Andrés Manzano ha fet molt pel Cornellà, però considera que encara li queda força feina per davant. El director general té la difícil tasca de trobar substitut a Jordi Roger per a aconseguir l’objectiu d’arribar a LaLiga123
JORDI MESTRES @jordimestres7
Andrés Manzano ha viscut lligat a un nom, el de la Unió Esportiva Cornellà. Ho va fer com a futbolista fins que es va retirar als 38 anys després de 700 partits amb la verda. Sense perdre el temps, va canviar el verd pel despatx, des d’on dirigeix l’entitat des de fa temps. No sap ben bé com definir-se i quan als seus fills els hi pregunten a l’escola de què treballa el pare els hi diu que d’advocat. Mai lliura, segons explica, i el seu telèfon mòbil treu fum, especialment en dates com les actuals. No perd el temps, sinó que l’aprofita al màxim. Així ha portat el primer equip del Cornellà a les portes de Segona i ha mantingut el futbol base com el tercer millor de Catalunya.
Quina nota li posa a la temporada del Cornellà?
9,5.
El mig punt que falta entenc que és perquè no s’ha aconseguit l’ascens, clar.
Correcte. Al final quan et marques un objectiu, que és guanyar tots els partits, cal ser exigent. No hem guanyat els de play-off i llavors no em puc posar el 10.
Sinceritat. Que hagi marxat Jordi Roger l’alleuja?
No. Mai pot ser així. Jordi Roger és el millor entrenador de la història del club fins ara, però la vida segueix i hem de buscar un altre que ho faci el millor possible també.
L’objectiu per la temporada vinent és pujar?
L’objectiu sempre serà guanyar cada partit. El grup 3 és molt complicat, amb equips històrics i que tenen més pressupost que no pas nosaltres. Llavors dir que l’objectiu és pujar és arriscat, però hem de lluitar pel màxim.
L’objectiu és pujar o no?
L’objectiu és donar-ho tot cada setmana per aconseguir guanyar. Amb això em sentiré satisfet.
El Cornellà segueix sent el tercer millor futbol base de Catalunya?
Això sempre depèn de qui ho miri i quins aspectes es considerin per valorar-ho. Potser aquest any el Girona també és un club que té bastanta força. Si no és el tercer serà el quart. En tot cas, estem entre els millors.
Es pot tirar del futbol base tant per la plantilla com la banqueta del primer equip de la temporada vinent?
Per la banqueta és difícil, ja que l’entrenador del Juvenil A no segueix. De plantilla farem com cada any. Un parell aniran al primer equip i la resta faran la pretemporada a veure com va. Si no tenen lloc, buscarem cessions sobretot pensant en el bé del futbolista. Segona B és una categoria molt complicada, amb jugadors experts i que s’ha de conèixer.
L’equip del Cornellà el fa el director esportiu, l’entrenador o els dos?
Sempre les decisions han de ser consensuades en la mesura del possible. La última decisió, però, sempre és del club perquè hi ha temes econòmics on l’entrenador no pot entrar. L’entrenador pot voler fitxar Messi, però jo no puc signar-lo. Dins les nostres possibilitats esportives hi té a veure l’entrenador, però no té res a dir en l’aspecte econòmic. No té coneixement del tema.
Com es generen els diners al Cornellà?
Amb molt esforç. Nosaltres hem tingut molt temps uns ingressos que ens han vingut dels drets de formació de molts futbolistes. També els diners que vam guanyar a l’eliminatòria de Copa del Rei contra el Real Madrid i el que hem fet és optimitzar tot això aquests anys per a arribar on hem arribat.
Té la sensació que s’ha tocat sostre?
No. Qualsevol esportista sempre ha de pensar que pot millorar. Quan la gent em pregunta com és el club dic que està dirigit per esportistes. El president ho és, jo també. Som gent que ens agrada l’esport i com a esportistes ens agrada competir i posar-nos metes. Sempre hem de millorar l’any anterior. Nosaltres seguim en aquesta línia.
Què li diria a la gent que diu que el Cornellà guanya perquè juga en un camp com el Nou Municipal?
El Cornellà guanya perquè marca més gols que el rival. Al futbol juguen onze, el camp és igual pels dos i el nostre a vegades ens ha donat punts i d’altres ens n’ha pres. Evidentment nosaltres, com qualsevol equip, estem acostumats a jugar al nostre estadi. Potser si nosaltres juguem al camp de l’Hércules podríem dir que estem en desavantatge. No compro aquestes excuses.
Les alineacions de l’equip també son una decisió consensuada entre entrenador i director esportiu?
L’estil i la forma de jugar és innegociable i ha de ser consensuada. Després pots plasmar-la o no, però l’important és que quan juga l’equip l’entrenador i el director esportiu vegin plasmat el que busquen.
Si no hagués marxat Enric Gallego, el Cornellà hauria pujat?
No tinc una bola de vidre. Enric és un gran jugador pel que desgraciadament van pagar la clàusula del seu contracte. Li desitgem el millor i és una persona que ha estat molt vinculada amb el club.
El gran problema per un director esportiu és trobar el gol?
Sempre. Tots els equips de la categoria busquen un davanter que marqui gols. Aquests dies em truquen molts representants i em pregunten què busco. Jo els hi dic: “Un davanter que marqui 30 gols. Si el tens, porta-me’l”.
S’ha de trobar entrenador abans de començar a confeccionar l’equip?
Hi ha una sèrie de jugadors que es poden considerar indiscutibles i no podem esperar a tenir entrenador per lligar-los. Acabarem de perfilar la plantilla amb l’entrenador, però la seva elecció no pot trigar molt, tampoc.
Hi ha 9 futbolistes amb contracte. Quantes renovacions es faran dels que acaben el 30 de juny?
