L’entrenador confirma que porta tres mesos sense cobrar i deixa la porta oberta a sortir del club abans de final de temporada. L’argentí va rebre insults des de la graderia en l’empat contra L’Hospitalet
JORDI MESTRES @jordimestres7
Gavà torna a ser notícia. Com ve sent habitual, no per fets positius sinó tot el contrari. Quan semblava que la tempesta havia passat, Óscar Mena va informar a tothom que ni molt menys. Que segueix vigent, els problemes extra esportius no s’han solucionat i ell fa tres mesos que no cobra. La decisió, presa conjuntament amb el club, va venir donada per facilitar les remuneracions dels futbolistes, que sí estan al dia. L’argentí, increpat des de la graderia, va perdre la paciència el passat dissabte. No va dubtar a revelar com de magre està sent la temporada per ell, confirmant que va venir “enganyat” i que “el risc de desaparició del club a l’octubre era real”. Queden quatre jornades i, qui sap, potser Óscar Mena salva el Gavà, però no acaba la temporada. Per decisió pròpia, és clar.
“Aquí la gent es posa molt ràpid impacient i sincerament no ho entenc. Portem samarreta blaugrana, però no som el Barça”. Així començava un discurs tan clar com molest Óscar Mena, amb un detonant ben clar: “El que més m’ha fotut avui és la graderia darrere meu insultant-me i dient-me que tirés l’equip endavant”.
El Gavà havia empatat a un contra L’Hospitalet i d’aquesta manera mantenia els sis punts d’avantatge respecte el descens, quan en queden 12 en joc. Mitja permanència a la butxaca, amb tot, però una part molt minoritària de l’afició descontenta. “M’ha semblat estrany després de tot el que he passat a Gavà. Porto 3 mesos sense cobrar novament i no m’agrada gens que m’insultin”, afirmava l’entrenador.
Prosseguia Mena, dient que “estic molt trist perquè vaig arribar a aquest club enganyat i li he donat la vida, amb la meva família lluny”. De Barcelona a Madrid i viceversa, l’argentí ha fet molts sacrificis per poca recompensa a La Bòbila. S’ha erigit com el líder que necessitava no només el vestidor, sinó tot el club però això li ha provocat un desgast: “A vegades reflexiono si estic en el lloc adequat i si estic fent bé les coses. Un està donant massa per gent que no s’ho mereix”.
“Aquí cobra tothom menys el míster”
No només pel passat, sinó també pel present. I és que Mena, a canvi de res, està a un pas de salvar l’equip. Confirmava que no ha cobrat gener, febrer i març “perquè vam donar prioritat a que cobressin els xavals”. “Aquí cobra tothom menys el míster i tenir 3 o 4 ‘gilipolles’ darrere la banqueta… m’agradaria que donessin la cara i entenguessin que estem molt fotuts”, afegia el tècnic.
Una llàstima, una vegada més, per a una història de sacrifici constant i dures penes a La Bòbila. El Gavà, pràcticament salvat, ha estat sustentat pels seus futbolistes i, sobretot, el seu tècnic. Un entrenador que, com tots, és persona i se li està esgotant la paciència, ja que “tenir l’equip així és un miracle, a l’octubre de no ser per nosaltres el club desapareix”.