Andrés Manzano ha viscut la temporada més exigent des que és director general del Cornellà. L’equip verd va tenir una salvació agònica i amb tot va tancar la temporada sense pèrdues. Ara el gran maldecap és decidir el camp pel primer equip
Andrés Manzano fa una dècada que és director general del Cornellà. De fet, no s’ha perdut cap partit del primer equip verd en els últims dotze anys. Amb el futbol base com a pilar, l’UE Cornellà és un club sòlid i sostenible i ho demostra el fet que aquesta temporada, competint a Primera RFEF, la tancarà amb un mínim superàvit. Ara el gran tema pendent és decidir on jugarà el primer equip la propera temporada. Els requisits de la Primera RFEF impedeixen fer-ho al Nou Municipal i les gestions ja estan en procés i s’espera tenir el tema tancat la propera setmana.
La última vegada que vam coincidir – Champions for Pedrito fa unes setmanes – ens va dir que havia de reflexionar. Ho ha fet?
Estem en una època constant de reflexió. Respecte el projecte del Cornellà, que era el que em preguntaves, de moment estem avançant. A nivell personal continuo engrescat a continuar intentant tenir un projecte esportiu com el que ha tingut els últims anys.
Què havia de reflexionar exactament?
Ha estat un any molt complicat. Crec que des del punt de vista esportiu ha estat l’any més complicat dels que jo porto gestionant l’equip. Això et fa plantejar si val la pena l’esforç i la dedicació quan jugues a una categoria amb equips amb moltes més possibilitats que les nostres. L’esport et permet fer gestes que ningú espera i l’any passat tothom ens donava com equip de descens. Una vegada més hem aconseguit una fita que no és fàcil al nostre nivell.
Té més mèrit aquesta permanència que fer un playoff com els que van fer a Segona B?
Aquest és l’any que té més mèrit dels últims deu a Cornellà. Aconseguir la posició catorze a un grup on érem el pressupost més baix amb moltíssima diferència. Amb entrenador nou i fent canvi d’entrenador, que és la primera vegada que en fem a meitat de temporada. Això ha comportat dificultat i patiments i també una alegria final enorme. Després de tot això has de dedicar temps a pensar com pots millorar les coses.
“SOM EL PRESSUPOST MÉS BAIX DEL NOSTRE GRUP”
Per un equip com la UE Cornellà compensa competir a Primera Federació?
Compensa perquè podem dir que esportivament jugarem contra molts equips amb història a Primera Divisió. Juguem a camps mítics i genera il·lusió. Els que som esportistes ens agrada poder competir i fer-ho al màxim nivell possible. El primer equip és un reflex per tota la base i tenir-lo a Primera RFEF, on només hi ha de catalans el Sabadell i el Nàstic, és un orgull. El Cornellà amb uns mitjans més petits està a aquest nivell i és una motivació pel futbol base, que és una de les bases fonamentals del nostre projecte.
Com a competició creu que a Primera Federació hi ha més requisits que no beneficis?
Sens dubte, la competició a nivell esportiu és fantàstica. Com a jugador o entrenador m’encantaria formar part d’aquesta competició. Com a gestor encara li falta maduresa i alguna de les normes que hi posen no tenen gaire sentit veient el nivell d’alguns clubs. Si no hi ha una reflexió abans de fer les coses pot provocar que hi hagi desaparicions de clubs. S’ha d’anar cap a un control econòmic més fort per evitar que gent prengui decisions per impulsos i després els seus clubs es vegin perjudicats. Estem encantats de jugar a la màxima categoria, que podem, però mai posarem en risc el futur del club perquè és un club que porta molts anys treballant per ser sòlid. Per davant de qualsevol interès esportiu està la continuïtat del club.
Decisions com la de donar un préstec de 400.000 euros a interès zero per part de la RFEF no ajuda en aquest sentit no?
Suposo que la RFEF dins de la falta de maduresa que he comentat de la categoria ha vist que hi havia risc d’impagaments, de que hi haguessin clubs que perdessin la categoria per no fer els pagaments als que s’havien compromès. Espero que no sigui una puntada cap endavant. Els clubs que prenguin aquests calers també els hauran de tornar i significa que l’endeutament serà encara més gran.
“AQUESTA TEMPORADA LA TANCAREM SENSE PÈRDUES”
I l’UE Cornellà a nivell de números com acaba la temporada?
