Totes les mirades estaven posades en els coreans Paik i Lee, però va ser un mataroní, amb nacionalitat senegalesa, Bambo, qui es va imposar en la Ciutat Esportiva
La Ciutat Esportiva Joan Gamper va registrar una gran entrada per veure el primer juvenil. Hi havien moltes raons, ja que redebutaben els coreans Paik i Lee, i s’estrenaven tant Arnau Campeny com Rubén García, però seria un defensa del Cornellà, el mataroní, amb nacionalitat senegalesa, Bambo Diaby, qui va merèixer els millors elogis.
L’excel·lent partit del jugador verd, al costat del seu company Dan Coll en l’eix de la defensa, li van donar als de Diego Morata un punt preciós per seguir amb la remuntada. La solidesa defensiva dels visitants i la generositat en l’esforç davant un equip que va treure a totes les seves estrelles van anul·lar la voluntat, això va ser innegable, del petit ‘dream team’.
De futbol es va veure poc, molt poc. Cert que la iniciativa sempre va ser blaugrana, com no podia ser d’una altra manera, encara que això va ser insuficient. Només un parell de xuts llunyans de Carles Pérez o Aleñà van destacar enfront d’un Cornellà que sabia el que havia de fer per sumar. I, si els corejats coreans intentaven lluir -tenen una gran classe- aquí apareixia Bambo.
El poder físic d’aquest xaval (1,91), que acaba de complir els 18 anys al desembre, i que compleix la seva tercera temporada com a juvenil verd, va ser determinant per imposar-se als coreans i a qualsevol davanter barcelonista. No va fallar mai. És més, va disposar de l’única gran ocasió per al seu equip en la segona meitat davant la passivitat del porter local Andreu. Es va quedar amb les ganes igual que Carles Pérez amb un tret al travesser.
Ni tan sols l’expulsió de Jaume (82’) va facilitar el camí del gol per un Barça que perd dos punts més (i van 7) a casa seva. Per contra, el Cornellà arrenca el seu cinquè empat fora de casa.