El futbol català ha començat un nou curs sense una de les seves figures més destacades. El ‘killer’ vigatà Pep Puigdesens va decidir penjar les botes al finalitzar la passada campanya (35 anys), després d’una trajectòria amb més de 20 temporades a l’esquena. L’EF Osona, Espanyol, Mataró, Granollers i finalment Vic, han estat les seves cases durant aquest llarg període
DAVID PALLAROLS @davidpallarols
Quin va ser el teu primer contacte amb el futbol? Quan vas sentir que seria la teva passió?
Vaig començar jugant a futbol sala amb cinc anys a la meva escola, l’Escorial. Em va començar a agradar i des de llavors no ho he deixat gairebé durant tots aquests anys.
Després de jugar al futbol base de l’EF Osona, amb 14 anys vas marxar al cadet de l’Espanyol, l’any 1995. Quina sensació es percep quan arribes a un club d’aquestes magnituds?
Primer de tot, una mica de nervis però només al principi. De seguida em van tractar molt bé i vaig integrar-me perfectament amb el grup. Recordo el meu pas per l’Espanyol -que van ser 7 anys- amb molta felicitat, molts bons records, uns grans companys i, sobretot, moltes victòries. Una etapa de la vida molt important que a part de jugar a futbol també t’ajuda a formar-te com a persona.
Un any més tard vas debutar a 2a Divisió ‘B’ amb el filial. Recordes aquell moment?
Era una setmana que tenien forces baixes a la davantera. En aquell moment estava en un estat de forma molt bo i em va tocar ajudar-los. En aquella ocasió jugàvem de locals i recordo que vaig sortir a escalfar aproximadament cap al minut 50. Vaig jugar uns 20 minuts.
Què et va portar a marxar de l’Espanyol i no fer el salt al primer equip?
Arriba un moment en què cada cop és més difícil a mesura que vas pujant categories. Vaig estar-m’hi tres temporades i al filial arriba a un punt que, o vas pujant regularment, o has de buscar altres opcions. És trist perquè hi tens moltes bones amistats, grans records, hi portes molts anys però, tot i això, al final has de fer aquest pas.
No vas canviar de categoria però sí de samarreta, la del Mataró. Per què aquest destí?
Aquell any van fer un equip molt competitiu. L’entrenador era en Joan Vilà de l’Escola del Barça. Em coneixia molt bé i va apostar per mi. Es va fer una gran temporada, amb un equip competitiu i amb jugadors molt joves. Vam acabar vuitens a pocs punts de la promoció. A més, hi ha el valor afegit que estava a prop de casa.
Tenies intenció quan vas marxar de Barcelona de tornar-hi? Et penedeixes d’haver marxat de l’Espanyol?
Evidentment costa molt entrar en aquests clubs i a l’hora de marxar et dius: tant de bo hagués pogut aguantar una mica mes. La decisió va ser cosa meva i de la família però, lògicament, quan has de marxar sempre sap greu.
El penúltim destí va ser Granollers. Allà hi vas militar durant dues temporades a 3a Divisió. Molts canvis respecte l’estada a Mataró?
Hi va haver una mica menys d’exigència si es compara amb la 2a Divisió ‘B’. Van ser dos anys molts bons. La segona temporada vam fer promoció d’ascens però no ho vam aconseguir. Jo sempre he cregut que l’important en el món del futbol és gaudir d’aquest esport siguis a on siguis. Personalment, he tingut la sort de gaudir del futbol en tots els llocs on he jugat
Finalment, el 2004 vas aterrar l’estadi de la teva ciutat. El Vic llavors jugava a Regional Preferent. Va ser la teva única opció?
Tenia molt clar que en aquell moment el futbol passava a un segon pla a causa d’altres prioritats com la feina i plans de futur. Llavors, primer era la feina i després el futbol. A més, la idea era trobar una mica de comoditat i, evidentment, com a vigatà el millor lloc era Vic.
Durant els 5 primers anys que vas militar al Vic vas aconseguir un registre de 95 gols en 142 partits. Això es tradueix en una de les etapes més recordades?
Aquesta, juntament amb la de l’Espanyol, van ser unes etapes amb molt bons registres. Evidentment estar a casa i fer bones temporades et fa sentir molt bé. Un davanter el que vol sempre és fer gols i si pot ser amb els teus, millor que millor.
Vas decidir als 28 anys deixar el futbol. Per què?
En aquell moment estava una mica saturat per tot plegat. Estava esperant el meu segon fill i havia d’estar més per casa. No em veia amb forces d’estar al 100% en els entrenaments i els partits. Sóc competitiu i si no puc estar totalment centrat, millor deixar-ho.
El 2012 vas tornar a calçar-te les botes. 5 anys més al Vic fins que aquest estiu has decidit deixar-ho definitivament. T’ha quedat el mal regust a la boca de no aconseguir l’ascens a Tercera en aquests anys? Hi havia equip?
Sí, aquest és poder l’únic “però” de la meva estada aquí a Vic. Algun any sí que n’hi ha hagut però sabem que amb això no n’hi ha prou. Hi ha altres factors que t’han d’acompanyar com per exemple la sort. No es va poder aconseguir però en guardo molts bons records.
295 partits i 144 gols amb l’elàstica vigatana. Un dels grans golejadors que ha vist el Municipal. Al veure aquests números en repòs, què sents?
Penso que sóc afortunat de poder jugar al futbol i sobretot de fer-ho a Vic on sempre m’han tractat bé i des d’on vaig començar de petit. Em sento molt afortunat d’haver fet tants gols i haver jugat tants partits.
Algun tècnic que t’hagi realment marcat durant la trajectòria?
Dels entrenadors que he tingut, de tots n’he après coses. D’alguns més que d’altres. Penso que de tots em queda un bon record. Per exemple, amb l’Albert Cámara aquí a Vic -tot i nomes estar-hi mitja temporada-, va ser una segona volta molt bona. Ens va fer sortir d’una mala dinàmica i arribar a somniar amb alguna cosa més. Llavors, tenint en compte que jo ja tenia 34 anys, et demostra que sempre acabes aprenent coses, i amb l’Albert, tant els meus companys, com jo el primer, vam aprendre molt en només 16 partits. De l’etapa a l’Espanyol recordo entrenadors amb molta estima, especialment en Josep Manel Casanova -que ens va deixar fa un mes- que va ser qui em va fitxar i qui va apostar per mi. Ell em va donar tot el suport i confiança.
Com veus el teu exequip aquesta temporada? El bloc és suficient per aconseguir almenys arribar amb opcions a l’ascens a Tercera?
La plantilla d’aquest any és molt bona, millor que la de l’any passat. De moment estic satisfet. Estan jugant molt bé, la base és la mateixa. Penso que aquest any, tot i que la lliga és molt llarga, de moment les coses s’estan fent molt bé.