Les dues temporades del Covid han estat molt complicades. La última vam proposar-nos no perdre calers. Des del punt de vista de la gent que hi ha al club vam haver de suportar una part de les pèrdues anteriors. Vam pensar en un pressupost equilibrat i a falta de tancar-ho hem aconseguit break even, que estem sense guanyar ni perdre. Algun petit benefici haurem tret aquest any.
I el tema del camp per la propera temporada imagino que ara mateix és el gran maldecap.
Sí, és un gran maldecap. Ahir finalment la Federació va publicar els nous requisits i era difícil buscar camp sense saber-los. Estem treballant en això. Sabem que és una situació que ens pot provocar un canvi en el nostre dia a dia. També a l’hora de plantejar fer l’equip hem de saber a quin camp jugarem. Això ens ha fet estar més aturats al mercat. Tenim alguns jugadors renovats, altres del juvenil que pugen al primer equip i algun cedit que torna. Estem bastant tranquils, però l’hora de prendre decisions encara no ha arribat.
Parlant de la temporada passada i del camp. Mantenir-se al Nou Municipal va ser un encert?
Aquí les dades no enganyen. Hem fet 37 punts a casa i onze fora. El Nou Municipal ha estat un fortí amb la nostra afició i segurament ens hagués costat més en un altre camp. Si digués que no va ser un encert mentiria vistos els números.
Com està la relació amb l’Ajuntament ara mateix?
Bé, com sempre. Els últims anys és correcta, d’entendre quin és el nostre projecte i amb una relació cordial que és la que toca.
Fa uns dies Esteve Calzada va fer una roda de premsa convidant a inversors externs a posar patrimoni al Sabadell. A Cornellà s’ha arribat a plantejar una venta?
Quan estàs a Primera Federació hi ha gent que s’interessa. Tenim un projecte molt sòlid i no estem pensant en fer caixa. De moment no ens hem plantejat vendre. No hem vist cap proposta que ens engresqués suficientment per avançar.
Per invertir en un equip de Primera Federació s’ha de ser una mica valent.
És una situació de risc. Si puges et compensa i si no puges són uns diners que has perdut i has de tornar a posar.
“TALAVERA HAGUÉS ESTAT UN FANTÀSTIC PRESIDENT DE LA FCF”
Com va viure les eleccions a la FCF i com valora el resultat?
No m’haig d’amagar. L’Àlex és un fantàstic candidat i hagués estat un fantàstic president per la FCF. No va ser així, va guanyar el Joan Soteras amb més vots en contra que els que va tenir a favor. Les regles electorals són les que són. S’ha de felicitar el guanyador i desitjar-li la millor sort pel bé del futbol català.
I com veu el panorama amb Luis Rubiales a la RFEF i Joan Soteras a la FCF?
La RFEF queda massa lluny. Estem veient moltíssimes notícies i hi ha una guerra al futbol espanyol que no beneficia a ningú entre Rubiales i Tebas. Al futbol català el que he dit abans. Espero que ho faci el millor possible. Nosaltres gestionem molts equips i la seva gestió serà beneficiosa per tots. S’han posat unes normes una mica populistes arran de les eleccions que no tinc molt clar si seran bones pel futbol. El temps ho dirà.
Parlant del futur, Gonzalo Riutort segueix segur i falta completar l’equip. De cara a la temporada vinent l’objectiu és sobreviure altre cop?
Tornarem a plantejar un pressupost equilibrat. Això en aquesta categoria, sobretot quan veus situacions com Intercity o Eldense més els equips grans del nostre grup, sortirem una altra vegada com un dels pressupostos més baixos. Ho intentarem fer el millor possible. D’inici mai renunciem a res, però la lògica diu que haurem de fer un projecte per donar la sorpresa un cop més.
En qualsevol cas està content amb el repartiment dels grups?
Crec que és just. L’any passat vam fer molts quilòmetres, amb moltes despeses. Gestionar tot el tema dels viatges és una situació prou complicada i més anant a Andalusia moltes vegades, a la província de Cádiz. S’agraeix no fer aquests desplaçaments. Per nosaltres i la nostra afició veure nous equips contra els que mai hem jugat és una novetat i un al·licient.
Parlava d’aquí, de l’afició. S’han de mentalitzar els jugadors que l’any vinent el primer equip jugarà fora de Cornellà?
Del que s’ha de mentalitzar és de que jugarem fora del Nou Municipal. És impossible posar el Nou Municipal amb gespa natural, ja que el nostre futbol base està molt arrelat. Tenim més de 1.000 nens que les seves famílies confien en la nostra forma de gestionar i d’ajudar-los a que practiquin esport. A partir d’aquí haurem de buscar la millor solució i en això estem.