L’entrenador del Palamós, Joan Màrmol, repassa a FutbolCatalunya l’actualitat del seu equip, el greuge que està patint i les opcions que té el degà de tornar a Tercera
VÍCTOR LLUCIÀ @VictorLlucia
El Palamós de Joan Màrmol, és juntament amb el Girona B d’Àxel Vizuete, el millor equip del Grup 1 de Primera Catalana. Com a mínim, així ho reflecteixen les xifres aconseguides a aquestes alçades de temporada. Quan encara no ha començat la setena jornada, el degà del futbol català no coneix la derrota. Ha sumat 16 punts de 18 possibles i duu una mitjana de dos gols a favor per partit.
Joan Màrmol no s’amaga: al club hi ha ansietat per pujar a Tercera, però toca de peus a terra i sap que no és gens fàcil. A més, comenta a FutbolCatalunya com va viure, ‘in situ, el debut de Xavi Hernández com a entrenador i el posicionament dels clubs catalans envers la sentència del procés emesa pel Tribunal Suprem.
El començament de temporada és envejable: cinc victòries, un empat i cap derrota en les sis primeres jornades. Hauries signat aquest inici abans de començar la temporada?
Aquestes xifres les signa qualsevol, sobretot al principi. Són xifres que t’acompayen i t’ajuden a estar a llocs capdavanters. És molt difícil guanyar un partit, guanyar-ne dos és la bomba, guanyar-ne tres és que estàs en bona dinàmica i guanyar-ne cinc és una festa. També és cert que després de l’empat a casa contra el Sabadell Nord hi havia una mica de decepció. Es desperta una ambició i una mica d’eufòria desmesurada no gaire continguda.
Bon inici!
Sí. Començar amb 16 punts de 18 possibles és l’inici que a qualsevol li agradaria. Sumar és molt difícil a Primera Catalana, és una categoria molt dura. Però a més de ser dura, el nivell és molt més alt. Els equips ja no basen tot a ser forts o intensos, sinó que ara intenten jugar. Veus equips amb una idea de joc molt definida, equips que proposen, que volen fer coses diferents i que t’hagis d’exigir el triple.
Ben aviat, però, en Joan Màrmol vol denunciar una situació que està vivint el Palamós i que s’allargarà durant tota la temporada. Té a veure amb el calendari i el Reus B*
Porto cinc setmanes denunciant-ho, alçant una mica la veu, però és un tema que no té gaire repercussió. Nosaltres estem afectats per una greu situació, que és el fet que nosaltres juguem contra un equip que ve de descansar. No és una situació agradable. Cada setmana ens enfrontem a equips que vénen de recuperar efectius, de veure’t en directe i veure els vídeos. Preparen el partit a consciència com si fos una final. És una de les circumstàncies del ‘Cas Reus’ i de la molt mala gestió de la FCF. I fa que nosaltres ens veiem molt perjudicats. Tots els equips, a l’hora de jugar contra nosaltres, canvien. No fan el que és habitual.
Això us afecta molt?
Ens estem trobant en aquesta situació cada setmana. Ens afecta de manera directa i de manera molt negativa. Si fos quelcom cíclic que per calendari afectés a tothom per igual, que estiguéssim tots dins les mateixes regles del joc, no passaria res. Però és que nosaltres som els damnificats de la categoria. És un greuge que no s’està comentant absolutament res. És una errada monumental.
“Un club com el Palamós ha de sortir de #1cat”
No heu rebut cap comunicació de la Federació Catalana de Futbol?
La FCF comença la competició i clar, de portes enfora es diu que el Reus B està en competició a Primera Catalana. Publiquen el calendari i per ells tot és correcte. I desapareix i mala sort, no té cap altra explicació. A algú li havia de tocar. I quan estàs als llocs capdavanters tothom el vol guanyar. I si, a més, tens 15 dies per preparar-ho, ja ni t’explico. Nosaltres ens hem d’exigir el triple. Això ens afecta molt negativament, com el fet de no poder recuperar efectius. És un greuge molt gran, encara que no ho sembli. No volem fer la ‘pataleta’, però…
I li veus alguna solució?
