Joan Oriol i el Nàstic aspiren a fer una gran temporada a Primera RFEF. El cambrilenc estrena capitania a l’equip grana i fa una crida a l’afició per donar suport al projecte de Raül Agné
L’ADN Nàstic es personifica en futbolistes com Joan Oriol (1986). Natural de Cambrils, el lateral grana serà el primer capità de l’equip aquesta temporada. Assumeix la responsabilitat i espera estar a l’alçada. De fet, vol que el Nàstic torni al lloc que, segons ell, li pertoca. I espera fer-ho amb el suport d’una afició que considera vital per a l’equip.
Després d’anys durs a Tarragona, el seu capità aposta per anar tots a una i està plenament convençut que d’aquesta manera el Nàstic tornarà a Segona Divisió A.
Aquesta temporada té una il·lusió doble pel fet de ser el primer capità del Nàstic de Tarragona?
Sí, la veritat que estic molt content. Ser el capità del club de la teva ciutat i sent de casa és una responsabilitat, però alhora estic molt content de portar el braçalet al Nàstic. Significa molt per mi.
“ESTIC MOLT CONTENT DE PORTAR EL BRAÇALET”
Ser capità d’un club agrada, però més si es té aquest sentiment.
Ser capità del teu club, de la teva ciutat clar que agrada. És cert que és una responsabilitat i vull estar a l’alçada de tots els capitans que han passat pel club. Espero fer-ho bé i ser un líder tan dins com fora el camp pels meus companys.
Sent que aquest moment d’estar plenament consolidat al Nàstic li ha trigat en arribar?
Vaig marxar molt jove, molt verd. Venia de cessions al Reus i el Gavà i el Nàstic estava entre Primera i Segona A i jo encara m’havia de formar. La veritat que aquells anys a Villarreal i Osasuna em van servir. Que hagués volgut tornar abans? Clar, no et diré que no, però estic content d’estar aquí i aportar la meva experiència i la meva il·lusió per vestir la samarreta grana a casa.
En aquell moment li va saber greu sortir? O amb el pas dels anys i vist amb perspectiva creu que va ser el millor?
A veure quan surts de casa teva sap greu perquè sempre penses que jugaràs amb l’equip de la teva província. Després no m’ha anat malament i tornaria a repetir-ho. Hi ha diferents camins i al final jo en vaig escollir un, però he tornat. M’emporto això. Gaudeixo d’estar aquí, em sento molt a gust i arrelat al club i això és l’important.
“LA IDENTITAT PRÒPIA HA DE SER AMB JUGADORS DE CASA”
Evidentment ha passat molt temps i és cert que últimament el primer equip del Nàstic aposta pels joves de la Pobla o del Juvenil A. Això és positiu?
Sóc de les persones que crec que el futbol base s’ha de potenciar. Ara està sortint una fornada de jugadors interessants pel primer equip. S’està veient en convocatòries i entrenaments i això és molt important per un club. La identitat pròpia ha de ser amb jugadors de casa, ja que al final són els que tenen sentiment, tiren del carro i l’afició vol veure al camp.
S’ha d’apostar per ells com diu… però després han de donar el nivell està clar.
Està clar que encara els hi queda. Són jugadors joves i s’han de fer. Als entrenaments i a l’hora de competir se’ls veu un potencial que dins d’uns anys beneficiarà el primer equip inclús aquest any. Són molt bons futbolistes.
“L’AFICIÓ VOL JOVES ENTREGATS I SACRIFICATS”
Un altre element positiu d’això que estem parlant és que l’afició s’enganxa més fàcil quan hi ha gent de casa i sent l’equip més seu.
Això sempre. L’afició vol veure gent de casa sempre i quan siguin vàlids, no qualsevol. Jugadors que ho donen tot per la samarreta, entregats i sacrificats i que siguin futbolistes que puguin estar molts anys al primer equip i tirar del carro d’aquest Nàstic.
Parlant de l’afició, una mica estrany l’any passat, no?
La veritat que portem gairebé dos anys jugant sense públic i costa. Al final van entrar gairebé 2.000 persones i va ser un luxe poder jugar amb gent. Esperem que aquest any la gent vingui, ens doni suport i puguem anar de la mà. Serà una competició difícil i esperem que ens ajudin i s’il·lusionin un altre cop amb el seu club.
Jugar al Nou Estadi a partir de Març quan les coses van bé t’assegura més de 6.000 espectadors. Imagino que vol viure aquest ambient.
Sempre he dit que el Nàstic té una molt bona afició: fidel, de futbol i de sentiment propi. Em recorda a l’afició d’Osasuna, que sent el club seu. Espero que superem la barrera dels 6.000, que veiem el Nou Estadi amb bon ambient i gaudim del futbol. Els jugadors volem veure les graderies com més plenes millor. Amb els aficionats tot és més fàcil.
“ENCARA NO SÉ EXPLICAR QUÈ VA PASSAR A EIVISSA”
Creu que tenen un deute pendent amb l’afició després de l’últim partit de la temporada passada?
