L’encara president de la FCF, Joan Soteras, no té fre i amb els diners dels clubs manté un pols jurídic absurd. Després de la resolució dels advocats de la Gene, riu del ‘petitet’ i parla sol de “interès polític” en l’aplanament favorable a Juanjo Isern
L’últim lliurament d’al·legacions al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per part de l’encara president de la FCF, Joan Soteras, enrojola a qualsevol. A qualsevol menys qui no es cregui que pot ser inhabilitat per a qualsevol càrrec en qualsevol entitat esportiva.
L’escrit enviat el passat 5 de febrer al TSJC i signat per l’advocada habitual (María Barbancho) mereix capítol a part.
SOTERAS I EL ‘PETITET’
Al llarg de sis curioses pàgines, l’Especialista en Delictes de Sang, Trànsit i Cooperació Penal Europea ho té clar. Es tracta d'”un debat entre dos particulars” i no es pot acceptar “per defecte de forma”.
Encara més, la lletrada considera que la resolució d”aplanar-se‘ per part dels advocats de la Generalitat és “més un titular de mitjans de comunicació que un raonat escrit jurídic”. Seria molt revelador poder sentir el mateix Soteras parlar del ‘petitet’ i de totes les autoritats polítiques de Catalunya que li han demanat que deixi el càrrec.
Per cert, Barbancho oblida que Isern demanda a la Generalitat, no a Soteras.
També resulta interessant llegir com la defensora del president ja considera al TCE com “un òrgan independent” quan, fa molt poc, afirmaven que el candidat Juanjo Isern els manipulava i que resolien “amb cacicades”.
DOLENTA I PARCIAL MEMÒRIA
“Guiats per un clar partidisme perquè fins i tot desautoritza vergonyosament al seu mateix TCE independent”, afegeix la responsable jurídica de la Catalana i recorre a la història per a recordar que “Isern va ser cridat a Fiscalia per intents de pressionar als jutges del TCE a través de polítics catalans”.
Es va oblidar d’afegir que també van ser citats a declarar tots els membres del TCE i que la Fiscal va decidir el sobreseïment del cas. Raons? Falta de credibilitat. Els àudios que es van presentar no van servir per a res excepte per a tirar uns riures. Només una cosa: al trànsfuga-autor d’aquesta informació se li va premiar amb càrrec remunerat a la Federació.