El tècnic del Badalona juvenil és un dels luxes que té la Lliga Nacional. El seu historial com a futbolista li augura un futur extraordinari
REDACCIÓ/EDUARDO BERZOSA
Qui li recorda la seva etapa com a jugador solament espera que ho repeteixi, com a mínim, en la seva nova faceta com a tècnic. Amb la modèstia per bandera, Óscar López va aterrar aquesta temporada a Badalona on li esperava un gran repte: el primer juvenil escapolat.
Després ‘d’estrenar-se’ en el Cerdanyola i passar per la PB Sant Cugat, ara li ha arribat aquesta gran oportunitat “de la mà d’Antonio Sánchez” a qui nomena contínuament al llarg de la seva entrevista, ja que “vam coincidir a Sant Cugat. Sóc conscient que m’haig de formar com a entrenador, doncs entendre el futbol costa; no es neix entrenador. Antonio és deixeble del gran Laureano Ruiz i jo d’Antonio”.
Assegudes aquestes bases, Óscar, a qui els seus futbolistes li pregunten multitud d’anècdotes viscudes des del FC Barcelona passant per la Lazio, Betis, Nàstic, Numància o Go Ahead Eagles, admet “tenir un petit avantatge pel que fa a qui no hagi estat futbolista” encara que ara toca variar el seu punt de mira. “Molta gent em deia que per què estava en el Sant Cugat i no m’anava a un equip més gran i jo sempre els deia el mateix: m’haig de formar. En quant als xavals, els hi explico mil anècdotes, clar, i els aconsello molt, ja que jo també he hagut de prendre alguna decisió important en algun moment de la meva vida”.
Immers en aquesta etapa de formació, el tècnic badaloní mira amb respecte al primer equip “on Manolo González està realitzant un treball excepcional. A més ve del futbol base”. Això no vol dir que “el dia de demà” miri per anar cap amunt. “Ara em toca el juvenil, un equip pel qual ningú donava res, doncs molts vénen de la Primera Divisió. Han saltat dues categories, però aquí estan”.
Óscar López es descobreix davant la categoria dels seus rivals en una LNJ que “obliga a fer moltes coses a nivell ofensiu i una única errada defensiva et fa perdre partits. Em recorda a la Itàlia del 2004 quan jo vaig arribar a la Lazio. No és un camp de roses i això ho saben els meus jugadors que estan supermotivats. Nosaltres prioritzem l’aprenentatge associat a la competitivitat”. ”
LA TRAVESSA D’ÓSCAR LÓPEZ (BADALONA) – 14a JORNADA- CLASSIFICACIÓ
– Jàbac i Terrassa-Damm (2). La setmana passada vaigveure a una Damm amb futbolistes boníssims, però la poden ‘liar’
– Cornellà-Josep Mª Gené (1). Als de Gonzalo ésdifícil marcar-lis gols
– Mollet-Unificació Bellvitge (1). Aquí m’arrisco encara que la Uni té un parell de futbolistes que poden desequilibrar
– EF Gironés-EF Mataró (X) Camp dificilíssim on els locals vénen de guanyar el seu primer partit.
– Prat-Mercantil (X) Prefereixo que empatin. Aquí tinc un punt de sentiment en joc
– Badalona-Europa (1) . Portem sis jornades consecutives sense caure i tenim molta il·lusió. No serà fàcil.
– Espanyol-Cambrils (1) Robert Cuesta té una plantilla molt bona. És complicat sortir d’allà amb punts.
– Barcelona-Reus (1). La qualitat més gran local s’ha d’imposar
– Manresa-Sabadell (2). Els arlequinats formen un grup potent.