Enric Gallego només ha rendit a un alt nivell amb la samarreta verda. 77 gols en 163 partits el confirmen com un dels millors golejadors de la història del club
JORDI MESTRES @jordimestres7
El Cornellà ha començat com un tir. Igual que la temporada passada. També com aleshores, Enric Gallego ha protagonitzat una arrencada golejadora sense aturador. Ja n’ha marcat quatre en set partits. Fa un any, una inoportuna lesió va trencar aquesta ratxa, tot i que va acabar la lliga amb la bona xifra de 9 gols. El que sembla evident és que aquest davanter, prou conegut al futbol català, té a Cornellà el seu lloc ideal. L’ecosistema perfecte que el fa rendir. Aquí ha marcat 77 gols en 163 partits – dada del nostre company Javier Merino – mentre que a la resta d’equips només n’ha fet 4 en 49. L’estadística parla per si sola, però… per què aquesta diferència?
El primer motiu a l’Espanyol B va ser la seva inexperiència. Un xaval del Bon Pastor de només 23 anys va marcar 2 gols en 17 partits al filial blanc-i-blau. La Segona B d’aleshores no era la d’ara, però sí que coincidia en una cosa: l’experiència era un grau i el jove Enric no la tenia. Fer un pas enrere amb el Cornellà va ser la millor decisió. A Tercera, el davanter va enllaçar tres temporades amb una mitjana de 20 gols.
El seu bon rendiment el va catapultar, de nou, cap a la categoria de bronze. El Badalona va fer aigües i Enric també. Segona B no és Tercera i les seves defenses, tampoc. Així, amb tants gols com expulsions (2), va acabar una trista temporada al Centenari. La següent va ser encara pitjor. L’Olot va fitxar-lo per a fer parella d’atac amb Carlos Martínez, com a la Selecció Amateur.
Bon plantejament, si no fos perquè Enric arrossegava ja des de l’etapa al Badalona molèsties al pubis que minvaven el seu rendiment. A la Garrotxa no va fer cap gol i només va jugar 4 partits de titular. Al mercat d’hivern, va tornar al Cornellà, que aleshores ja es trobava a Segona B. El seu club de sempre va repescar-lo quan pitjor estava
ENZO, EL SECRET DEL CANVI
Allà va marcar el millor gol de la seva vida. El seu fill Enzo, que va néixer el març del 2015. Aquest fet li va canviar la vida, tant personal com futbolística. Va rebaixar els seus 92 quilos de pes a 87. Les molèsties al pubis van desistir i, en definitiva, es va centrar. Trobava el seu ecosistema ideal, aquell que el va convertir en un temible davanter a Tercera.