Tot i l’última derrota que deixa al CF Pobla de Mafumet en una situació complicada, a tan sols 3 punts del descens, el ‘Cholo’ Martín Posse es mostra tranquil i confiat a treure endavant l’equip
CAROLA UGRINOVIC @carolaugri
Com a futbolista pocs reptes se li van resistir. Vélez i Espanyol el van veure formar-se i créixer fins a convertir-se en un mite ‘perico’ i ara com a entrenador sembla que va pel mateix camí. Va aterrar fa dues temporades a la banqueta de la Pobla de Mafumet, aconseguint en el seu primer any, un ascens històric a Segona B. Actualment, les coses no estan sent fàcils però Posse, un home de caràcter, no llença la tovallola i lluitarà per salvar a la ‘seva’ Pobla.
Any i mig a la Pobla, amb un ascens a l’esquena. Com has viscut aquest temps?
Estic molt content perquè treballo a gust i molt còmode. La temporada passada vam poder viure una època molt bonica lluitant pels llocs de playoff que va culminar amb l’ascens de categoria. Aquesta temporada estem vivint un altre tipus d’experiència, més d’aprenentatge on hem de lluitar per sortir de les places de sota i on l’objectiu és diferent.
Està sent una temporada molt irregular, amb molts alts i baixos. A què creus que és degut?
La primera part de la Lliga no vam estar bé, ens vam enfrontar a rivals molt complicats, nosaltres acabàvem d’ascendir i això ens va passar factura; no vam guanyar fins a la jornada 8. A partir d’aquí vam encadenar una ratxa bona de victòries que van donar confiança a l’equip però es va veure trencada per una sèrie de lesions i jugadors que van pujar al primer equip.
“Hem d’intentar arribar als 42 ó 43 punts que crec que ens donaran aquesta permanència”
Llavors, creus que l’adaptació a la categoria ha estat més difícil del que esperaves?
Sí. A nivell de joc estàvem bé, en molts partits fèiem mèrits per guanyar però la sort i els petits detalls que a vegades decideixen els encontres no ens acompanyaven. La dinàmica pel que fa als resultats no era bona fins que l’equip va agafar confiança i aquests resultats van arribar.
En quina situació diries que es troba l’equip ara com ara?
Crec que les bones sensacions han tornat, el conjunt està bé perquè els nous fitxatges pràcticament ja han agafat la nostra idea de treball, també físicament estem millor ja que vam aprofitar la parada que vam tenir per posar-nos a punt i les lesions ens estan respectant a mitges. Diria que estem en un moment d’estabilitat.
Parlant dels nous fitxatges, què han aportat a l’equip que no tenia?
Ondoa tot i no tenir molta continuïtat al Barça B, és internacional amb Camerun i un jugador amb molta projecció i confiem 100% en ell; Polaco té més experiència en aquesta categoria, és esquerrà que era un perfil que no teníem i ens dóna unes facetes diferents que hem d’aprofitar; Carlos és un jugador amb molta qualitat, jove, que s’adapta molt bé al nostre estil de joc i que cada partit que passa s’està sentint més còmode i per últim, trobem a Jaime un davanter referència que tampoc teníem a l’equip i que en un camp petit ens ajudarà molt.
L’objectiu principal és la permanència?
Sí, per descomptat és l’objectiu únic. Hem d’intentar arribar als 42 ó 43 punts que crec que ens donaran aquesta permanència.
Per aconseguir aquest objectiu i amb les altes d’Àlex López, Marcos de la Espada i l’arribada d’Aníbal Zurdo, podràs comptar més amb l’Stephane Emanà. Suposo que per a tu deu ser important que un jugador com ell torni a la Pobla, oi?
Sí. Vam fitxar a Jaime perquè no sabíem si Stephane es quedaria amb el primer equip, no obstant ara està treballant més amb nosaltres i ens està ajudant molt pel treball que fa. És veritat que l’equip va ressentir-se quan va pujar al primer equip donat que es trobava en un gran moment de forma i fent gols.
Un altre jugador que està entre el primer equip i el filial és Varo. Com el vas veure defensant la porteria grana per la sanció de Reina?
El vaig veure bé, va donar la talla i va estar a l’altura. Tots sabem que és un porter amb molta projecció encara que aquesta temporada no ha tingut la continuïtat necessària pels problemes físics que ha patit, però va ser un dels culpables de l’ascens i és clau per la Pobla.
Amb una temporada tan irregular com la que esteu patint, en algun moment, t’ha passat pel cap abandonar el projecte?
No, mai. Estic molt bé aquí, tinc un vestuari molt sa i és molt complicat trobar un club que tingui un projecte com aquest i amb el suport del Nàstic.
Et veus la temporada vinent assegut a la mateixa banqueta?
Al futbol mai se sap, tot depèn dels resultats encara que sí m’agradaria.
UN HOME DE FUTBOL
D’on et ve el malnom de “Cholo”?
A Argentina és molt comú posar malnoms. Va sorgir d’un company i casualment al meu avi també li deien “Cholo”.
Tant a Vélez com a l’Espanyol vas tenir d’entrenador a Marcelo Bielsa. ‘El Loco’ t’ha influït a l’hora d’entrenar?
Encara que intento ser jo mateix i tenir la meva pròpia identitat, obvi que Bielsa m’ha influït, com altres entrenadors que he tingut. Quan Marcelo va estar a Bilbao vaig compartir moltes coses amb ell i vaig aprendre molt d’ell com a entrenador. M’ha marcat i m’ha ensenyat.
“Tinc el gran avantatge d’haver viscut els que ara els meus jugadors estan vivint”
Què és el que més t’ha impactat de Bielsa?
Aprens a ser un jugador més complet i et fa créixer. T’ensenya a atacar, a defensar, t’ensenya molts moviments.
Com a jugador vas ser un davanter amb molt de caràcter. Com et definiries com a entrenador?
Proper. M’agrada el diàleg, empatitzar amb el jugador, conèixe’l…tinc elgran avantatge d’haver viscut el que ara ells estan vivint.
Com juguen els teus equips?
Intentem sempre ser protagonistes sigui com a local o com a visitant, imposar un ritme alt de joc, recuperar ràpidament la pilota i donar-li un bon tracte.
On es pateix més, a la banqueta o sobre el terreny de joc?
Sense cap mena de dubte a la banqueta es pateix molt més. El jugador normalment és egoista i quan ets entrenador les coses no només depenen de tu sinó que influeixen molts altres factors.
Gairebé tota la teva carrera l’has desenvolupat a Veléz i Espanyol. T’agradaria algun dia acabar entrenant a algun dels dos clubs?
Òbviament que em faria il·lusió, no obstant això és com una cursa de fons i s’ha d’anar poc a poc.