El golejador del Lleida Esportiu desvetlla qualsevol interrogant sobre la seva continuïtat al club de la terra ferma. Jaime Mata vol arribar a la Liga Adelante amb els blaus
Jaime Mata (1988) va explotar al Lleida Esportiu la temporada passada. El davanter, que fins aleshores no havia sortit del seu Madrid natal, va marcar 17 gols i va ser una de les claus de la gran campanya dels de Seligrat. El seu bon rendiment va propiciar l’interès de clubs com l’Eibar o el Lugo, però el jugador té un any més de contracte amb el Lleida i la seva clàusula (150.000 €) impedeix la seva sortida.
Mata, però, només pensa en blau i segons les seves paraules ja està centrat en el retorn del Lleida Esportiu al grup tres de la Segona Divisió B. De moment, amb vuit gols a la pretemporada, el madrileny és el màxim golejador del futbol català durant l’estiu.
Vostè és el màxim golejador de tot el futbol català durant la pretemporada amb 8 gols. Títol honorífic, però bon començament.
Sí, però els gols d’ara no valen. El que sí és veritat és que això m’ajuda a agafar confiança i m’ajuda a veure’m com em trobo i de quina manera arribo a la competició.
De fet, ja n’ha fet la meitat dels que va marcar l’any passat (17). Superarà aquest registre aquesta temporada?
Tots els anys m’intento marcar l’objectiu de millorar. Si igualés aquell registre, per això, ja seria un bon any i intentaré aconseguir-ho.
L’estiu ha estat marcat pels dubtes sobre la seva continuïtat al Lleida Esportiu. El club es remet a la clàusula i els equips interessats, com Eibar po Lugo, ja ho saben. Jaime Mata seguirà, o marxarà?
Jo no tinc res a dir perquè tampoc hi ha res pendent. Tinc contracte amb el Lleida i hi estic molt a gust. La meva idea es quedar-me un any més aquí i així serà.
Si es queda formarà part d’un projecte atractiu i continuista, amb Toni Seligrat a la banqueta i 14 jugadors de l’any passat.
Era important mantenir el bloc i la base per a seguir aspirant a tot. La majoria de jugadors seguim a la plantilla i s’han incorporat reforços que milloren el que hi havia. El nostre potencial l’haurem de demostrar al camp i volem confirmar-lo, tant els nous com els que ja hi érem.
Ho han de demostrar al camp i la primera ocasió en què ho podran fer serà contra el Nàstic, un dels favorits, i a Tarragona.
El primer partit és contra un dels millors equips de la categoria i ens servirà per veure com ens trobem. Serà difícil, però positiu, ja que comprovarem fins a on podem aspirar.
Contra el Nàstic jugaran en un terreny de joc de grans dimensions, de gespa natural i amb graderies. Al grup 3 no n’hi ha gaires així, mentre que al 2 era la norma. Què en pensa del canvi de grup?
Serà la primera vegada que jugui al grup 3, on gran part dels camps són de gespa artificial. Al cap i a la fi nosaltres només jugarem nou partits en aquesta superfície i tampoc són tants. Per a mi això és un punt de motivació perquè tots els equips als que ens enfrontem a la lliga no he jugat mai contra ells.
Pujar de categoria és l’objectiu?
L’objectiu, igual que l’any passat, serà fer una bona campanya i gaudir del grup. Durant la temporada i partit a partit es veurà a què podem aspirar.
Li queda un any de contracte. La renovació de Mata amb el Lleida depèn de si es puja a Segona A?
En el futbol s’ha de pensar en el present i el primer que vull és fer un bon any. Quan acabi la temporada ja veurem.
Es senten en deute amb l’afició després de l’eliminació al play-off sense perdre cap partit i a la tanda de penals?
Sí, home nosaltres també som els primers que ho vam patir. Volem seguir barallant per l’ascens i tornar a intentar-ho amb més força. Vam estar molt a prop i l’afició ens va donar un plus. Crec que si anem tots a una seria més fàcil repetir l’experiència.
No es va aconseguir pujar, però hi va haver una mitjana de 10.000 persones al Camp d’Esports en els dos partits de play-off i ara el club ha informat que un 35% de socis nous. La massa social funciona.
El Camp d’Esports és molt gran i pot albergar molta gent. Durant l’any, amb 2000 o 3000 persones, es veu buit, però és una bona assistència. Quan va estar ple fins a la bandera vam viure sensacions inoblidables que encara recordo.
Té un cognom molt futbolístic. Manté algun tipus de vincle familiar amb Juan Mata, del Chelsea, tot i ser ell asturià i vostè madrileny?
No (riu), absolutament cap.
El Lleida Esportiu és la primera experiència que ha viscut lluny de Madrid, la seva terra. Un any i mig després com valora l’experiència?
La distància respecte casa meva i sortir de Madrid era una de les pors que tenia quan vaig rebre la proposta. Tampoc era por per marxar, però sí perquè no és fàcil. L’afició, l’equip i tots els lleidatans m’han fet sentir molt a gust i estic gaudint moltíssim.
Què té de diferent el Jaime Mata actual amb el que va venir de Madrid als 23 anys?
La maduresa, sobretot. Estar a un club com el Lleida, per la repercussió que té, els mitjans de comunicació, la ciutat i la responsabilitat m’han fet madurar moltíssim com a jugador i com a persona.
A Lleida hi viu sol?
Visc amb el meu company Mario Fuentes i l’any passat vivia amb Pau, el porter.
I quan Mata no juga a futbol i goleja, què fa?
L’any passat va ser una mica d’adaptació i de posar-me al dia. No disposava de molt de temps per anar a classe i en aquest vull aprofitar les tardes per a formar-me.
Què ha estat estudiant o vol estudiar?
Tinc dos graus superiors d’Administració i Finances Internacional i ara mateix no sé si fer-ne un altre. M’he apuntat a una acadèmia d’anglès per a perfeccionar l’idioma i jugant a futbol s’ha d’aprofitar la gran quantitat de temps lliure que tinc. Mai se sap què pot passar.
Ara mateix, amb 24 anys, Jaime Mata juga a Segona B amb el Lleida Esportiu. D’aquí uns anys on espera arribar?
El meu objectiu sempre és l’esforç i el treball perquè és el que m’ha fet arribar fins a on estic ara. Veurem si tinc la sort de seguir creixent, però vull seguir millorant i alhora millorar el meu equip per a arribar a Segona A.
JORDI MESTRES
jmestres@futbolcatalunya.com