Marc Nierga ambiciona plantar cara a la Real Sociedad en una eliminatòria de Copa del Rei que aixeca passions a Lleida. El capità, tot i trobar-se en un mal moment golejador, espera trencar la ratxa contra l’equip txuri urdin
JORDI MESTRES @jordimestres7
Dos mesos i mig han servit per a posar fil a l’agulla i reconduir la trajectòria del Lleida Esportiu després d’un any difícil com el passat. Només set futbolistes segueixen al Camp d’Esports d’aleshores i un d’ells és el capità, Marc Nierga (Olot, 1992). Després de comptar els equips per temporades, sembla que l’olotí ha trobat el seu lloc a la terra ferma. Amb el braçalet de la senyera al braç lidera al camp un projecte, el de Gerard Albadalejo, que fa molt bona pinta. L’únic lunar és el seu escàs bagatge golejador – 2 gols en 12 partits – en proporció a la seva feina. I és que Marc Nierga és dels que suen i, fins i tot, sagnen per la blava. Un nou ídol per a una afició, la del Lleida Esportiu, acostumada a l’èxit tan als play-off com a la Copa del Rei.
El dia del sorteig les cares eren de decepció, però passades unes setmanes la sensació respecte la Real Sociedad ha canviat?
És veritat que no era l’equip que tothom desitjava, però amb el pas del temps l’equip ha anat creixent. Sabem que la Real Sociedad juga bé i té un joc molt vistós. Ens agrada aquest partit i crec que serà molt ofensiu, maco de veure per l’afició.
El fet de no jugar contra un equip gran com Barça o Real Madrid i evitar el show mediàtic intrínsec en partits com aquests us pot ajudar a treure un millor resultat?
Potser ara tenim més possibilitats que no contra equips més grans. Equips com la Real Sociedad o el Villarreal són grans clubs i una possibilitat de gaudir d’una gran eliminatòria.
La Copa es pot prendre com una festa o competir-la com el Reus i L’Hospi contra l’Atlético o el mateix Lleida contra el Betis. L’objectiu, més enllà de jugar, ha de ser guanyar.
És veritat que la Copa del Rei és una festa, però venim aquí a competir. L’afició serà molt important en un dia com aquest al Camp d’Esports i si les coses van bé podem tancar la Real Sociedad al seu camp i aconseguir una gesta important.
És partidari de jugar les eliminatòries de Copa a un partit?
La meva opinió és que sí. D’aquesta manera sortiria més beneficiat l’equip petit. Al final si només es juguen 90 minuts pot passar de tot.
Jugaran demà amb la samarreta de la Senyera?
En principi està acordat jugar amb la primera equipació i si no hi ha cap canvi d’última hora serà així.
Què li sembla que la RFEF els hi impedís jugar amb aquesta samarreta o inclús s’hagi sancionat el Reus per mostrar una bandera?
Jugar amb una samarreta o l’altra és un tema secundari. Sabem tot el que està passant i que està bé defensar la democràcia, però nosaltres pensem en el futbol i en el partit contra la Real Sociedad i això ho deixem en segon terme.
Què ha canviat Gerard Albadalejo respecte Gustavo Siviero més enllà dels resultats?
Crec que som un equip més compacte i més sòlid. S’han fet les coses bé des del principi i el cos tècnic i la plantilla s’han associat molt bé. L’afició també ens està donant molt suport i en partits com la remuntada contra el Cornellà s’han implicat molt. Si seguim així, podem aconseguir coses grans aquesta temporada.
Gerard Albadalejo deuria tenir molt a veure en aquella victòria. La xerrada al descans deuria ser un punt d’inflexió.
Sí, durant el descans va fer un parell de canvis que van revifar l’equip. Després d’aquella primera part podria haver canviat a qualsevol i està clar que la xerrada del descans ens va donar un plus de motivació a tots. Ens va tocar, ens va arribar i just sortir a la segona part vam marcar gols només començar. Pels jugadors va significar molt aquesta victòria de l’altre dia.
Aquest any el Lleida pujarà de categoria?
Aquest és l’objectiu. Sabem que això és molt llarg i queden jornades, però anirem dia a dia intentant fer les coses bé.
S’hi jugaria alguna cosa per aquest objectiu?
De moment no em vull jugar res, però sóc de fer promeses. Quan la cosa estigui més encaminada en parlarem.
Ha marcat dos gols en dotze partits. Aquesta sequera li provoca un punt de frustració?
Sé que l’equip està guanyant i això és el més important i fa que estigui content. Tot i això, al final un davanter necessita fer gols i les coses no m’estan sortint com jo voldria de cara a porteria. Espero que l’equip segueixi guanyant i que arribin els gols. No és una cosa que m’hagi d’obsessionar, però espero que canviï aquesta ratxa.
Pot marcar més gols, però no negocia el compromís i l’esforç. En aquest sentit, sent capità del Lleida, aquesta temporada està sent diferent a les anteriors?
La meva funció de capità comporta altres coses dins l’equip més enllà del joc. Intento estar a sobre dels jugadors joves per a ensenya’ls-hi tot el que he après els últims anys en els filials que he estat. Aquesta experiència per a mi serà important per a seguir creixent.
Un compromís, dit de pas, que s’ha segellat amb sang i 5 punts a la cella.
Estic lluitant molt aquests últims partits. M’he posat el mono de treball i corro molt. No fer gols quan treballes tant és difícil, però les victòries finals són la satisfacció més gran al final.
De fet, és una mica rodamón, oi? Abans del Lleida Esportiu, l’únic equip en el que havia estat més d’una temporada seguida és l’Osasuna B.
Des que estic a Segona B no havia repetit temporada a un equip, com ara al Lleida. Aquí estic bé i estar dos anys en aquest club és un autèntic repte.
Com és la vida d’un futbolista de Segona B, jove, en ciutats tan diferents?
Al final he anat canviant de ciutat i de vida cada temporada i és complicat. Necessitava una mica d’estabilitat en un equip i això és el que buscava darrerament. És cert que quan vaig arribar al Lleida Esportiu el club vivia un moment difícil i delicat i ara és completament diferent.
Més enllà del futbol què fa al seu dia a dia?
Normalment els hobbies que tinc és veure cine i sobretot jugar al FIFA18, que últimament estic bastant enganxat. M’agrada jugar amb equips menys top que els típics, com Barça i Madrid, i estic jugant últimament bastant amb la Real Sociedad per veure com els podem guanyar demà.
Un ídol?
Lewandowski és el referent per mi, un davanter molt complet, i també Luis Suárez per la seva forma de lluitar.