Molist, un dels golejadors clàssics del futbol català, ha penjat les botes. No s’oblida del futbol, però, i encara el repte de tornar a l’Horta a Tercera Divisió. Aquesta vegada, des de la banqueta
JORDI MESTRES
Manlleu, Barça, Logroñés, Sabadell, Badajoz, Nàstic, Terrassa, Castelló, Cartagena, Badalona i Horta. Trobaran a pocs futbolistes amb una trajectòria tant dilatada com la de Xavier Molist Berga (1977). Poques situacions l’agafaran per sorpresa, ja que les ha viscut totes dins d’un vestidor. Té només 38 anys, però l’experiència d’un veterà. Amb la tranquil·litat d’un avi, explica la que serà la seva primera experiència a la banqueta.
“Tinc ganes de començar. Se m’està fent llarg”, explica a Futbolcatalunya Xavi Molist. No és un inici, de fet, sinó una continuació al final de la temporada passada. El nostre protagonista va agafar l’Horta a dues jornades pel final de la lliga. Ell mateix reconeix que “si no hi havia un canvi, l’equip baixava. Al final era una situació dramàtica”.
Al cap i a la fi, “a mi m’ha anat bé”, ja que “si l’equip no hagués anat malament, no me’l donen”. Dit així, sembla fàcil però no ho era. La pressió sobre un debutant era alta, però “jo estava tranquil. En dues setmanes els dubtes entorn meu es van esvair. Hi va haver un canvi d’actitud”.
“SEMPRE HAS DE DEMOSTRAR EL QUE VALS”
La situació, dramàtica com veuen, requeria molta psicologia. Molist, experimentat com pocs, declara, molt calmat, que “sé el que és un vestidor. Haver viscut professionalment tota la vida és un punt a favor”. No és l’únic. Hi ha molts més que pel fet d’haver estat futbolistes d’elit han tingut l’oportunitat.
Xavi Molist, que no ho nega, posa un matís: “L’ex jugador té un punt d’avantatge per a ser entrenador perquè tens més contactes, però després has de demostrar que vals”. I és que al final, “s’ha de saber aguantar la pressió. Si no et surten bé les coses, treballa més”. Treball, treball i treball, per a millorar.
Aquest, precisament, és l’objectiu del seu Horta: “El primer que hem d’intentar és millorar la temporada anterior. No vendré que l’Horta està per pujar”. Cal paciència, ja que hi ha hagut molts canvis. Tants com 14 fitxatges, que units als 9 jugadors que segueixen de la temporada passada deixen la plantilla en 23 futbolistes.
“DE BARÇA NOMÉS N’HI HA UN. CAL ADAPTAR-SE”
Tots ells, sense excepció, hauran d’entendre la filosofia de Molist, que no és cap altra que “tenir la pilota”. “De Barça només n’hi ha un i cal adaptar-se a les situacions de joc”, això sí. Lluny de cenyir-se a una sola idea, el nostre protagonista declara que “tinc un sistema base, però no fix. Segons partits, rivals, moments dels jugadors faré canvis sense cap problema”.
L’únic que no variarà mai és l’objectiu: “Tots els entrenadors busquen ser el mínim golejat i el màxim golejador. Són les dues claus de l’èxit”. Al Feliu i Codina hi ha les eines per a intentar-ho i “em sento afortunat d’estar a un equip que ha apostat per mi. L’Horta és un dels històrics de Barcelona. Sempre ha pagat al dia”.
Tot depèn de Molist i, sobretot, dels jugadors. Ell mateix reconeix que l’esforç és innegociable: “L’equip pot guanyar o perdre però vull que els aficionats marxin pensant que els meus jugadors ho han donat tot i que si s’ha perdut és perquè el rival ha estat millor”.
“EL QUE PASSA AL TERRASSA ÉS LAMENTABLE”
D’altra banda, Molist, preguntat per la situació del seu anterior club és taxatiu: “Tot el que ha passat al Terrassa em sembla lamentable. No pagar als jugadors és una falta de respecte”. Al final, “els futbolistes amaters no es guanyen la vida amb això. Mereixen tenir el que se’ls ha promès”.
El futbol d’ara no és el que hi havia quan ell era jugador, però, com bé ha dit, cal adaptar-se. Es desperta, se’n va a dormir i somia pensant en aquest esport. Viu dedicat a ell: “Passo el dia pensant en el futbol. Visc per això. Espero i desitjo que em surtin bé i si no és així seguiré treballant encara més”. L’afició de l’Horta pot estar tranquil·la.