Jordi Roger afronta la seva primera experiència fora de Catalunya a la Balompédica Linense. 10 anys d’èxits a Cornellà l’han convertit en un dels tècnics més guanyadors de Segona B
JORDI MESTRES @jordimestres7
El passat mes de juny Jordi Roger va prendre la decisió més dura de la seva vida. 10 anys després de créixer a Cornellà va posar punt i final a la seva història al club verd. Una etapa associada a l’èxit, amb efemèrides que van des de la Divisió d’Honor Juvenil a la Segona Divisió B. Tot plegat, amb un caràcter tan natural com guanyador. I és que Jordi Roger és un competidor nat, però també una persona que va de cara i diu les coses clares. Així ho fa en aquesta entrevista, en la que relata tants anys d’experiències a les banquetes. La seva història vol un final a LaLiga123.
Com va tot per Andalusia?
Bé, avui dia lliure amb els nanos hem anat a Sanlúcar de Barrameda a menjar llagostins. S’està molt bé aquí.
Bona vida, no?
Molt bona. Diferent. Un altre estil de vida. Sempre menges peix i marisc i poca carn. La temperatura també molt bona. Portem un mes de Febrer amb molt vent, però anem amb màniga curta.
A nivell familiar què tal el canvi?
Molt bé. Estem a Estepona i s’hi viu molt bé. És molt semblant a Castelldefels. Els nanos van a l’escola, juguen a futbol a Estepona i hem fet amistat amb altres pares. Aniré a altres llocs i no estaré tan bé com aquí.
La decisió, doncs, va valdre la pena?
Sí. Independentment del futbol és una experiència i em farà ser millor pel dia de demà. Si haig de marxar a un altre lloc no em suposarà tot el que em va suposar l’any passat. Per mi va ser dur, però era una decisió que tenia clara. Havia de buscar altres motivacions i volia venir al grup 4. El grup 4 és top. Espectacular, el més semblant al futbol professional.
Per què?
Tot són ‘campassos’ de gespa natural. Te’n vas al camp del Recre i hi ha 9000 persones i si vens un dia a la Línea hi ha 3000-4000 persones, eh. Tu saps què són 4000 persones? No les hem ficat mai a Cornellà ni en play-off.
Llavors quan va marxar del Cornellà tenia clar que, si ho feia, havia d’anar al grup 4?
Si podia ser sí. Si m’hagués vingut el Racing de Santander encantat, però entent-me. Jo venia d’un camp que és l’antítesi de tot el que m’estic trobant ara. Aquí tots juguem en les mateixes condicions, en camps de gespa natural i grans. Hi ha equips històrics com el Murcia, el Recre, el Melilla… Ara que ho estic vivint ho estic gaudint molt. Aquí tot el que passa té molta més repercussió per lo bo i lo dolent.
Entenc que la mala dinàmica dels últims partits tampoc li ha estat fàcil, doncs.
Clar, normal. Si pares a mirar històricament cada any he tingut una ratxa fotuda d’aquestes. Aquesta ha coincidit que hem perdut a casa contra Cartagena, UCAM i Melilla. El Cartagena està a un altre nivell i juntament amb el Racing de Santander són els dos millors equips de Segona B. He perdut 3 partits a casa i ens mereixíem més a tots. Això és futbol i ells tenien més qualitat.
Però el seu punt fort és la solidesa. Són l’equip amb menys gols encaixats del grup 4.
És la clau del nostre èxit. Nosaltres estem bé defensivament i no ens creen ocasions de gol. La primera volta vam estar 9 jornades seguides sense encaixar i aleshores érem la millor defensa de tota Europa. Som un equip que generem ocasions i ens costa perquè no tenim aquesta qualitat individual que poden tenir altres equips. Això es paga i nosaltres no tenim els calers que poden tenir altres clubs del grup.
“Andrés Manzano és la clau de l’èxit del Cornellà”
L’objectiu és ambiciós o permanència primer?
Ja em coneixes. He vingut a un club molt semblant al Cornellà. Humil, amb un pressupost normal i amb molta il·lusió, ganes i treball. Tinc el mateix objectiu. Volem tenir els 45 com abans millor i a partir d’aquí a veure on arribem. Si Copa del Rei o play-off. Jo sóc molt ambiciós i he aconseguit que la Balona també ho sigui. Ve de salvar-se l’any passat a l’última jornada i jo no he vingut a l’altra punta d’Espanya a 1200 quilòmetres de casa meva per quedar el catorze. Hem de ser realistes, hi ha equips millors però això també passava a Cornellà i vam acabar com vam acabar.
No li aniria malament un Enric Gallego ara mateix.
Amb Enric Gallego tindríem l’obligació d’entrar a play-off. Me n’alegro molt per ell. Tenim molt contacte. Un tio que s’ho ha treballat des de baix i el veiem cada diumenge jugant a Primera Divisió. A qui no li aniria bé un Enric Gallego? Era el millor davanter de Segona. Està a un altre nivell i no podem aspirar això.
Aquells tòpics de que el seu Cornellà guanyava per Enric Gallego o per les dimensions del camp ara, que ha demostrat ser competitiu lluny de Catalunya, estan acabats?
Una lliga jugues 19 partits a casa i 19 fora. Nosaltres érem dels millors visitants i això és una dada objectiva. La gent que li treu mèrit als èxits de la resta és que no té ni idea del que hi ha darrere. Molta feina, sacrifici i dies durs. No ho acabo d’entendre, però segurament ho ha dit gent que li hagués agradat estar on estàvem nosaltres.
