El Tribunal Català de l’Esport (TCE) va desestimar el recurs del FC Pirinaica contra l’adjudicació al FC Santfeliuenc de la plaça vacant a la Lliga Elit generada pel Som Maresme, però el club del Bages està indignat amb el ‘ponent’ del cas i la manca de transparència del Tribunal
redaccio@futbolcatalunya.com
Cal recordar d’on venia tot plegat. La Pirinaica, la temporada passada, va ser el millor tercer de Primera Catalana, amb millor puntuació i coeficient que el Santfeliuenc, i a més el va eliminar directament en la promoció d’ascens.
Amb aquests arguments, el club manresà va defensar que el millor dret esportiu li corresponia. La FCF va decidir el contrari. I després van validar aquesta decisió els òrgans federatius i, finalment, el TCE. Fins aquí, una controvèrsia esportiva.
NOMÉS FINS AQUÍ LA DENUNCIA?
No. El Tribunal, quan ha hagut de confrontar els precedents i la doctrina aportats per la Pirinaica, no ha fet una gran construcció jurídica. Ha triat la via més còmoda: dir que són “casuístiques diferents” i passar pàgina. Massa poc per a un òrgan que se suposa que ha de donar l’última resposta amb rigor, profunditat i autoritat.
I després hi ha el temps. El maleït temps. El TCE va prorrogar el temps màxim que té per resoldre perquè se suposa que tenia molta feina, però poc després que futbolcatalunya.com publiqués l’endarreriment “selectiu” d’alguns expedients que molestaven a la FCF, van fallar als pocs dies. Casualitat? Segur. Però la imatge és pèssima igualment.
APAREIX EL NOM DEL PONENT: POL BUSQUETS MAS
Aquí és on la cosa canvia de pantalla. Perquè el debat no és si avui continua o no continua vinculat a la FCF. El debat és que, almenys fins al maig de 2025, figurava al Portal de Transparència federatiu com a membre del Comitè Jurisdiccional de Competició de la mateixa Federació, juntament amb una membre actual del TCE, Mar Ropero.
És a dir, de la part afectada pel recurs (la FCF). I això, com a mínim, obria un problema seriós d’aparença d’imparcialitat. Els dos vocals, probablemente, s’haurien d’haver abstingut.
Però n’hi ha més, Pol Busquets és a més advocat de FILS Legal, que segons el seu perfil oficial de LinkedIn, assessora la UFEC de ‘Poncio’ Gerard Esteva i almenys 20 federacions esportives. Per tant, la Pirinaica denuncia l’existència d’una causa d’incompatibilitat, és a dir, Busquets no hauria d’haver estat mai nomenat membre del Tribunal en aquestes circumstàncies.
QUI VA FER EL NOMENAMENT?
Doncs, Abel García, secretari general del Departament d’Esports. Malgrat va lliurar el segell d’entitat ètica (jajaja…) a la FCF en un acte a la UFEC ple de plafons publicitaris de FILS Legal, sembla que quan es va entrevistar amb Busquets no se’n va enrecordar. Casualitat? També.
El que poster ja no és tan casual és que alguns membres ja li hagin dimitit, descontents amb el funcionament molt discutible del Tribunal.
I ARA… QUÈ?
La Pirinaica assegura que va saber qui era el ‘ponent’ només quan va rebre la resolució. I arran d’això ha activat una doble ofensiva: revisió d’actes nuls i denúncia davant Antifrau. I aquí hi ha el detall que més incomoda: el club no es limita a protestar. Demana l’acta de la deliberació i la votació. Demana saber qui hi era, qui va intervenir i com es va formar la voluntat de l’òrgan. Dit clar: vol saber si el TCE va funcionar com hauria d’haver funcionat. I fa bé.
Perquè el problema ja no és només si la plaça era per a la Pirinaica o per al Santfeliuenc. El problema és si el màxim òrgan de justícia esportiva catalana pot permetre’s aquest nivell d’opacitat, aquest nivell de retard i aquesta ombra sobre la seva independència.
EL PERFIL PROFESSIONAL DELS MEMBRES DEL TCE
I aquí encara hi ha un altre forat negre: la transparència. O, millor dit, la falta de transparència. Perquè no es tracta només de perfils professionals poc clars. Es tracta de no saber bé la situació real dels mandats, de no tenir una traçabilitat pública prou nítida dels nomenaments i de no poder comprovar amb naturalitat quins controls s’han fet sobre incompatibilitats i abstencions.
Massa zones fosques per a un tribunal públic. La Pirinaica ha perdut el recurs. Sí. Però potser ha obert una altra batalla molt més rellevant. La de posar damunt la taula una pregunta incòmoda que fa temps que plana sobre el futbol català: qui controla el controlador?
ANTIFRAU TÉ ARA LA PARAULA
Perquè quan un tribunal tarda, resol malament, esquiva el fons i ho fa sota sospita, el problema ja no és una plaça. El problema és el tribunal que controla Abel García. Per cert, farien bé d’esborrar els membres que han dimitit. Informació de servei.