Són paraules textuals del president de la UE Olot, Joan Agustí, i el pensament generalitzat a la Garrotxa. No obstant això, aquesta Copa Catalunya vol també viatjar a Andorra. Un 0’75 € de cada entrada es destinarà al projecte Realitat Millorada de la Fundació Albert Bosch (FAB)
Tothom (o la majoria, com a mínim) coincidirà que no hi ha millor escenari possible per a una final de la Copa Catalunya que el Municipal d’Olot. Si. a més, un dels finalistes és l’equip amfitrió, sobren comentaris. Recordem que un 0’75 € de cada entrada es destinarà al projecte Realitat Millorada de Fundació Albert Bosch (FAB)
La UE Olot lluitarà contra un rival superior després de 4 triomfs (només contra els de Ferran Costa a casa) i enfront de contraris com a FE Grama, Sant Andreu, Badalona Futur i Europa. Els de Pedro Dólera li ho han guanyat a pols i així ens ho ha explicat a Futbolcatalunya el tècnic pratenc.
UN OLOT MOLT IL·LUSIONAT
“PRESSIÓ NO SENTO CAP”
Aquest pròxim dimecres 20, Olot-Andorra, final de la Copa de Catalunya absoluta. El partit més important de la història?
Per a nosaltres és molt important, sí, ho va declarar el president, així no els han deixat veure com a club i nosaltres ho veiem així també. Partit especial, la final a la nostra ciutat bolcada amb tot el que representa Olot als nostres Paisos Catalans, per tant, té una transcendència especial.
Juguen a casa i això ha de veure amb la tensió, no pot ser mai un partit més.
“AQUESTA COPA CAT TÉ UNA TRANSCENDÈNCIA ESPECIAL”
Serà molt difícil davant un equip de Segona, amb una plantilla de bojos, molt superiors a nosaltres. No obstant això, jugar a casa ens ha de donar tranquil·litat, ganes i il·lusió. Pressió no sento cap, i ja li ho he dit als meus jugadors que el normal és que ens guanyin perquè ens ha tocat un equip infinitament superior. Clar que coses més rares s’han vist, farem el nostre partit i amb 2.500 persones en la graderia amb nosaltres.
Això de reservar jugadors o algun ‘atac’ d’entrenador -inhabitual en Dólera-?
Intentarem competir aquest partit, a veure com passa l’equip la setmana quant a lesions i altres aspectes i a jugar. No regalarem res, intentarem fer un partit seriós sabent que som un equip amateur i difícilment es poden aconseguir títols d’aquest estil. Si arriba serà amb la suor del nostre front.
“EL PRIMER ÉS PUJAR, CLARÍSSIM”
Hem preguntat a diverses persones: Copa Catalunya o ascens?
Jo, pujar. La meva prioritat és ser Campió de Lliga, claríssim, i pujar a Segona Federació, una altra vegada. És un treballat diari de 10/12 mesos, però aquesta Copa Catalunya també ha estat molt complicada. Hem eliminat a Sant Andreu, Europa, FE Grama i Badalona Futur, sempre als seus camps, seria una cosa gran.
En resum: si es puja i es guanya la CopaCat seria un grandíssim regal; si no, es perdria un gran premi i punt.
És el missatge que li dono als meus futbolistes recordant que a aquesta final no ha arribat qualsevol. Jo he guanyat una Copa i he arribat a una semifinal, altra, així que sé el difícil que és. Té moltes dificultats amb molt de risc de lesions i aquest Olot ha estat molt seriós jugant tots. És un premi per a tots perquè tots han sumat sense oblidar la dificultat del rival.
Anem a la Lliga. Arriba l’hora de la veritat i sembla que ni amb 4, ni amb 7 ni amb 9 no es decideix el campió.
“ES FAN MENYS PUNTS A LA SEGONES VOLTES”
Aquesta Lliga és molt difícil de guanyar i ara tothom va a la seva, s’han acabat els minuts ‘escombraries’ i arriben partits transcendentals. Si ganes, pots evitar descens o ficar-te en promoció, cal anar concentrat al màxim i tot s’iguala molt. Per això sempre es fan menys punts a la segona volta que en la primera.