Va ser desil·lusionant per tots. Vam fer les coses tan bé fins l’últim partit i el que va passar a Eivissa va ser una putada molt gran tan per ells com per nosaltres. No vam donar el nivell quan realment ens faltava un punt. Va ser un pal molt dur i demano disculpes, l’afició no es mereixia allò després dels últims anys que els hi ha tocat viure. Espero que aquest sigui un any d’alegries i tornem a veure el Nàstic on ha d’estar, que és mínim a la Segona A.
En aquell moment els va saber més greu encara per com de competitiu va ser l’equip fins aquell partit?
Durant tot l’any érem primers, sent un equip molt competitiu. Encara no t’ho sé explicar. No vam competir. Vam ser un altre equip i no vam donar el nivell. Es va perdre d’una manera molt decebedora. Perdre 4-0 és molt dur per l’aficionat, pel club i pels jugadors. De temporada de notable alt o excel·lent va passar a ser una d’aprovat.
“ESPERO QUE TORNEM A VEURE EL NÀSTIC ON HA D’ESTAR”
Ho ha deixat entreveure i és cert. L’any passat va ser el primer realment competitiu dels cinc últims. Pot servir de punt de partida per canviar la inèrcia?
Es va veure una altra cara del Nàstic. Una llàstima realment, ja que érem un equip amb mentalitat guanyadora cada partit. Espero que aquest any sigui millor. Torno a veure un Nàstic que il·lusionarà a la gent.
El dia a dia del Nàstic, la rutina, el tracte i el sentir-se a gust m’ha arribat per diferents futbolistes. Que és positiu, un club seriós en definitiva.
Ho dic sempre, que som uns privilegiats. Estem en una categoria on no s’ingressen pràcticament diners i el club ens dona totes les facilitats del món. Un annex per entrenar que està perfecte, un gran estadi… tenim doctor, nutricionistes, dos fisioterapeutes. No hi ha problemes de cobraments, el president està en tot. Què més vols? Som uns privilegiats de la categoria.
També hi ha un altre element que ajuda, que és que el Nàstic ha apostat per mantenir el bloc de jugadors a diferència de la majoria d’equips de la categoria.
Penso que és important mantenir el bloc, vam fer coses molt bé i per un partit no s’ha de desmuntar el grup. Els que quedem ens coneixem i volem ajudar els nous a que ens ajudin, a que s’involucrin. Portem dins la competitivitat i la mentalitat guanyadora. Tots volem veure el Nàstic a Segona A.
“RAÜL AGNÉ TÉ MENTALITAT OFENSIVA”
En aquest sentit creu que la feina de Sergi Parès els ha ajudat a competir millor?
Sergi Parès sap molt de futbol i a part és psicòleg, coneix en cada moment què necessita el jugador, amb unes paraules de motivació individuals o grupals i és molt important per nosaltres.
L’únic nou pràcticament és l’entrenador, Raül Agné. Com el veu?
El míster té la seva mentalitat guanyadora i amb un canvi de sistema. Té mentalitat més ofensiva i de bon tracte de pilota, ens hem d’acostumar a conceptes nous, però ens estem trobant molt a gust i s’està veient en els partits. Poc a poc, però ens trobem còmodes amb ell, juguem bé i tenim la pilota i estem a gust amb ell, a part que és una persona molt exigent. Els entrenaments i els partits són molt professionals.
L’element de disputar una competició nova dona un plus de motivació?
Ja serà bonic el fet de jugar només dos partits en camp de gespa artificial, que ja sol ser un handicap. És un al·licient, seran partits competitius i equips nous. És una lliga professional amb equips a l’alçada o inclús millors que el Nàstic. Estarà tot molt renyit i és atractiu per tots, per nosaltres i per l’aficionat.
“LA 1aRFEF ÉS UNA LLIGA PROFESSIONAL AMB EQUIPS A L’ALÇADA”
Creu que la reformulació de la categoria s’ha fet en una temporada difícil pel context pandèmic?
Es va fer tot molt ràpid, però aquesta lliga s’havia de fer. La tercera categoria del futbol espanyol s’havia de professionalitzar, però s’ha perjudicat a molts clubs de Segona B. Crec que acabarà ajudant al futbol espanyol.
“L’OBJECTIU ÉS ACONSEGUIR L’ASCENS A SEGONA A”
Quin objectiu ha de tenir el Nàstic en aquesta categoria?
Estem parlant d’un dels millors clubs d’aquesta lliga i l’objectiu és aconseguir l’ascens a Segona A. Tenim plantilla, estructura i afició. Ho tenim tot. La meta és pujar a Segona A.
Quin missatge li enviaria a l’aficionat per acabar?
Els hi diria que vinguin al camp, que ens donin suport, a més, són una afició fidel, que porta el Nàstic al cor i els necessitem. Portem un any i mig sense ells i esperem dona’ls-hi moltes alegries. Sense ells és tot més difícil i esperem que el Nou Estadi torni a vibrar.