Xavi Molist és el líder d’un L’Hospitalet amb l’autoexigència de fer el play-off. El tècnic no escatimarà esforços per a assolir l’objectiu en la seva primera temporada a una banqueta de Tercera Divisió
JORDI MESTRES @jordimestres7
La rutina de Xavi Molist (1977) és cada dia la mateixa. Arriba a les deu del matí a l’estadi de L’Hospitalet i en surt a les vuit del vespre. Entremig, l’equip sempre entrena a les quatre de la tarda. Molist té una dedicació professional a una categoria que és amateur. No cal que ningú li exigeixi res, ja que és plenament conscient d’on està i el que s’espera d’ell. La seva maduresa, sorprenent en un debutant a Tercera, contrasta amb com ha canviat la categoria des que es vestia de curt. Els sous són netament inferiors als d’aleshores i la professionalitat dels futbolistes, també. Ho deia Juan Pablo Amantini en una entrevista a Tercera.cat i ho reafirma Xavi Molist a FutbolCatalunya.
Molist no està sol en aquest repte. L’acompanya un altre golejador clàssic d’aquella època que tan enyora el futbol català. Jordi Martínez, ‘el Cueta’, és el segon entrenador i s’encarrega d’analitzar el joc de L’Hospitalet cada partit. Xavi Molist s’encarrega de l’estudi dels rivals i també de donar suport al seu company amb el propi. Tot plegat, una bogeria conjunta de jornades maratonianes a l’estadi. Tot detall importa i aquesta parella no escatimarà esforços per a polir-los i arribar a l’objectiu marcat.
A aquestes alçades, amb L’Hospitalet com a cinquè classificat, l’equip està on volia?
L’equip està més o menys on volíem. La il·lusió que teníem era la de ser primers destacats com l’Espanyol B, però és molt complicat. La lliga és molt difícil i volem estar entre els quatre primers a final de temporada. Sabem que queda molt i hi ha molta competitivitat. Hi ha equips – del segon al vuitè – en un punt i tocarà lluitar fins el final.
L’Hospitalet té una pressió afegida per guanyar que no tenen altres equips, com per exemple l’Horta?
L’Horta a Primera Catalana també tenia aquesta pressió, però perquè me la posava jo mateix. Aquí ja sabia on venia. Un L’Hospitalet que acaba de baixar, que és un històric i que la necessitat és la de passar molt poc temps a Tercera Divisió. Si es pot aquesta temporada, perfecte. Sinó ho anirem intentant.
La posició que ocupen és bona, però també és cert que han tingut poca regularitat i algunes ensopegades inesperades durant la lliga.
No només nosaltres. Tots els equips han tingut aquests moments baixos excepte l’Espanyol B. Nosaltres vam tenir un mal moment els cinc partits abans de Nadal, amb tres derrotes i dos empats. Moments puntuals podies marxar guanyant i acabaves perdent… Al final sabem que això és molt llarg i els últims 10 partits són els que marquen. Haurem de treballar molt dur.
Si no fan play-off d’ascens seria un fracàs?
El fracàs seria per mi mateix. Jo vull ser primer. No ser-ho no és un fracàs, però és una desil·lusió. Intentarem ficar l’equip al play-off d’ascens i després ja serà una altra cosa.
Espera algun regal de Reis al mercat d’hivern?
Tot el que sigui millorar és benvingut, però el que no farem serà signar jugadors semblants als que ja tenim a la plantilla. Si ha de venir algun jugador per millorar, perfecte.
També desitja que millori la presència d’espectadors a l’Estadi?
Sí, però això ja és històric d’aquest club. Hem d’intentar que el club s’apropi a la ciutat i si guanyes partits i jugues bé potser s’animen. Tot i això, no només depèn de nosaltres i també s’han de fer altres coses perquè la gent no ve perquè sí.
És un mal endèmic. A Lleida en tres dies van passar dels 13.000 contra l’Atlético de Madrid als 500 en la visita del Badalona.
La gent s’enganxa al Barça o al Madrid, ja que els hi dones tot el futbol per la televisió. Cada vegada costa més sortir de casa per a venir a passar fred. Has d’oferir molt per a que la gent vingui.
Ha canviat molt el futbol de quan jugava a ara que és entrenador?
I tant si ha canviat. Crec que els futbolistes d’ara tenen les coses massa fàcils, que arriben massa aviat a categories bones i s’ho haurien de treballar molt més. Al final estàs a Tercera Divisió i has de córrer i treballar com el que més. A mi no em van regalar res per a estar a Segona B ni a Segona A. Hi ha jugadors, no els meus eh, a la categoria que estan sobrevalorats.
Llavors a part de baixar el nivell de qualitat també ha disminuït el de treball i sacrifici?
També has de pensar que al futbol fa uns anys li pagaven a un davanter centre 4.000 o 5.000 euros nets al mes i ara li pagues 400 o 500. El jugador ha de treballar, s’ha de buscar una manera de sobreviure fora del futbol i realment és complicat.
Crida l’atenció que per xifres aquesta temporada no hi ha cap gran golejador que despunti a Tercera Divisió.
Ara crec que el màxim golejador té 10 gols en 19 partits i després hi ha jugadors de banda amb gols. El nostre equip és el millor exemple. Tenim Velillas, Ripoll o Manzi que porten 5 gols cadascú. Ha marcat tothom excepte dos jugadors i el gol està molt repartit.
Li faria falta un Xavi Molist a L’Hospitalet?
Si tens un Xavi Molist després no tens un Manzi o un Ripoll. Prefereixo tenir un golejador de 25 gols, òbviament, però també tenir jugadors que et marquin 10 o 15 gols.
Sent que sent ex jugador de grans equips no ho ha tingut tant fàcil per a entrenar com altres ex companys?
Cadascú comença on vol. Jo ho vaig fer amb un cadet de Primera Divisió a Bellavista, després a Hostalric, passant per l’Horta. Categories baixes i buscant un futur. Si fas les coses bé et vindrà un equip millor i això és el que m’ha passat a mi. A l’Horta després de passar pel juvenil em van donar l’opció del primer equip i ara m’ha obert la porta L’Hospitalet.
Està entrenant només o fa també altres coses?
Només entreno. Vinc aquí a les deu del matí i surto a les vuit de la tarda i sempre entrenem a les quatre. Estic plenament dedicat al futbol.
Li compensa?
Home sí, jo m’ho passo molt bé. Tan sigui entrenant com portant la gestió jo gaudeixo. Realment sóc un tarat. A molts ex futbolistes els hi agrada més jugar que entrenar, però a mi m’agrada entrenar.
Més que jugar?
Trobes a faltar el jugar i entrenant gaudeixo molt. No sé si el mateix, però pràcticamen