Els ha sortit tot com esperaven amb 15 cares noves, 23 baixes i només 7 futbolistes en el grup?
Els resultats ho diuen. Nosaltres arribem a Olot amb molta il·lusió coneixedors que, després d’un descens, tot costa. Que els jugadors ens creen, l’afició vegi el projecte i es connecti i per a la directiva és un any també difícil. Venen els dubtes i les pors, però crec que la il·lusió ha pogut amb tot. Treballar amb rigor i amb el suport incondicional de Sergi Raset, el nostre director esportiu, i el de la directiva han arribat els fruits.
“TENIM EL SUPORT INCONDICIONAL DEL CLUB”
Porten 14 porteries sense rebre gols. Quin luxe!
L’equip treballa molt bé i fins i tot aconseguim ser màxims realitzadors i menys golejats. En general fem bon futbol, amb possessió i poques concessions.
Això de ser un especialista en triomfs per la mínima (12) es treballa també o només arriba?
El que es treballa és que el partit dura del primer minut al 100 i aquest és el mèrit del vestuari. Es parla molt i se’ls fa veure que quan un surt al camp ha de donar el nivell per tots. Tothom és amic en aquest Olot perquè, si no, aquest esforç no el fa.
Vostès tenen la gran fortuna de tenir al millor davanter de la categoria i de moltes més!
Parla de Marc Mas, clar! És un orgull entrenar-lo, el vaig patir molt enfront i poder comptar ara amb ell és un luxe. Sempre fa gols i una de les coses bones també del canvi d’equip era entrenar amb aquesta mena de futbolistes.
“COMPTAR AMB MARC MAS ÉS UN LUXE”
Com és possible que una entitat com la UE Olot, amb història, amb valors i amb diners no reforça el seu primer equip quan ha tingut baixes importants i van justos de plantilla?
Perquè, encara que es va intentar des de la direcció esportiva, els dos o tres jugadors que interessaven no es van poder fer. El que tenim clar, i ens ho ha dit moltes vegades Raset, és que no fitxarem per fitxar sinó només a algú que ens donin un plus. Aquesta plantilla és molt estable. Hauria preferit fitxar, sí, ho reconec, però cal regular i no equivocar-nos.
“HAURIA PREFERIT REFORÇAR-NOS, SÍ, PERÒ…”
Escolti… la pressió a Olot existeix, com en tots els llocs, és diferent, és superior….
Miri: vinc de jugar-me la Lliga diverses temporades en l’últim partit i enguany tinc pressió zero. Enguany gaudeixo encara que no és fàcil jugar per a guanyar sempre o quan estàs a dalt fer-ho tan bé com sigui possible. Ara com ara estem tranquils.
“VAIG NOTAR QUE ENS VOLIEN MOLT A OLOT”
No sabem quantes ofertes va tenir a l’estiu ni el que cobra a Olot, però si sumim els seus 1.250 Km setmanals (Olot-Prat i viceversa)… ha d’estar una mica boig, no?
Era una situació complicada perquè, a més, no fitxo per una entitat per a dir que he passat per allí sinó per a deixar el meu segell i la meva vida. Amb Chesco compartim molt temps al cotxe i parlem de moltes coses; a més, era l’oportunitat de fer un salt a un gran club. Té unes condicions excel·lents, una gran afició, una gespa meravellosa i ens fa il·lusió posar el nostre gra de sorra. L’Olot es va moure molt ràpid i vaig notar que ens volien.
Segons el seu historial va passar 3 anys al Marianao, 7 a l’Europa i 9 al Prat. És a dir, 12 (mínim) a la UEO?
“PRIMA PER LA COPA CAT? NO HO SÉ”
No ho sé, però és un lloc per a estar molts anys amb potencial important a molts nivells. Tenim tot per a treballar a gust.
Una curiositat: hi ha prima especial per guanyar el partit més important de la història de la UE Olot?
Que jo sàpiga, no; és més coses dels jugadors amb el president i ja me l’explicaran.