Reduir la competició, única solució pel futbol català

Amb el retorn a la competició el cap de setmana del 9 i 10 de gener del 2021, el futbol català està obligat a un replantejament de la temporada. El pla de competició aprovat a l’agost és inviable

Jugar futbol sense públic és el pitjor dels càstigs per a qualsevol afeccionat // FOTO: Eduardo Berzosa

Jugar futbol sense públic és el pitjor dels càstigs per a qualsevol afeccionat del futbol català // FOTO: Eduardo Berzosa

@Lluis_Payarols

La Federació Catalana de Futbol treballa aquests dies per trobar la fórmula que garanteixi la finalització de les competicions que regeix. Tot apunta –si no hi ha més canvis per la pandèmia de la Covid-19- a que a partir del 9 i 10 de gener es podran reprendre. Tres mesos perduts, amb una mitjana d’onze jornades per disputar. En resum: s’ha de reduir la competició, única solució pel futbol català

Pretendre acabar el pla de competició és, si més no, una bogeria. De fet, sorprèn moltíssim que a l’Assemblea del passat mes d’agost a Blanes, els clubs aprovessin gairebé per unanimitat un escenari que el temps ha demostrat que era utòpic. Però això ara és passat i cal mirar cap endavant.

I és que recuperar les onze jornades –a més dels partits que ja es van suspendre a totes les categories a les primeres dates de competició- és impossible. I encara més, el descabellat plantejament per part de la FCF de no tenir en compte els punts obtinguts a la primera fase quan s’afronti la segona a Primera i Segona Catalana. Ara, s’ha d’optar per ser pràctics.

SUBGRUPS: O CAIXA O FAIXA

Analitzem la situació, segons els sistemes de competició. Comencem, precisament, per les categories dividides en subgrups. Si es vol mantenir la primera fase a Primera i Segona Catalana, la competició s’allargaria fins al mes d’abril. Recordem que s’haurien de recuperar onze jornades.

Si la pandèmia no provoca una altra aturada, caldria plantejar com resoldre les lligues a partir de mitjans d’abril. I tenint en compte que, com a molt tard, haurien de concloure el 30 de juny. Són 10 caps de setmana, comptant el primer el del 24 i 25 d’abril.

En aquest cas, es podria plantejar acabar la segona fase però –molt important- comptant els resultats de la primera. Això reduiria el número de partits.

Cal intentar obrir els camps amb la major seguretat possible i que hi hagi competició // FOTO: @QueThiJugues
Cal intentar obrir els camps amb la major seguretat possible i que hi hagi competició // FOTO: @QueThiJugues

Una altra possibilitat és jugar la primera fase a una sola volta, la qual cosa donaria més marge a afrontar amb més calma una segona fase. En conseqüència ja es podrien jugar tots els partits possibles. Fins i tot, també podria ser un ‘escut’ en cas que hi hagués una altra aturada important als pròxims mesos.

RESTA DE COMPETICIÓ: A UNA VOLTA I FASE FINAL

La cosa es complica a partir de Tercera Catalana i als tornejos de futbol base, on hi ha grups únics i la Lliga no baixa de les 30 jornades. Si s’opta per jugar-les totes, és evident que la competició s’allargarà fins ben entrat juny. A més, tenim l’afegit que després s’hauran de jugar promocions d’ascens.

Es pot optar per aquesta via amb el moviment de dates al calendari, però també es podria decidir que la competició regular fos només a una volta. Aixó i establint un nou sistema per a decidir les posicions finals en cada grup.

Encara quedaria un marge de dos a tres mesos per a posar en pràctica aquesta possibilitat. Com en la segona opció plantejada a les competicions de subgrups, dona marge a una altra possible aturada.

En qualsevol cas, la decisió no hauria de ser exclusiva dels òrgans de la Federació Catalana de Futbol, sinó que s’hauria de buscar un consens amb els clubs. Està clar que per les circumstàncies que vivim, és impossible plantejar-se a curt termini una Assemblea Extraordinària de forma presencial.

Sí que es podria debatre telemàticament les propostes i trobar una solució que, sigui la que sigui, no agradarà tothom.

Una papereta més que complicada.