Li ha sorprès que el Cornellà actual estigui també lluitant pel play-off?
No em sorprèn. Tenen un molt bon equip i la continuïtat de Xavi Calm és clau. Una persona molt professional i que treballa molt bé. La clau de l’èxit del Cornellà es diu Andrés Manzano.
Que segueix.
Exacte. El club al final està on està ara gràcies a Andrés Manzano. Vaig coincidir 10 anys amb ell i va apostar per mi pel primer equip per un projecte ambiciós. Vam pujar, el club es va professionalitzar cada vegada més i mira on estan ara. Fa tres anys que el Cornellà és un club dels bons de Segona B.
Els millors anys de la seva vida els ha dedicat al Cornellà?
Clar. Hi ha una lectura molt fàcil i és que hi he estat deu anys. Hem crescut de la mà el club i jo. Amb el Juvenil A, a Tercera Divisió fent dos play-offs i pujant. Després vam anar al Bernabéu a la Copa del Rei contra un Real Madrid que era el campió d’Europa i vam quedar cinquens lluitant pel play-off. L’última ja ho vam aconseguir i vam ser campions de Copa Catalunya. Els millors anys meus han estat allà, però espero que encara vagi més amunt.
De totes les efemèrides que ha mencionat amb quina es queda?
Dos. Una quan som campions i pugem a Segona B i dos el gol d’Óscar Muñoz que va suposar la salvació a l’últim minut. Em quedaria amb el de la salvació. Va ser un any duríssim i ens vam donar compte de la dificultat de la Segona B. Allò va ser massa.
Déu n’hi do la rivalitat amb el Lleida Esportiu després d’aquell partit.
Nosaltres no els hi vam treure cap play-off. Simplement havíem de guanyar, perque sinó ens anàvem a Tercera Divisió. L’any següent a la penúltima jornada qui guanyés al Camp d’Esports feia play-off i ens van guanyar ells. L’any passat també aspiravem al mateix. Al final és una rivalitat sana i això demostra també que els del Lleida no esperaven fa 10 anys que el Cornellà pogués ser un rival directe seu i ara ho és. Això parla de que el Cornellà com a club ha crescut moltíssim.
Segueix el grup 3 des d’Andalusia?
Sí. El que més segueixo és el Cornellà i sempre que puc el miro per Footers. Parlem gairebé cada setmana amb el Xavi Calm i estic molt pendent d’aquest club. És casa meva.
Com veu el grup aquest any?
Veig que hi ha cinc equips per quatre places. No sortirem d’aquí. L’Espanyol B i el Barça B no acaben d’acostar-se. S’ha marcat aquesta diferència i el que menys faci d’aquests cinc serà el que es quedi fora del play-off.
Quin té més nivell futbolístic, el 3 o el 4?
El grup 3 podria dir que té el handicap dels camps. Aquí al grup 4 tots juguem en les mateixes condicions: estadis grans, algun de Primera Divisió i gespa natural. Allà, al grup 3, trobes camps com els de l’Ebro, Cornellà, Saguntino l’any passat. Entenc que un equip com Villarreal B o Hércules ho passi malament en aquests camps perque és un altre futbol.
“Les excuses són per perdedors”
I també és futbol el que es practica en els camps petits?
Clar que és futbol. Si no volen anar al camp del Cornellà tenen una opcions: pujar de categoria a Segona A i jugaran als camps que volen. Després el Cornellà va al camp de l’Hércules per exemple i juga a futbol i no es queixa. És futbol i tu t’has d’adaptar. Menys espais, més segones jugades i més pilota aturada. Les excuses són per perdedors i no hem de buscar excuses. Són camps homologats per la Federació Espanyola a Segona B i són tan vàlids com els altres.
Li agradaria creuar-se amb el Cornellà en un play-off d’ascens a Liga123?
Si ha de ser així que ens trobem a la final del play-off. Per una part m’encantaria per retrobar-me amb amics, amb la meva afició. Tornar a casa. Les sensacions serien espectaculars. Seria dur trobar-me en un vestidor i una banqueta que no són les meves, però vaja que ho signo ara mateix. Voldria dir que tots dos hem fet una temporada espectacular.
Troba a faltar a Pep Caballé?
El trobo a faltar molt. Pep Caballé és un tio peculiar. M’hi uneix una relació molt bona fora del camp. És molt alegre, fa vestidor i és un crack com a jugador. Sempre ho dóna tot dins del camp. Hem estat molts anys junts i mira que li he fet bronques eh. Si algú he abroncat és a Pep Caballé i Enric Gallego.
En un mes hi ha partit de la Selecció absoluta. Creu que Pep Caballé mereixeria anar convocat en representació de la Segona B?
Hem de premiar jugadors com Pep Caballé. Va estar en aquella selecció campiona i seria molt maco. Coneixent-lo, és català de tot cor i li faria molta il·lusió i jo me n’alegraria molt. Li faré una trucada al Gerard i això està fet.
Ha renovat un any més amb la Balona. Fins a on vol arribar?
Quan vaig venir aquí era per donar el salt al futbol professional de veritat. Aquest és el meu objectiu des que vaig començar. Viure fora de casa és una nova experiència per a mi. Ho estem portant bastant bé, estem sisens i tenim un any més de projecte. Intentarem arribar el més lluny possible. Com a entrenador tinc la il·lusió i esperança que picant pedra algun club es fixi en mi.