Pau Bosch: “Sempre portaré la UE Lleida en el meu cor”

Disset temporades en un equip són moltíssimes i és el cas del ex capità de la històrica UE Lleida, Pau Bosch. Ara, quatre després, torna per a quedar-se en l’Atlètic…Lleida

Pau Bosch, excapità de la UE Lleida i, ara, també capità del Atlètic Lleida, tot un referent // FOTO: Atlètic Lleida
Pau Bosch, excapità de la UE Lleida i, ara, també capità del Atlètic Lleida, tot un referent // FOTO: Atlètic Lleida

@ManuelSeguraM

Què tal. Com va la vida, Pau?

Tot bé. No em puc queixar. Tots estem bé, molt tristos per la situació que vivim, però cal seguir endavant. Portem un bon control perquè un sol cas seria perjudicial per a tots.

Se’n recorda de tot el seu historial?

Sí, primer, vaig començar al Palau d’Anglesola (des dels 5 als 12 anys), UE Lleida (fins a juvenil), vaig marxar cedit al Tàrrega (6 mesos, com a amateur), em va repescar el Lleida a la segona volta, a l’any següent amb l’arribada d’Emili Vicente. Vaig tornar a marxar cedit a l’At. Monzón (un any fantàstic, campions de Lliga encara que sense ascens) i després ja em vaig quedar, amb 20 anys, al Lleida (2011-2016) fins als 27 en el primer equip.

I després, Alcoià, Llagostera, Racing Ferrol, EFAC i, ara, At. Lleida.. Per cert, Hong Kong, també, no?

Sí, Hong Kong (Kitchee), sis mesos, encara que havia signat dos anys. La història va ser molt bonica però no va sortir bé; em quedo amb els bons records. Al retorn em va cridar Toni Seligrat, amb qui vaig estar al Lleida, vaig anar per Alcoi, Llagostera, Racing Ferrol i Atlètic Lleida.

“AQUEST ATLÈTIC LLEIDA DÓNA MOLTA TRANQUIL·LITAT”

Ara combina futbol amb un altre feina?

Ara estic preparant-me oposicions de Mosso d’Esquadra amb el futbol. Mentrestant, ara començaré en una empresa, com volia, quan vaig tornar de Galícia, perquè ja tinc 32 anys i la vida de futbolista té caducitat.

Als seus 32 anys, Pau Bosch té molt clar el seu camí professional i l'esportiu // FOTO: Atlètic Lleida
Als seus 32 anys, Pau Bosch té molt clar el seu camí professional i l’esportiu // FOTO: Atlètic Lleida

El que no entenc és com un home referent en el futbol lleidatà i a la UE Lleida, en particular, pot estar en una altra entitat que, en teoria, va néixer com a contraposició al seu ex equip.

Jo estava molt bé a Galícia però també volia un canvi en la meva vida. Llavors em van cridar des del At. Lleida i la veritat és que em va sorprendre molt, tenen moltes ganes que tot surti bé; tot el que hi ha darrere dona molta tranquil·litat i un dels motius que em va fer decidir van ser les facilitats.

I es compromet amb el At. Lleida?

No és que me n’hagi anat a l’equip oposat del Lleida Esportiu perquè la UE Lleida sempre la portaré en el meu cor. No era el moment de tornar al Lleida E. a la meva edat. M’ho vaig pensar molt però vam arribar fàcil a un acord amb l’Atlètic Lleida.

M’HAURIA AGRADAT SEGUIR TOTA LA MEVA VIDA AL LLEIDA”

De veritat que no s’ha penedit ni una sola vegada de no haver-se retirat amb la samarreta blava i com a ‘capità general’ al Camp d’Esports?

No, la vida són etapes. Vaig passar anys molt bonics al Lleida, com quan gairebé vam pujar a Sevilla, però vaig decidir anar-me’n amb nous projectes. Que m’hagués agradat seguir tota la vida al Lleida? Per descomptat que sí, però no em penedeixo de cap decisió, estic molt content d’haver-me marxat, he viscut altres coses i tot això et forma com a persona.

Quantes vegades s’ha imaginat un Lleida E.- Atlètic Lleida en un camp de futbol?

