Va ser el representant de moda des dels anys 80 fins al 2000. Per les seves mans passava el futbol modest català. Antonio Baraza, als seus 88 anys, recorda el seu passat amb molt d’afecte encara que “no em vaig fer milionari”
Antonio Baraza projecta una imatge extraordinària als seus 88 anys // FOTOS: Montse
No hi ha espai suficient per a resumir una conversa amb l’exrepresentant Antonio Baraza. És un llibre obert encara que la memòria li jugui una mala passada, de tant en tant. No es va fer “milionari” com a representant, però va moure el mercat com ningú.
Baraza és el passat del nostre futbol català, cert, però un passat que cal tenir molt present. “Anem fent”, diu a l’altre costat del telèfon. “
“Què faig ara? Doncs poso la televisió forta per a escoltar-la bé i la meva dona em diu que baixi el volum, passejo, llegeixo, m’entretinc. Em compro el Mundo Deportivo (les fulles del futbol català) i El Periódico (allà treballa la seva filla Montse Baraza), diàriament”, comenta a Futbolcatalunya en les seves primeres respostes.
UN REPRESENTANT SOL·LICITAT
A aquest barceloní de pares andalusos (Vera, Almeria) que no es considerava “ni representant ni res com ara”, el trucava en el seu temps tot aquell futbolista que volia progressar encara que “els portava d’una manera informal, és a dir, a vegades cobrava, d’altres no”.
L’important és que “la gent deia que Baraza col·locava a la gent on jo volia i no era així encara que la veritat és que tenia mà”.
Sinceritat, experiència, saviesa. És el que dona tenir 88 anys i poder passar de moltes coses: Per exemple: “Presidents de la Federació? He conegut varis, sí, però no me’n recordo de cap”.
Fa pocs dies Antonio Baraza complia 88 anys i es mostrava així de satisfet // FOTO: Montse
FUTBOLISTES COM A FILLS
Una altra cosa és parlar de protagonistes del futbol. Moragues, Óscar Santos, Olmo, Creixell, Roberto Puerto… molts, però se’m van esborrant tots”, recorda encara que la llista seria inacabable.
Això sí, la família Olmo té un lloc especial, ja que “Miguel Olmo sempre ha estat per a mi com un fill: És més, hi ha dues persones (Olmo i Miguel López) que són com dos fills i, per descomptat, que sempre em posaven en un pedestal”.
Baraza parla amb passió de Dani, ara jugador del Leipzig. “És un gran futbolista, el té ben col·locat el pare, sí. Hi ha pocs futbolistes així”, elogia.
“MILIONARI? EM VAIG GUANYAR BÉ LA VIDA”
Les seves paraules canvien a l’hora de parlar dels intermediaris actuals (ara agents futbolístics) perquè “ho tenen ben muntat” i es basa en el fet que “alguns pensen més en els diners que a promocionar als nois. Amb 14 anys ja tenen representant i els pares estan agraïts”.
L’Antonio sempre tindrà present que “si podia donar un cop de mà, la donava” i que al que mai es va atrevir va ser “enganyar un pare. La gent que em coneix, com Jaume Creixell, sap qui sóc; jo no necessitava diners i mai vaig abusar de la gent”.
No obstant això, “no em vaig fer milionari encara que em vaig guanyar bé la vida. La veritat és que molta gent diu que, si hagués estat d’una altra manera, hauria guanyat més, m’és igual. Deien que jo era bona persona i la veritat és que em vaig guanyar la vida bé”.
“DEIEN QUE ERA BONA PERSONA”
El present és molt diferent i això ho sap una persona que sempre ha estat vinculat al futbol i als seus futbolistes. “Ara cobren quantitats desorbitades, aquí tens al portuguès Mendes o a Raiola. Abans estàvem Mirabet, Paris i Minguella, entre altres, totes bones persones”, recorda amb afecte.
Antonio Baraza és un luxe, un pou d’informació, una gran il·lusió per a tots aquells que estimem aquest futbol català. La seva eterna predisposició a ajudar sempre ha quedat demostrada.