Són dos fins estilistes, cadascú al seu camp. Sandor Martín, boxejador aspirant al títol europeu dels superlleugers. Fernando Velillas, amb directes en forma de gols. Somnis amb dos nexes en comú, el barri i la Montañesa
El Municipal de Nou Barris és l’escenari de la trobada de dos vells amics que volen triomfar a casa. Fernando Velillas acaba de tornar a la Montañesa i, a poc menys de dues setmanes de començar els entrenaments, coincideix amb un amic dels de tota la vida que somia a ser campió d’Europa a la categoria dels superlleugers, Sandor Martín, aquest dissabte contra l’altre aspirant al cinturó, l’italià Andrea Scarpa, en una gran vetllada amb dos combats professionals més i vuit d'amateurs, organitzada per BCN Boxing Nights.
“Conec a Sandor i al seu pare des de fa temps perquè la nostra família tenia un negoci al barri i venien molt allà. Ens coneixem de tota la vida”, recorda ‘Veli’ quan es retroba amb el púgil a les entranyes del Municipal de Nou Barris. Somriures, encaixada de mans i la cordialitat habitual entre els dos cracks del barri.
– “Sandor és un gran atleta, és un monstre…”, diu Velillas.
– “Monstre? Sí que sóc lleig, oi?”, respon amb un gran somriure Sandor.
Rialles. Complicitat. Dos esportistes, dos amics “de tota la vida”. Gent del barri de sempre. Sens dubte.
La vetllada d’aquest dissabte 27 s’havia de celebrar al mateix camp de la Montañesa, un fet gens habitual als últims anys a Barcelona. Malauradament, uns problemes logístics de darrera hora han obligat a traslladar-la al pavelló Francisco Calvo de Sant Andreu, molt a prop d’un altre estadi mític del futbol català, el Narcís Sala. Malgrat aquest canvi, es preveu un ple a vessar animant un Sandor que confessa tenir ganes “d’entrar en la història de la boxa a Catalunya i de la boxa en l’àmbit nacional”.
“La Montañesa és l’equip del meu barri i tornar al club a Tercera abans de retirar-me seria tot per a mi”, diu Velillas
FER HISTÒRIA
I és que fa 86 anys que un boxejador barceloní no guanya un Campionat d’Europa competint a Barcelona. “L’últim va ser Josep Gironès, al 1933″, recorda Sandor, mentre Velillas escolta amb atenció. Tot i que aparentment la boxa és un esport individual, també ho és d’equip. L’ombra de l’aspirant al títol és el seu pare, Rafa Martín, amb qui ha preparat a consciència aquesta cita. I sap que el seu pot ser un exemple pels joves que es vulguin dedicar a l’esport que el periodista Jaime Ugarte sempre defineix com el ‘noble art’.
Potser per això, no fa gaire temps que el club de boxa KO Verdún i el CF Montañesa van començar a unir esforços, fins al punt que a partir de setembre els púgils d’aquest club es prepararan a les mateixes instal·lacions del Municipal de Nou Barris. Sandor Martín és un dels grans ‘culpables’.
“Té uns cops molt bons i és molt agressiu”, diu Velillas del seu amic. I també dona importància a la figura del seu pare: “Fa molt bona feina. És molt recte i l’està fent un gran campió”. Números canten: Sandor Martín és una de les grans promeses de la boxa mundial. Als seus 25 anys –en farà els 26 el pròxim 22 d’agost-, és el número 1 d’Espanya i 7 del món (segons el rànquing WBA, World Boxing Association) als superlleugers. ‘Arrasandor’ fa el seu 37è combat com a professional, amb un registre de 34 victòries -12 per KO- i només dues derrotes als 36 disputats. Una d’elles, al seu primer intent de ser campió d’Europa, a Suècia.