Moltes, moltes i sempre guanyava jo, sí. Com he dit, aquest projecte és molt bonic, per pujar i arribar a la Segona B i tant de bo ho pugui veure algun dia. Ja tinc 32 anys i ho miro d’una altra manera encara que espero poder jugar-ho.

Com a curiositat, vostè va compartir vestuari amb el seu germà Jerson a la Unió Esportiva. Per on para ara el seu germà?

Sempre he dit que de les coses més boniques que m’han passat en la vida és poder jugar amb el meu germà en el mateix equip. Fa 5 anys va deixar el futbol, va muntar una botiga de bicicletes a Mollerussa i està molt content.

“TENIM UN EQUIPÀS I ELS ALTRES, TAMBÉ”

Pau Bosch, des de la seva natal Fondarella, mira cap endarrere, mira cap endavant i què observa?

Preparar-me les oposicions, començar a treballar, cal enfocar la vida i preparar-me cap al que pugui arribar encara que vaig signar dos anys i mig amb l’At. Lleida. Espero que confiïn en mi, ja que estic molt bé mental i físicament.

Pau Bosch, tota una vida dedicada al futbol i disset temporades lligat a la UE Lleida // FOTO: At. Lleida
Tota una vida dedicada al futbol i disset temporades lligat a la UE Lleida // FOTO: At. Lleida

Tenen un equipàs, eh?

Sí, i els altres equips també. Sigui la categoria que sigui, són totes molt disputades. El primer partit vam caure davant el Mollerussa en un partidàs seu i el segon vam superar a l’Alcarràs. Tots els equips estrenyen. Tot costa.

Aquest Atlètic Lleida està obligat a tot sí o sí….

Sí, i no ens amaguem. El projecte és atractiu però també hi ha molts equips que volen el mateix i no serà fàcil.

El primer KO a Mollerussa va baixar a molts del gran núvol?

Ens ‘van pintar’ la cara, van preparar un partit molt correcte però cal aixecar-se i ens vam aixecar davant l’Alcarràs. Tant de bo puguem tornar aquest diumenge 1 encara que em temo que no serà la primera vegada que passi. Cal estar tranquils i ser competitius sempre.

“ESTEM OBLIGATS A TOT I NO ENS AMAGUEM”

Martinenc, Tàrrega, Can Vidalet, Martorell….el major enemic del seu equip és el seu propi equip?

Tots són candidats inclòs el Mollerussa. No és que siguem el nostre propi enemic perquè estem treballant molt bé, en tot cas el major enemic és la COVID. Aquesta incertesa ens afecta a tots.

El capità Pau Bosch no s'amaga i assumeix la responsabilitat de tot l'equip // FOTO: At. Lleida

El capità Pau Bosch no s’amaga i assumeix la responsabilitat de tot l’equip // FOTO: At. Lleida

Expliqui’ns com és l’Ismael Mariani? Aquest Atlètic Lleida, a què juga? Volem dir: possessió, control, intensitat… si hagués d’etiquetar-ho com ho definiria?

Mariani té les coses molt clares, és molt intens, fa més de 20 anys que entrena i el més important (coincideixo) és tenir la porteria a zero. A partir d’aquí, amb la qualitat que hi ha a dalt, les coses sortiran. Hi ha jugadors per a tocar bé la pilota en el centre del camp i a dalt, cal ser contundents.

Al seu voltant té un altre equipàs de luxe: Jordi Chiné (segon), Edu Gasol (entrenador de porters), Artur Gòdia (preparador físic)…..també li citaria a Patricia Rodríguez (fisio), David Rovira (delegat) i Joan Albert Ramírez (utiller), però sembla més una alineació oficial.

“MARIANI TÉ LES COSES MOLT CLARES”

Una de les coses que millor fa el club és comptar amb gent que sumi. Chiné era el nostre porter l’any passat, és un connector directe entre plantilla i entrenador; Godia (el meu amic) està molt bé….hi ha un grup de 21 jugadors, tècnic i auxiliars molt bo.

Ens citem per a final de temporada tret que tinguem alguna raó esportiva més per a trobar-nos, la qual cosa seria un plaer i que la COVID ens ho permeti perquè aquest és el pitjor rival de tots…

Una abraçada. Gràcies.





www.jav-videos.me jovenes amateur mexico. enjoyable and bootylicious dark babe endures hot sex. porn videos a teenage homework.xxx videos