El tècnic de la Fundació Esportiva Grama, Juanma Pons, és un clàssic del nostre futbolcat. Va fer camí com a jugador i ara vol fer el propi com a tècnic. Dani Borrallo ens ho descobreix una mica més
El tècnic de la FE Grama, Juanma Pons, dialoga amb el nostre company Dani Borrallo
Juanma Pons acaba de complir 45 anys i ja gaudeix la seva primera temporada i mitja a la Fundació Esportiva Grama. Ara toca com a entrenador després de quatre cursos com a jugador i capità (2001-2005).
Entrevista distesa amb el director de comunicació del club, Dani Borrallo, en la qual l’entrenador colomenc parla de la seva carrera com a futbolista, els seus objectius i de noms propis lligats a la seva vida.
“ESTEM AGAFANT EL POLS A LA CATEGORIA”
“Vaig néixer a Madrid, em vaig criar en Alcorcón, vaig jugar en el Trival Balderas de Madrid (ara, Grup VII, Tercera) fins a juvenils. Em vaig anar al Real Madrid (Divisió d’Honor) on vaig estar mitja temporada, després al Leganés sub 19, Moscardó (segona B), San Sebastián de los Reyes (vaig viure ascens a Segona B) i al Mèrida (segona A). Vaig viure el futbol professional de prop i, encara que vaig signar per dos anys i mig, només vaig estar mig”.
“Jo tinc sang mediterrània per part del meu pare. La temporada 2004-05, a la Grama, vam poder perdre la categoria i dirigia primer Julià García i després, Patxi Salines. A mi em va tocar tirar penals i els vaig convertir tots encara que canviava de costat”.
“A STA COLOMA VAIG ESTAR QUATRE MERAVELLOSOS ANYS COM A JUGADOR”
Promoció de descens 2004-2005, partit de tornada amb 1-0 per als colomencs a l’anada. El Mirandés va empatar en el 90 i després de la pròrroga van arribar els penals: “En aquest partit clau em va tocar tirar el cinquè i, com a anècdota, us diré que, quan l’àrbitre em va donar la pilota (ja ens coneixíem d’altres ocasions) em va dir: “Tranquil, Pons, que ho ficaràs”.
“Després em van cedir al Figueres i ja no vaig sortir de Catalunya. Quan vaig tornar a Mèrida, aquest club va desaparèixer per impagaments i vaig haver de començar de zero. Vaig tornar, per tant, a Figueres en una segona temporada i des d’allí va aparèixer Ferran Manresa (2001). Era el director esportiu de la Grama i Antonio Morales, el president i aquí vaig estar quatre meravellosos anys”. Després passaria per Badalona, Gavà i Sant Andreu (2008-2010)
JUANMA PONS: “COM A ENTRENADOR, PATEIXES MOLT”
“Quan jugava, a part de fer-ho, m’agradava anar més enllà del joc. Igual anàvem al camp del Cartagena i, després de 900 Km, en comptes de dormir, em repassava el partit gravat per a millorar. Quan sents el futbol així és que el vius de veritat”
“Quan ets capità, com m’ha tocat en diversos vestuaris, pots fer més coses, estàs més pròxim al company. No obstant això, aquí està la figura de l’entrenador perquè col·loca les seves peces amb el seu sistema corresponent. L’etapa més bonica és la de jugador, ho vius dins i ho sents dins perquè competeixes; com a entrenador, pateixes molt, és una professió que depèn dels resultats”
“M’AGRADAVA ANAR MÉS ENLLÀ DEL JOC”
Més d’aquest moment a la seva vida. “Aquests detalls, aquestes petites coses…em vaig dir que calia ficar-ho perquè era l’infern, l’havíem passat molt malament, l’equip estava trencat per la Copa del Rei (juguem 8 partits més) i, si haguéssim caigut, ens hauria derrotat el Fuenlabrada. Ho vaig marcar i la Grama va seguir a segona B”.
I ara com a entrenador a la FE Grama després d’estrenar-se a Gavà i Badalona. “Quan vaig arribar ho veia difícil, però, segons anaven passant les jornades, es van donar resultats possibles. Recuperem terreny perdut i pugem. Ara és més difícil encara en Tercera, costa molt amb la pandèmia i ara ja estem agafant el pols a la categoria. Aquesta serà la clau per a continuar creixent”.