Retorn agredolç per al groc-i-negre Pere Segarra

Set setmanes sense estar convocat, set. A la vuitena Pere Segarra va tornar a la Montañesa i va decidir el partit després de set jornades sense guanyar el seu equip. Però la seva alegria va ser incompleta per la lesió d’Eric Pacheco

@ManuelSeguraM
Pere Segarra no sonriu/ FOTO: @PereSegarra1990
Pere Segarra no sonriu/ FOTO: @PereSegarra1990

Pere Segarra té sentiments contradictoris aquest dilluns. Després d’estar set setmanes en la graderia, va tornar a la Bombonera i un gol seu va derrotar al Santfeliuenc. Era el triomf per a una Montañesa que ja acumulava set jornades sense guanyar. Curiosa coincidència.

Però el defensa de Nou Barris va viure una cosa pitjor que va ser la lesió d’un rival com és Eric Pacheco qui, encara pendent de més proves mèdiques, va haver de ser traslladat a l’hospital i podria estar entre cinc o sis setmanes de baixa.

“Va ser una entrada molt dura que li vaig fer, però sense mala fe. Quan l’he vist em produeix esgarrifances i no la puc oblidar. Ho sento. Des del primer moment em vaig posar a la seva disposició, vaig parlar després amb ell, li he trucat diverses vegades i ja li he dit que li abonaré les factures del fisioterapeuta o el que faci falta”, comenta com si es tractés d’un monòleg Pere qui no troba justificació a una acció així. Aquesta circumstància ha marcat el retorn d’aquest experimentat defensa que admet haver sofert “lesions, problemes laborals i no haver estat al nivell que els meus companys” encara que tampoc acaba d’entendre que aquesta absència s’hagi perllongat tant. “El pitjor és que ni em cabrejava”, afegeix

UN TWITT REVELADOR

Tot s’entén molt més si es llegeix el twitt que va col·locar a primera hora aquest dilluns i pel qual es va guanyar algun ‘pal’ anònim. “Per dir-li a tota aquesta gent que m’havia enterrat que encara estic aquí i que encara puc ser important para a la Monta. Els companys confien en mi, m’han fet saber que sóc important per a l’equip i torno a tenir il·lusió”.