“Mereixo retirar-me sobre un camp de futbol i no a un quiròfan”

Pitu Comadevall va patir una greu lesió de genoll en el penúltim partit de la temporada passada. El capità del Llagostera vol tornar a jugar a Segona B a principis del 2020

JORDI MESTRES @jordimestres7

25 de Maig. Minut 40 de partit. Pitu Comadevall, tot sol, cau a la gespa del Municipal de Llagostera lesionat. El capità no pot seguir i abandona el camp. L’equip d’Alsina es queda sense el seu referent en l’anada del play-off contra el Portugalete, però una setmana després acaba pujant de categoria. Pitu, dos dies abans d’aquell 1 de Juny a Portugalete, estava un hospital operant-se el lligament creuat anterior i el menisc, trencats en aquella acció. La cama esquerra, que tantes alegries ha donat, ara és la causa de la seva inactivitat. Va plantejar-se la retirada, però tot va canviar després d’una conversa amb Oriol Alsina…

Com va l’estiu?

Bé, no l’he pogut gaudir gaire aquest any perquè estic fent recuperació matí i tarda, però dins de tot va a millor. Ara estic més content.

Quan tornarà a jugar?

Ja m’agradaria arribar contra el Nàstic. En tot cas serà pel partit contra el Nàstic de la segona volta. Tinc per 7-8 mesos a partir del 31 de Maig. Jo crec que després de Reis hauria de poder tornar a jugar.

En aquest tipus de lesions, però, el millor és no fixar-se dates.

No em fixo cap termini. Només penso en recuperar-me i el metge ja m’ha dit que no vulgui córrer. L’important és treballar bé i no tenir pressa. Si es vol córrer hi ha recaigudes i al final s’allarga més el tema. Ja vaig patir una lesió d’aquestes quan era jove i me la vaig prendre amb molta calma. Gràcies a això no vaig tornar a tenir molèsties.

S’ha arribat a plantejar el tema de deixar el futbol amb aquesta lesió?

Sí, els primers dies sí. El dia que em vaig lesionar a la nit, el dia següent sí que m’ho vaig plantejar. És una lesió que no és senzilla, però després vaig parlar amb l’Oriol i em va donar molts ànims per seguir lluitant. Tota la família em va dir que no podia plegar d’aquesta manera i els companys també es van bolcar amb mi. Reflexionant amb el pas dels dies penso que crec que em mereixo retirar-me sobre el camp de futbol i no a un quiròfan. Intentaré recuperar-me el millor possible, ja que tinc el genoll preparat per tornar a jugar.

“Amb el descens no era just marxar”

I a Segona B. També quan van baixar a Tercera potser la decisió més fàcil hauria estat la de marxar a un altre equip de Segona B i deixar el Llagostera, però no va fer les maletes.

Vaig rebre trucades d’equips de Segona B, però aquí a Llagostera estic com a casa. Ja són 7 temporades aquí. Després del cop tan dur de baixar a Tercera dos anys després d’estar a Segona no era just marxar i deixar l’equip. L’Oriol em va dir que volia que seguís i tots els futbolistes d’aquella temporada estàvem en deute amb el club. El nostre repte era pujar l’equip un any després del descens. Hem recuperat la categoria i ara ja hem fet les paus. Se’ns presenta un any molt il·lusionant. El grup 3 és duríssim, però portem una embranzida forta de la temporada anterior. Hem mantingut el bloc i la inèrcia positiva.

Mantenir el bloc és important. El millor exemple és el Mallorca de Vicente Moreno.

Quan un equip puja de categoria s’ha de fer algun retoc, però no canviar tot l’equip. Un ascens és impossible sense un bon vestidor. Es necessiten bons futbolistes i un grup humà fort. La base la tenim i aquesta moral fa que siguem més perillosos que si fóssim un equip totalment nou.

A més és el capità. El Llagostera és el club de la seva vida?