“La dificultat d’enfrontar-se a Andrea Scarpa és molt gran, però sabem com tirar endavant i també serà fonamental el suport de l’afició”, comenta Sandor
IL·LUSIÓ RENOVADA
I a l’altra cantonada de l’imaginari quadrilàter d’aquesta conversa, però en aquest cas sense creuar guants, un Velillas amb ganes d’oblidar un dels directes al mentó que li dona la vida a un futbolista, la greu lesió al genoll que el va deixar inactiu bona part de la temporada passada, la segona al CE L’Hospitalet. “Ha estat dur perquè és la pitjor lesió que pots tenir com a futbolista, però ja ha quedat enrere”, diu amb la força d’un jugador amb experiència contrastada. Acaba de complir 33 anys –justament diumenge 21 de juliol-, amb un llarg currículum: Guineueta, Almeda, Canyelles, Turó Peira, Canonja, Júpiter, Badalona, Cerdanyola, Martinenc, Montañesa, Terrassa i L’Hospitalet, sense oblidar la selecció catalana amateur, amb qui va disputar la Copa de les Regions UEFA.
“Tenia ofertes de Tercera, però quan Pedro (García, el secretari tècnic i jugador de la ‘Monta’) em va plantejar signar per tres anys, no m’ho vaig pensar dos cops. Tenia una espina clavada de quan vaig marxar el 2016. És l’equip del meu barri i tornar al club a Tercera abans de retirar-me seria tot per mi”, diu Fernando.
No és cap somni impossible. En aquest mateix Municipal on ens citem pel reportatge, la ‘Monta’ es va quedar a les portes d’un ascens a Segona B, després de caure amb el Sestao River. O es pot recordar també aquella temporada 2015-2016, la primera de Velillas de groc-i-negre, quan els llavors deixebles d’Antoni Escudero van estar a punt de jugar un altre play-off, però van acabar cinquens.
Aquella campanya, la pegada de Velillas va ser destacable, ja que va ser el màxim golejador de l’equip, amb 12 dianes, dues d’elles des del punt de penalti i una inoblidable, la que va marcar a La Bòbila, contra el Gavà, des de mig camp. Els crits ‘illa illa illa, Velillas maravilla’ que retronaven des del sector de la Peña Al Hueco es tornaran a sentir aquesta temporada, amb la nova aportació d’uns Irreductibles-Monta que fan notar el seu suport als groc-i-negres. “Els necessitem, han de ser el número 12, com ja els vaig conèixer a l’altra etapa, que fan que quan no arribis, facin que t’aixequis i responguis amb el cor”, sosté ‘Veli’, content de retrobar-se amb la seva gent i també amb el seu ‘presi’, l’entranyable i únic Emilio Llamas.
MÀXIMA EXPECTACIÓ
També retronarà el nom de Sandor aquest dissabte al Francisco Calvo de Sant Andreu, probablement també per part de la gent d’Al Hueco, Irreductibles i de tots els seus partidaris i amics del barri, malgrat l’inesperat canvi d’escenari. S’han posat a la venda 2.000 localitats i gairebé ja no en queden. Ningú no es vol perdre un esdeveniment històric que, d’alguna manera, uneix la boxa d’elit amb el futbol català.
Però és clar, l’objectiu implica vèncer un oponent que no ho posarà gens fàcil, l’italià Andrea Scarpa. Una bèstia parda… però Sandor és ‘Arrasandor’, no ho oblideu: “Scarpa és un boxejador contrastat i hem treballat per tirar endavant aquest combat. La seva dificultat més gran –fa 1,85- és l’alçada i té molta envergadura de braç, però confiem en les nostres possibilitats”. Una d’elles, la seva condició d’esquerrà, que a la boxa és un problema pel rival. “És un petit avantatge per mi i intentarem explotar aquesta via, com també serà important el suport del públic”, afirma Sandor.
Un esdeveniment esperat i del que estarà molt pendent Velillas –“no m’ho perdo”, li va dir al seu amic-, com segur que Sandor també estarà atent al que faci la ‘Monta’ 2019-2020 al grup 2 de Primera Catalana, amb el somni del retorn a Tercera ben present. L’incombustible Pedro García, encara actiu, ja ha fet els deures com a secretari tècnic i pràcticament va tancar abans del juliol la plantilla que tornarà a dirigir Dani Andreu, amb 10 cares noves. Entre elles, la d’un ‘Veli’ que, després d’una campanya per oblidar a causa de la seva lesió, vol guanyar el seu combat particular. Molta sort!