins al moment han estat els millors i a nosaltres ens toca destronar-los.
Què en pensa de la sanció que els ha fet acabar quarts enlloc de tercers?
Hem passat de ser tercers empatats a punts amb el segon a acabar quarts per una impugnació que no està ni resolta. Ens han dit que va per llarg i sabíem que el primer partit l’havíem de guanyar sí o sí. La única opció de sortir beneficiats era arribar a la final contra l’Europa, però no ha estat així. A guanyar els dos partits, no tenim una altra. Per pujar hem de guanyar els dos i això és el que intentarem.
“Un play-off sense afició no és un play-off”
Per massa social, el Sant Andreu és l’equip més perjudicat per jugar sense públic?
Jo crec que sí. En aquest tema no hi ha discussió. Si un equip mou molta gent a cada camp és el Sant Andreu i també veiem l’assistència al Narcís Sala. Sabem com respon la nostra afició i un play-off sense afició no és un play-off. Per a mi l’ambient que es respira al Narcís Sala i com es viuen els partits forma part d’això. Per ells hem d’aconseguir aquest esperat ascens per a que puguin viure més dies així.
Està clar que Ton Alcover té una connexió especial amb l’afició quadribarrada.
Des que vaig arribar aquí em van tractar espectacular i sempre he intentat retornar amb esforç i sacrifici el que ells em donen. Hi ha hagut celebracions una mica pujades de to, però tampoc va ser res de l’altre món. Se’n va parlar i ja ha passat. Tan de bo pugui tornar a agafar el megàfon d’aquí 15 dies.
El que sí que és veritat és que el Sant Andreu fa anys que manté l’entrenador i el bloc de jugadors. Després del que va passar amb el Castellón tenen una espina clavada?
És una doble espina. Jo també tinc clavada la de l’any del descens. A partir d’aquí tot comença a donar voltes al cap. Jo estava a la plantilla que va fer baixar al Sant Andreu i quatre anys després espero estar a la que el torna a pujar. Castellón va ser una cosa que ens va quedar marcada a tots. Vam marxar al carrer sense perdre cap partit i el de tornada a casa va ser du. Més que una espina clavada, és una espasa.
Play-off d’ascens, guanyar la Copa Catalunya, arribar als setzens de Copa… l’únic que queda a aquest grup és un ascens a Segona B.
Sí, ara l’objectiu marcat és pujar i ho canviava per tot el que hem fet fins ara. Aquest club necessita pujar a Segona B. Fa anys que estem estancats a Tercera. Per plantilla i sobretot per la gent hem de pujar ja.
“Aquest club necessita pujar a Segona B”
Ha visualitzat marcar el gol de l’ascens?
Doncs sí. Últimament com més s’apropa el dia més penses en el partit. Et venen imatges al cap i somies a vegades. La veritat és que sí, marcar el gol de l’ascens seria màxim per a mi.
El que sí que és veritat és que és tota una amenaça a pilota aturada.
La veritat que es treballa i hi ha gent que té més facilitats per una cosa que per l’altra. A mi sempre se m’ha donat bé la pilota aturada i he tingut la sort de tenir entrenadors que han confiat en mi per a fer-ho. A partir d’aquí es treballa cada setmana tirant faltes i córners i s’intenta millor. Els últims anys he marcat bastants gols a pilota aturada i tenim molt bon joc aeri en atac i en defensa.
Un altre al·licient per pujar de categoria aquest any és dedicar-li aquest ascens a Miquel Jové?
(S’emociona). La veritat és que sí. Se’m talla la veu parlant de Miquel. Cada entrenament parlant que no podia ser que estiguéssim a Tercera. Malauradament no ho podrà viure. Esperem regalar-li l’ascens i brindar-li aquesta alegria per a que la gaudeixi com nosaltres ho farem des d’aquí.
Era una persona amb ADN Sant Andreu.
Era una persona que vivia pel Sant Andreu. Totes les tardes estava a l’entrenament amb nosaltres, mirava el futbol base i no es perdia cap partit. És part de la història del Sant Andreu. Una persona molt estimada per nosaltres i que en els bons i els mals moments ens treia un somriure. Tan de bo li puguem brindar aquest ascens.
Dins de la desgràcia segur que això últim va ser un pensament majoritari a l’equip quan va passar tot això.
Fa un mes parlàvem de com seria i com aniria tot per telèfon i ara a esperar regalar-li el que tant desitjava.