Oriol Ricarte s’acomiada del Prat i del futbol

El central i capità de l’AE Prat Oriol Ricarte va anunciar la nit de diumenge la seva retirada. Punt final a tretze temporades al futbol amateur i professional, nou d’elles com a potablava

Oriol Ricarte, el segon per la dreta, com a capità al partit del Prat contra el Cornellà // FOTO: Óscar Yeste
Oriol Ricarte, el segon per la dreta, com a capità al partit del Prat contra el Cornellà // FOTO: Óscar Yeste

Oriol Ricarte va jugar els 90 minuts del partit Lleida Esportiu – Prat, de la desena jornada del subgrup 3A de Segona B. Va lluir el braçalet de capità, va disputar els 90 minuts i, hores després que acabés, va comunicar el seu adéu al futbol actiu. Motius laborals li fan prendre aquesta dura decisió.

El central barceloní, de 31 anys, es va acomiadar mitjançant una carta publicada a les seves xarxes socials. “És difícil d’acceptar que d’un dia per l’altre deixes de formar part d’allò amb què has conviscut tota la teva vida. El futbol m’ha donat moltes coses, el significat de les quals m’ha convertit en qui sóc avui”, escrivia Ricarte a la seva carta d’adéu.

Tot i que Pedro Dólera, l’entrenador del Prat, ja havia avançat a la roda de premsa posterior al partit la notícia, no va ser fins a darrera hora d’aquest diumenge, 20 de desembre, quan el propi futbolista la va fer oficial. Enrere queda una llarga trajectòria i, sobretot, nou anys a les files del conjunt potablava, vivint dos ascensos a Segona B.

Aquest estiu, Oriol Ricarte havia renovat el seu contracte. “Estic molt content per seguir una temporada més a casa meva. Serà una temporada on ens tocarà patir per les exigències de la competició, però amb la intenció de gaudir de tots els moments que ens queden per viure”, va declarar al web oficial del Prat.

Mesos després, la situació ha canviat. El braçalet de capità del Prat canvia de primer destinatari. Ara, Ricarte, com diu al seu escrit, es converteix en “un potablava més”, però ja no amb les botes calçades.

ORIOL RICARTE, CAMPIÓ DE CAMPIONS

Oriol Ricarte Iniesta (Barcelona, 3 de febrer del 1989) s’ha definit sempre com un central esquerrà amb opcions de jugar també al lateral esquerre. Tres samarretes marquen la seva etapa de formació, ja que passa pel futbol base del FC Barcelona, de la UDA Gramenet i, finalment, pel RCD Espanyol, el seu club fins a juvenil.

Sens dubte, el defensa no pot oblidar aquell 11 de maig del 2008, a Colmenar Viejo. L’Espanyol de Josep Clotet, campió de Lliga al grup 3 de la Divisió d’Honor amb la màxima puntuació de tots els grups, afrontava la final de la Copa de Campions contra el Villarreal. Els pericos van guanyar per 1-2.

Ricarte formava part d’aquella esquadra, amb noms com els de Víctor Ibáñez, Víctor Ruiz, Canario, Baena, Chuli… I aquell títol va ser el millor final a la seva etapa al futbol formatiu.

Ricarte, lluitant amb el jugador de l'Olot  Xumetra // FOTO: Nuri Marguí
Ricarte, lluitant amb el jugador de l’Olot Xumetra // FOTO: Nuri Marguí

PICANT PEDRA

El pas a amateur no va ser tan bonic. De fet, la seva primera temporada al Sant Andreu només va poder disputar un partit de Copa del Rei. Va ser el 3 de setembre de 2008, al camp del Real Unión de Irún, amb derrota quadribarrada. Però quan va començar a destacar va ser al febrer del 2009, quan el Cornellà de Quique Pérez Cabedo el va fitxar.

Ricarte va disputar 11 partit d’aquell final de temporada 2008-2009 i va ser el segon futbolista que va jugar més encontres a la Lliga amb els verds a la 2009-2010. Van ser 34, un menys que Charly Ruiz. Aquell Cornellà no va poder assolir la promoció d’ascens a Segona B, ja que va quedar cinquè per darrera de L’Hospitalet, Reus, Santboià i Prat.