La solució passa per adaptar-nos com més ràpidament millor al problema i abans avançarem. I si et queixes, no passarà res. Malauradament la cosa és així. La gran sort és que ara per ara ens estan respectant les lesions. En el moment en què comenci a fallar el fons d’armari, serà complicat. I després també tenim present que al mes de febrer estarem fosos perquè vam començar el 16 de juliol. Ja vam fer una previsió de tenir una plantilla àmplia i sense gaire diferència de nivell entre titulars i suplents. No tenim els mateixos avantatges que els altres equips. I això serà durant tota la temporada.
De moment, els resultats acompanyen. En aquest inici, estàs prioritzant treure punts a jugar bé?
Per sobre de tot el que està imperant és treure punts. La Primera Catalana és duríssima, però un club com el Palamós, respectant a tots els rivals, ha d’entendre que ha de sortir ràpidament d’aquesta categoria. I s’ha de plantar on li pertoca per pes històric que és, com a mínim, la Tercera Divisió. I aquí hi ha dues vies. Fer un joc molt bo i pot ser no sumar tots els punts, o potser sí. Però ara mateix si hi ha partits que s’encallen i hem de ser més resultadistes, anirem a buscar el resultat. El futbol és molt momentani, i el que volem en aquest moment és recuperar la categoria. Quan guanyes, poc recorda la gent de com ho has fet.
L’objectiu està clar que és l’ascens. Hi ha una mica d’ansietat per assolir-lo?
Hi ha molta ansietat. No és una mica, és molta. Però no en clau negativa. És una ansietat en forma d’il·lusió. Els recursos que s’han fet servir aquesta temporada són més alts i és una motxilla que pesa moltíssim. Des del primer fins a l’últim membre del club té aquesta mentalitat. La gent el que vol és recuperar la categoria, i sobretot a nivell d’aficionats. No han arribat encara els moments dolents, que arribaran, i aleshores es veurà aquesta ansietat si és positiva i negativa. Ara mateix, després de gairebé quatre mesos a l’equip, l’únic que tinc és paraules d’agraïment pels esforços que estan fent i la manera que ens estan deixant treballar.
“Hi ha molta ansietat. No és una mica, és molta”
Girona B i Palamós estareu a dalt. Veus algun altre equip que us pugui competir les primeres posicions?
I tant. Som conscients que estem a la jornada set. Ja veurem com estem a la 14. Hi ha 4-5 equips que tenen les mateixes opcions que nosaltres i el Girona B, com són el Vic, el Mollet, la Grama i Mataró, que pot arribar a sorprendre. I després hi ha una sèrie d’equips que traurà punts a tothom: Sabadell Nord, Tona, etc. Són equips que al gener/febrer estaran a la part alta. El Girona B crec que estarà per sobre de tots i la resta intentarem lluitar per la segona plaça.
Al mes de juny vas tornar a casa després d’uns anys fora. Com ho estàs vivint?
De moment, sensacional. És cert que entrenar a Primera Catalana no estava en el meu ordre de prioritats. I tenia molt clar que si entrenava a Primera Catalana havia de ser quelcom que m’emplenés moltíssim. Més que un projecte pressionant.
Un projecte exigent?
Sí, seria més aviat la paraula. I si m’havia de plantejar entrenar a Primera Catalana, on millor que fer-ho a Palamós, on ja havia estat a Tercera Divisió durant tres temporades. Em sento molt valorat i estimat. Des del 16 de juliol que vam començar només hem perdut un partit amistós contra el Terrassa i un altre amistós contra el Sant Pol. És fàcil que la gent et doni un sobrevalor en situacions favorables. Però aquí també he viscut situacions complicades, com el primer any, que vaig agafar l’equip quan era últim a Tercera. El que més desitjo és que el Palamós torni on li correspon.
