Malgrat que encara queden sis mesos pel final del seu mandat, Joan Soteras ja és tot un ‘presicandidat’ i al carrer Sicília només existeix un monogràfic (eleccions); el 55è president de la FCF ja demana suports descaradament
Joan Soteras està inquiet encara que té tota l’organització de la FCF treballant per a la seva continuïtat i se sent com tot un ‘presicandidat’. La seva trans-formació és absoluta i no es ‘talla’ gens ni mica a l’hora de demanar suports ja sigui ‘estrenant’ gespa, aplaudint Centenaris o ‘regalant’ desfibril·ladors.
El passat 4 de març se’n va anar d’excursió a Tarragona per a abraçar-se amb Josep Maria Andreu i demanar el suport dels màxims dirigents de l’Atlètic Vilabella, i del CE Vendrell. Bones paraules, elogis d’urna i sorpresa del sr. president quan es va trobar amb la presidenta Montse Jané i es va assabentar que hi havien 7 directives (7!!) sobre un total de 18 a la junta. Increïble!!.
Normal: el sabadellenc, responsable de la caòtica 1RFEF, no en té cap al seu grup perquè ‘només’ disposa de 32 places i 1 que hi havia (Paquita Linares) va ser “humiliada i menyspreada”. El jutjat tindrà la paraula.
EL ‘PRESICANDIDAT’ NO HO VEU CLAR
Immers en una demencial carrera electoral, –el director vol maig/juny encara que el ‘cap’ desitjaria apurar fins al 18 de setembre-, la campanya oberta del viatger Soteras no s’atura. Cal buscar el vot des de dins, ja que així el pressupost va a càrrec de tot el futbol català.
El sabadellenc no ho té molt clar perquè serà la primera vegada que haurà de guanyar en les urnes després de superar el seu actual amic Ivan Carrillo pels avals. Signatures, per cert, que li van buscar tots els delegats territorials mentre el septuagenari dirigent es dedicava a regar les plantes.
FITXATGES I DIFERÈNCIES
Amb aquesta fi d’arribar als 78 anys cobrant els seus 120.000€ nets –pendent de la CE on figuri el seu nom- i desitjós de complir els 100 en la butaca, Soteras fitxa. L’últim ha estat Alberto Prieto, president del Santfeliuenc, ara nou ‘Cap de presidència’.
Persona molt capaç i professional molt vàlid, ha de rebre entre 50.000-60.000€ pels seus serveis encara que la seva decisió no hagi agradat molt a antics companys de viatge. Prieto mereix respecte i silenci i no que el tresorer Miquel Sellarés discuteixi amb Calle al carrer per a saber qui havia estat el ‘xivato’ que va explicar a Futbolcatalunya la notícia.
JUTJATS, DIETES I PRECANDIDATS
I, mentrestant, molts dinars, esmorzars, berenars preelectorals, amb càrrec a la FCF, i demandes perquè l‘especialista en delictes de sang (Maria Barbancho) justifiqui el seu sou. No es descarta que Soteras o el seu director expliquin a Luis Rubiales aquest pròxim 26 de març (Albània visita el RCD Stadium) la despesa en assumptes jurídics que acumula aquesta Federació.
També és una bona ocasió perquè es descobreixi qui cobra més quilometratges amb especial atenció a Llaó (uiiii!) i Bonet; expliquen que ho van rebaixar quan van començar a cobrar per assistir a les comissions, però el seu rànquing mereix l’explicació als clubs‘.
Trans-format pel seu ‘cap de premsa personal’ (el transparent), que paga la FCF, l’expresident arlequinat mira de reüll als possibles precandidats. Ja se sap que tots aquests personatges són “hienes, carronya i mentiders”, però ara el faran tornar vermell.
Per cert, treure la bandera de la llibertat aquest passat 8 de març pel ‘Dia Internacional de la Dona‘ no val; quan al carrer Sicília només hi ha 40 treballadores per 130 homes. No val quan no hi ha ni una sola directiva. No val, ‘machote’