Acabada aquella temporada, Oriol Ricarte va iniciar la seva etapa fora de Catalunya. El Zaragoza el va fitxar l’estiu del 2010 per incorporar-se al seu filial, el Deportivo Aragón. Es queda a les portes de l’ascens de forma esportiva, però l’entitat va aconseguir una de les places que quedaven disponibles per impagament a Segona B. Debuta a aquesta categoria el 2 d’octubre de 2011 al camp del Gandia, en un partit que va acabar 4-6. Ricarte va substituir Carlos Javier al minut 65.

No obstant això, la falta d’entesa amb el seu entrenador, l’argentí Juan Eduardo Esnáider, va fer que canviés d’aires al mercat d’hivern d’aquella temporada. I es va enrolar en un altre filial, el Deportivo B, on va obtenir els minuts que buscava, malgrat que l’equip es va quedar al grup 1 de la Tercera Divisió. Va ser el seu darrer pas abans de tornar a Catalunya.

El braçalet de capità, sempre al braç de Ricarte // FOTO: Óscar Yeste
El braçalet de capità, sempre al braç de Ricarte // FOTO: Óscar Yeste

EL PRAT D’ORIOL RICARTE

“Estar en tants clubs permet conèixer molts jugadors i entrenadors, i també moltes ciutats. És una experiència maca, encara que també dura”. Arriba l’estiu del 2012 i Oriol Ricarte diu aquestes paraules al company Jaume Monés, en un article al web oficial del Prat. El central barceloní era un dels grans fitxatges potablava a la temporada 2012-2013. Potser no s’imaginava que ingressava al club de la seva vida.

Ja no es va moure del Sagnier. Agustín Vacas va ser el seu primer entrenador a una campanya en què el Prat va assolir la permanència amb certa comoditat. Oriol Ricarte no ha estat un futbolista casat amb el gol, però sí que va marcar alguns de decisius, com el que va suposar el triomf pratenc a casa contra l’Alcoyano, la nit del 27 de febrer de 2013. Centrada de Luis Larios i rematada de Ricarte a la xarxa d’Unai Alba. El seu primer gol potablava.

La campanya 2013-2014 no va ser tan positiva, ja que el Prat va baixar a Tercera. Vacas va ser rellevat per Manuel Anguas i aquest, per Pepe Delgado, però els del Baix Llobregat no van aconseguir la permanència. A la 2014-2015, Delgado va ser rellevat aviat per Manolo Márquez, però Oriol Ricarte i els seus es van quedar a les portes de la promoció d’ascens, per un empat a 59 punts amb Figueres, Vilafranca i Terrassa que va afavorir els altempordanesos per ser quarts. El Prat va empatar a casa a la darrera jornada amb el Castelldefels.

AMB DÓLERA FINS AL FINAL

El central sempre va comptar pels entrenadors que va tenir al Prat. I, evidentment, per l’actual. Pedro Dólera es feia càrrec del primer equip pratenc l’estiu de 2015 i va confiar en Ricarte, qui amb el temps es va fer amb els galons de capità. Tots dos van viure dues grans alegries i també la tristor d’un descens. Al 2016, el Prat va confirmar el seu retorn a la Segona B després d’eliminar Osasuna Promesas a la ronda final. Va ser un pas fugaç per la categoria, ja que la campanya següent van tornar a Tercera.

Però el temps va tornar a posar els potablava al camí de l’ascens. I l’estiu del 2019, al camp del Portugalete, els seguidors pratencs i Oriol Ricarte van celebrar una nova gesta. Aquesta temporada, el capità havia actuat a 6 dels 8 partits del Prat a la Lliga. 508 minuts damunt el terreny de joc que ara s’acaben de forma oficial.

En total, 325 partits de Lliga, 45 al Cornellà, 16 al Zaragoza B, 15 al Deportivo B i 249 al Prat. Molts minuts a les botes i moltes experiències que ara acaben. Oriol Ricarte diu adéu al futbol en actiu, però els seus records queden a la memòria.

www.jav-videos.me jovenes amateur mexico. enjoyable and bootylicious dark babe endures hot sex. porn videos a teenage homework.xxx videos