Jordi Grané és filòsof, escriptor i, especialment, president de l’històric CE Mercantil. Pocs com aquest vallesà per a parlar de la FCF i del futbol català
Jordi Grané, tota una vida dedicada al món de l’esport i, en particular, al futbol i, concretament, al CE Mercantil // FOTO: J.G.
Filòsof, escriptor i president del CE Mercantil
El Washington Post va demanar la millor definició de l’any 2020. Un vailet de 9 anys de Michigan (Estats Units) va enviar la millor proposta: “Com si miressis a ambdós costats del carrer abans de creuar i aleshores t’atropellés un submarí”.
Crec que aquesta millor definició de 2020 també és la descripció més encertada per caracteritzar l’època incomprensible que ens ha tocat viure.
Així ens sentim els clubs catalans de futbol. Com si ens hagués atropellat un submarí. La pandèmia de la COVID-19 i la seva incoherent gestió per part de les persons que dirigeixen o incideixen en el futbol català ens ha endinsat en un desgavell social, econòmic i esportiu que ens ha atropellat a cops d’incomprensió.
FCF: NEPOTISME, PRÀCTIQUES CLEPTOCRÀTIQUES…
Malauradament, aquest desgavell s’ha vist agreujat per la mala governança de l’actual Federació Catalana de Futbol. I aquesta desgobernança de la FCF ha instaurat l’ansietat (un altre dels trets característics de la nostra època incomprensible).
Cada cop s’estén més en el futbol català aquesta horrible sensació d’ansietat produïda per les males decisions que malprenen les persones que ens dirigeixen que sovint ens deixen pitjor que abans.
Es nova aquest mala governança? Sí i no. El tarannà endèmic de nepotisme, pràctiques cleptocràtiques, etc. porta molt de temps present a la FCF. Malauradament. Això sí. El desgavell és nou.
108 anys d’història contemplen al Mercantil, un històric del futbol vallesà i català // FOTO: LaCasagroga.net
I perquè els clubs catalans no diem prou i ens neguem a ser envestits un cop i altre per aquest submarí de la mala governança? Dos són els arguments esgrimits: el desànim i la por. El desànim ja fa temps que s’ha instaurat en el futbol català.
PER QUÈ NO DIEM PROU?
Es considera impossible revertir aquest tarannà i recuperar la radicalitat democràtica d’una bona governança. “Entri qui entri, tothom fa el mateix” és un mantra sovint adduït. Quan em pregunten: “creus que es pot gestionar bé la FCF?”. Jo sempre responc contundentment que sí. Hi ha moltes persones que presideixen clubs catalans amb potencial increïble per dur a terme una excel·lent governança a la FCF.
Només cal fer-los surar i encomanar-los aquesta tasca. La segona raó que impedeix dir prou és la por. No diem prou perquè tenim por. Aquests dies veurem la pràctica de la por amb trucades de sicaris de la FCF que deixaran molt clar el joc que s’hi juga: “Qui no està amb mi, està contra meu” (Evangeli Lucas 11, 23).
Vull recordar-vos que deixar de tenir por, deixar d’obeir és voluntari i depèn de nosaltres. L’estructura de poder de la FCF depèn de l’obediència dels clubs. Si els clubs no obeeixen, la FCF i els seus dirigents perden el seu poder. Més clar, l’aigua.
UNA PROPOSTA INTERESSANT
El savi xinès Laozi deia: “Tot llarg viatge comença en un primer pas”. El primer pas és alliberar-nos de la por. Això suposa aconseguir votar de forma secreta a l’Assemblea del dia 30 a Blanes. I veureu com fum s’esvaeix la por i s’albira la bona governança. T’apuntes a somiar i fer realitat una Federació Catalana de Futbol meva, teva i d’aquell?
JORDI GRANÉ, Filòsof, escriptor i president del CE Mercantil