“El Girona B crec que estarà per sobre de tots”
En aquestes categories hi ha dificultats a l’hora de fitxar. Et van donar llibertat i vas poder escollir primeres opcions?
El fet de començar molt aviat la pretemporada fa que el tema del mercat s’agilitzi d’una manera exponencial. Vam ser ràpids i hàbils per buscar les peces que ens encaixaven. I després tot va condicionat a l’economia. Hi ha equips de Primera Catalana que estan per sobre nostre a nivell pressupostari. No vam poder comptar amb diversos jugadors perquè van optar per quedar-se a Tercera Divisió. Però estem molt satisfets amb la plantilla que hem confeccionat. I els jugadors són conscients que en qualsevol moment poden haver entrades i sortides perquè volem ser el més competitius possible.
Et vaig llegir a una entrevista que deies que l’etapa a l’Ordino, de la Primera Divisió d’Andorra, va ser la més exigent i profitosa de la teva carrera.
És cert que em va permetre, dins del nivell de la Primera Divisió andorrana, el fet d’estar en una línia professional: entrenar als matins, dobles sessions, jugadors que vénen de tot el planeta només per jugar a futbol, viure en un hotel, dedicar-te tant tu com tota la plantilla en cos i ànima de manera professional al futbol. I, és clar, el fet que a principi de temporada l’objectiu fos entrar a competició europea, com la Champions League o l’Europa League. Hi ha jugadors amb molt nom que han acabat a la lliga andorrana. Entrar en aquesta dinàmica i amb aquests objectius és el més proper al professionalisme que pots trobar.
“Hi ha molts equips que estan per sobre nostre”
Havent tastat això, vas descobrir que era el que realment volies d’aquest món o ja ho sabies abans d’anar?
El 2004 vaig entrar al Barça, i d’ençà d’aquell moment, els darrers 20 anys m’he dedicat al futbol d’una manera professional. Aquest estiu, el meu primer plantejament era invertir aquest ordre. No sóc una persona fàcil, per alguna pujada de to o per ser massa sincer. Amb 37 anys, quan estava a punt de començar a entrenar el Gavà a Segona Divisió B, de cop cau a Tercera i em veig entrenant a La Jonquera a Primera Catalana en menys de tres mesos. Aquí va ser el cop més heavy de la meva carrera. Tolerar aquest nivell de frustració no va ser fàcil. Sóc pare, tinc dues nenes, hipoteca, cotxe, etc. No és fàcil. Depens de massa coses que no controles.
Aquest estiu, a la pretemporada, vau jugar contra l’Al-Sadd, en el debut de Xavi Hernández com a entrenador. Com va anar tot plegat?
Ell estava bastant informat de tot. Té una segona residència a Palamós i ha estiuejat alguna vegada. A més, tenim algun amic en comú, com el Sergio Alegre, el seu assistent. Destacaria la naturalitat amb què es va dur a terme tot. Per a nosaltres era una fita important perquè ens podia donar un rèdit mediàtic i econòmic important. No vaig percebre que seria una persona complicada. Molt semblant a Guardiola: en el missatge, en l’estil de joc del seu equip i amb el tracte humà molt proper a tothom. Tant de bo continuï sent així i que pugui assolir tots els objectius que es proposi.
Per acabar, el dilluns passat es va conèixer la sentència del procés per part del Tribunal Suprem. Tots els clubs importants de Catalunya van emetre un comunicat valorant-la. I el Palamós, evidentment, també ho va fer. Què et sembla que els clubs es posicionin?
Els clubs estan formats per persones i aquestes persones tenen pensament propi i ideologies. Per tant, senten com a seu tot el que pugui repercutir a la societat actual. Entenc, per sobre de tot, que qualsevol entitat esportiva que tingui tota aquesta societat a sobre seu a nivell d’aficionats i socis, davant una circumstància excepcional com aquesta, el que ha de ser és solidària i propera a la realitat que estem vivint. Al Palamós es va emetre un comunicat i crec que s’ha de recolzar i s’ha de portar, dintre del pacifisme i el civisme, fins al final.