Aquest defensa central de la UE Sant Andreu s’ha convertit en una de les referències del seu equip amb només 19 anys encara que Sergi Vives parla amb veu pausada i reflexiva
Sergi Vives porta tota la vida amb la camsieta de la UE Sant Andreu // Gentileza Judit Andreu
EDUARDO BERZOSA
És un plaer dialogar amb Sergi Vives, un defensa que porta gravat el nom de la UE Sant Andreu en el seu interior. Aquest diumenge va marcar el seu primer gol en el primer equip i el va gaudir com mai perquè certificava el triomf del conjunt dirigit per David Almazán.
Estudiant de segon curs de Primària pensa en el present i en un futur que uneix a l’ensenyament d’Educació Física. Ara com ara, combina futbol i estudis i li va perfecte com sobre el terreny de joc on el seu oncle Francesc Vives (delegat quadribarrat).
SERGI VIVES, EN PROFUNDITAT
Marca diumenge el seu primer gol, salta, el celebra i què arriba a pensar?
La veritat és que no sabia ni que fer. Quan vaig veure que la pilota entrava, va ser una sensació indescriptible. Vaig començar a correr i celebrar-ho amb la gent i amb els companys, serà un moment que ni la meva familia ni jo oblidarem mai.
“EL GOL? NI LA MEVA FAMILIA NI JO HO OBLIDAREM MAI”
Un gol dedicat a….?
El meu gol li dedico a tota aquella gent que ha estat amb mi, tant a les bones com a les dolentes. Especialment la meva família, que ha estat en tot moment amb mi per intentar ajudar-me, els meus amics, els meus companys, l’afició… aquest gol també es seu.
Només té 19 anys, porta tota la vida en el futbol base del club. A vostè no cal ensenyar-li el que significa portar aquesta samarreta?
“HE CRESCUT DONANT PATADES A LA PILOTA AL NARCÍS SALA”
Porto des de ben petit al club, he crescut donant patades a la pilota al Narcís Sala. A mesura que van passant els anys i les temporades, he anat assolint i aplicant els valors que fan únic aquest club i aquesta afició. Avui dia intento transmetre aquests valors per a poder seguir creixent com a club i com a institució
Però també és una arma de doble tall: als canterans se’ls exigeix més que a la gent de fora?
No crec que als canterans se’ns exigeixi més que a la gent que ve de fora. L’afició i el club vol que tots els jugadors que formin part del Sant Andreu s’ho deixin tot sobre la gespa, per tant, l’exigència mínima per jugar al nostre equip és aquesta. A partir d’aquí, amb més encert o menys, els resultats arriben.
“HE ANAT APLICANT ELS VALORS QUE FAN ÚNIC AQUEST CLUB”
Parli’ns del seu equip. Sembla que David Pirri ha canviat la imatge del grup
Tant el David com el seu cos tècnic estan fent un treball magnífic. Han canviat la idea i el model de joc respecte anys anteriors. És una idea de joc atractiva i agradable de veure, penso que la gent està molt enganxada amb el bon joc dels partits, i això ens dona molt.
El Sant Andreu surt a guanyar per la via del bon futbol i ara com ara no va malament.
La veritat és que ens està anant prou bé, tenim una idea de joc definida i anem a mort amb aquesta idea. Els resultats poden no arribar, però l’equip té clar què vol fer i com ho vol fer.
Només han cedit 1 empat de sis partits. Ja signaria sempre aquesta estadística, no?
Sí, a casa portem una molt bona dinàmica. 5 victories i 1 empat no és algo fácil d’aconseguir. L’equip s’està fent fort a casa gràcies al bon joc i la solidesa defensiva, però la gent juga també un paper fonamental per a aconseguir aquestes dades. Nosaltres contem amb un factor extra que és el de l’afició, cap altre equip de la lliga té tanta afició ficada i animant durant els 90 minuts com ho tenim nosaltres. És un tresor que hem de cuidar.
“L’EQUIP TÉ CLAR QUÈ VOL FER”
Sofrir 4 KO lluny del Narcís Sala és una assignatura a superar.
És cert que fora de casa ens està costant més aconseguir bons resultats. Cap camp és fàcil, el rival també juga i ens poden complicar les coses. És algo en el que hem de millorar, però estic segur que l’equip ho farà i podrem aconseguir bons resultats fora de casa.
Parli’ns dels seus companys perquè hi ha veritables futbolistes como a Carreón, Llamas, Miguel Ramos, Fassani o Pau Morer, entre molts..
A la nostra plantilla hi han autèntics ‘jugadorassos’. Començant pels joves amb molt de talent i acabant pels veterans que ens intenten ajudar en tot moment i que donen un rendiment increïble. Tenim un grup molt humà, sa i que anem tots a una. Jo intento aprendre en tot moment de cadascun dels meus companys, sobretot dels més veterans que son els més experimentats.
El migcampista barceloní té un futur brillant per davant // FOTO: Judit Andreu
“L’AFICIÓ ÉS UN TRESOR QUE HEM DE CUIDAR”
Si hagués de triar el que més li ha sorprès (afició, equips, jugadors) en la seva primera temporada a la 3RFEF5?
A Tercera hi han molts bons estadis, jugadors, entrenadors… però jo em quedo amb la meva gent, el meu estadi, el meu club. Soc un gran privilegiat per haver estat durant tants anys vestint la quadribarrada. Ara només penso en seguir treballant i poder seguir defensant la samarreta del Sant Andreu durant molts anys i donar alegries a l’afició, que s’ho mereixen.
“SÓC UN PRIVILEGIAT PER VESTIR LA SAMARRETA DEL SANT ANDREU”
Amb sis aspirants entre tres punts tot indica que aquesta Lliga es decidirà per petits detalls. D’acord?
Tots els partits es defineixen per petits detalls. Nosaltres com a equip intentem minimitzar els nostres errors i aprofitar els del rival. Moltes vegades els partits estan en un petit detall com pot ser un sac de banda, una jugada d’estratègia o un rebot dins l’àrea. Intentem cuidar els detalls i, a partir d’aquí, implantar el nostre model de joc.