Aquí hi estic molt a gust. Fa dos anys que sóc el capità de l’equip, se m’ha donat molta confiança i això es nota sobre el camp. A part de tenir qualitat tècnica s’ha de tenir mentalitat. Si un jugador està bé psicològicament, el seu rendiment puja en picat.

Quin és el millor record que té a Llagostera?

Evidentment l’any de l’ascens, el partit contra el Nàstic va ser un dels millors. El gol que vaig marcar al play-off contra l’Avilés és un moment que sempre recordaré. Després també el primer any a Segona Divisió amb el Llagostera. Ningú donava un duro per nosaltres. Vam començar molt malament i vam acabar molt a prop de la sisena posició. Va ser un any espectacular, de superació constant. Aquests tres moments són els que més recordaré de la meva carrera, juntament amb l’ascens de l’any passat.

“L’any que vam pujar a Segona ningú donava un duro per nosaltres”

El primer any a Segona Divisió jugaven al camp del Palamós i van restar credibilitat a l’opinió de que el seu ascens va ser perquè jugaven en un camp de dimensions reduïdes.

Són coses que es solen dir al futbol, però que no són veritat. L’any que vam pujar a Segona ningú donava un duro per nosaltres. Ens deien que acabaríem baixant i vam aconseguir pujar de categoria. Després amb el camp igual. Van dir que havíem pujat per les dimensions del camp. El primer any a Segona A va servir per demostrar que no, que en camps grans com Osasuna, Mallorca o Ponferradina també trèiem molt bons resultats.

Seguint amb el camp, el que sí que és veritat és que el té molt apamat amb la pilota aturada.

Sí, la veritat que des que vaig arribar he tret profit de l’estratègia. A l’Oriol li agrada molt treballar-la i ha donat molts resultats al club. L’últim any hem fet més de cinc gols a pilota aturada i són dades que són molt difícils de reduir. Aquí cada falta o cada córner pot ser ocasió de perill. És una de les nostres armes i aquest any hem d’intentar tornar a aprofitar-les.

Quin és el secret de l’èxit del Llagostera?

El secret de l’èxit és que tothom que ve aquí sap que ve a treballar. Aquí no hi ha figures. L’Oriol el primer dia d’entrenament ja recorda que qui pensi que ho té tot fet s’equivoca amb ell. Així ho demostra. Juga qui més s’ho mereix i es formen bones plantilles de jugadors treballadors. A més el club és molt familiar, amb la Isabel, la presidenta, hi ha bona relació i amb el cos tècnic també.

Aquest ambient familiar, el fet d’estar pendent, de cuidar els detalls, l’ha fet decidir a no tirar la tovallola i retirar-se?

El mateix dia que em vaig lesionar va venir l’Oriol i em va dir que estigués tranquil, que em recuperaria, que Llagostera era casa meva i que m’esperarien el que fes falta. Quan et diuen això et donen ànims per recuperar-te i per a seguir endavant.

És un cas similar al del Dani Planagumà, que em va dir el mateix quan es va lesionar a Llagostera.

Ja el recordo ja. Jo ja estava a la plantilla i van fer tot el possible perquè el Dani es pogués recuperar. Van fer tot el possible, però no va acabar de curar-se. Aquí a Llagostera mai deixen tirat a un jugador amb una lesió.

Amb el que ha costat tornar a pujar un any després i que ara hagi d’esperar 8 mesos… el seu re-debut a Segona B pot arribar a sortir com una moto.

Se’m farà molt llarga aquesta primera volta veient l’equip des de fora. Quan pugui tornar a trepitjar la gespa i jugar partits aniré com una moto perquè ho portaré esperant molt temps. Ja que ho hem aconseguit, amb el que ha costat, és una llàstima que m’hagi d’esperar fins Gener-Febrer per tornar a jugar. Si em recupero bé i torno a jugar l’espera haurà valgut la pena.