De memòria no et sabria dir, però suposo que sis o set més segur. I hi hauran cinc o sis incorporacions.
Cada cas és diferent. S’estirarà més el braç que la màniga amb uns que en altres?
En cap estirarem més el braç que la màniga. Sempre hem estat un club coherent, que compleix els seus compromisos i per a fer-ho cal saber a que et pots comprometre.
Costa més portar gent a Cornellà que a Lleida, Hércules o Alcoyano, per exemple?
Jo sempre dic que una gran part de la decisió ve motivada per l’ego. El futbolista vol sentir-se el més semblant a un de Primera Divisió. Tenint en compte això, d’inici els motivarà més jugar al camp de l’Hércules amb 5000 persones que al Nou Municipal amb 1200. Evidentment sí que és més complicat, però nosaltres tenim altres condicionats que ens ajuden. Per exemple, la seriositat i la nostra forma de fer les coses.
Tema social. Com es pot superar la mitjana d’assistència que tenen?
És molt difícil. Cada any pensem coses noves. Tots els clubs de Barcelona i àrea metropolitana tenen el mateix problema. Hi ha molta oferta, massa clubs entre Segona B, Tercera i Primera Catalana. És complicat diferenciar-se de la resta. Seguirem pensant per trobar la solució, però no és fàcil.
A nivell social l’estadi també condiciona? Andrés Manzano hauria fet el Nou Municipal d’una manera diferent a la que es va fer?
No crec que condicioni a nivell social, però sens dubte l’hauria fet d’una forma diferent a la que es va fer. El nostre estadi és molt millorable. Tot i això, quan un va a un pis nou i hi viu li agrada fer 10 canvis. El tema és que es puguin fer o no. Segurament el que menys m’agrada del camp és que s’hi poden fer pocs canvis.
L’enemic més gran de l’UE Cornellà és l’Ajuntament de Cornellà?
No crec que sigui l’enemic més gran del Cornellà. Tenim un Ajuntament que no té un interès especial pel futbol. Si fos un enemic ho veuríem clarament. Jo no sóc partidari que els ajuntaments subvencionin als clubs, que són empreses privades. Els ajuntaments han de donar diners al futbol base, a les beques menjador, però no al primer equip. Si ens compares amb altres consistoris, sí que sortim en desavantatge. Sent sincer, sí que pot ser que dins l’Ajuntament de Cornellà hi hagi alguna persona que no li agradi el que fem, però no crec que com a institució sigui enemic del club. Entre altres coses, el nostre dia a dia és a una instal·lació Municipal i convivim allà amb ells.
Són ja una S.A?
Sí
És a dir que si l’Ajuntament manté l’estadi per l’UE Cornellà ja compleix amb el que toca?
Hi haurà diferents opinions sobre això. La meva és que mentre ells ens ajudin i no creïn problemes o no molestin…
Què vol dir no crear problemes ni molestar?
Que no interfereixin en el nostre dia a dia en un àmbit en el que no són especialistes. Nosaltres hem demostrat que en futbol base som dels que ens organitzem millor a nivell nacional. Quan algú intenta prendre decisions sobre això, molesta.
I això ha passat?
Hi ha hagut intents, sí. Nosaltres intentem fer les coses a la nostra manera i sempre els hi expliquem com les fem.
La relació Ajuntament-UE Cornellà no passa pel millor moment de la història, doncs?
Jo crec que passen per un bon moment. Sincerament, és difícil determinar si és bo o dolent. Depèn del que vulgui cadascú de l’altre.
Llavors, invertint la pregunta, l’enemic més gran de l’Ajuntament és Andrés Manzano?
No, ni molt menys. Jo no sóc el problema. Sóc una persona humil, ciutadà de Cornellà i que paga els seus impostos correctament. No crec que tinguin cap problema amb mi. És una afirmació totalment errònia aquesta pregunta.
El president del Lleida va amenaçar amb querellar-se contra vostè i no ho va fer.
A nosaltres no ens ha arribat i crec que si no ho va fer és el correcte perquè crec que no hi havia motius per a fer-ho. Va ser una situació pròpia del partit, però és un tema que la RFEF ha pres la seva decisió que és no prendre ninguna. És el correcte i la relació entre els dos clubs ha d’estar per sobre d’aquest fet puntual i la directiva del Lleida Esportiu sempre serà benvinguda a Cornellà quan juguem contra ells. Segurament no aniré a sopar amb ells, però el respecte serà màxim.
Parlant de querelles, com està l’etern cara a cara amb l’ex president?
Estan totes al jutjat. Algunes s’han refusat i les notícies que tenim és que en els propers dies l’Audiència decidirà sobre la sentència condemnatòria a Gálvez de l’IVA. Un jutge ha determinat que ell haurà de seure a la banqueta per a donar explicacions d’apropiació indeguda de fons del club.
Quan?
No hi ha data definida, però sí que passarà. La justícia es pot recórrer i no sé quan acabarà el procés.
Qui hauria de venir a per Andrés Manzano per a que marxés del Cornellà?
Qualsevol que em proposi un projecte que m’il·lusioni més que el del Cornellà i això és difícil. No diré cap nom. Per exemple, si al Barça em diuen que vagi d’encarregat de material no aniré.
Per què l’ilusiona tant el projecte del Cornellà?
Perque hi porto anys treballant, té viabilitat de cara al futur i ens farà sentir orgullosos. Com he dit anteriorment, jo em sento esportista i el 80% de les decisions que pren un esportista són per l’ego i per la il·lusió. No descarto que potser arribi el dia que tingui un projecte que m’il·lusioni més.
El que l’ilusiona és portar el Cornellà al futbol professional.
La meva màxima ambició a nivell esportiu és portar al Cornellà al futbol professional.