Ander Gorostidi i el Nàstic no obliden el cop brutal del no ascens contra el Málaga, però li dona valor a la resposta de l’equip. Els grana han estat a places de promoció d’ascens en 17 de les 27 jornades disputades
redaccio@futbolcatalunya.com
Ander Gorostidi (1996) és el metrònom del Nàstic. Es podria dir que és l’extensió de l’entrenador al terreny de joc. El vasc no va tenir un inici fàcil a la seva etapa a Tarragona, però a base de persistència s’ha fet amb un lloc a l’equip fins al punt d’estar a punt de complir 100 partits. Gorostidi, com tota la plantilla, no oblida el cop de Málaga de fa uns mesos.
Per això, precisament, el migcampista guipuscoà reclama que se li doni valor a la fortalesa mental de l’equip. El Nàstic ho vol tornar a intentar i està en disposició d’aconseguir el tan anhelat retorn al futbol professional.
GOROSTIDI, EN PROFUNDITAT
Com està el Nàstic ara mateix?
Bé, animats. Crec que estem on volem estar, que és a la zona de playoff d’ascens i veig l’equip amb moltes ganes i il·lusió. Estem bé i confiem que el proper dissabte aconseguirem els tres punts.
Això li volia preguntar, precisament. Estan on volien estar? Ho dic perquè venint d’on venen i amb la Cultural Leonesa tan destacada potser no se li dona prou valor.
El nostre objectiu sempre ha estat estar a les posicions de dalt. No ens fixem en els rivals, perquè al final si nosaltres no fem bé la nostra feina no serveix de res. Ens enfoquem amb nosaltres i crec que estem en una situació privilegiada perquè la lliga és super competitiva i se li ha de donar valor.
“INTENTO NO RECORDAR EL DIA DEL MÁLAGA”
Quin record té del partit de tornada contra el Málaga?
El record és trist. Sobretot per com va anar. Amb un menys durant una hora vam fer un esforç brutal i va ser una pena. Diria que vam tenir molt mala sort. Intento no recordar aquell moment, tot i que és veritat que va ser molt bonic veure l’estadi ple. Durant 120 minuts l’afició va gaudir del partit i els instants finals van ser molt durs. Hem de fer net. No està oblidat, però sí que ho aparquem a un costat i ens centrem en aquesta temporada.
Què en pensa de que es digui que dies com aquell poden ser un punt d’inflexió?
A nivell personal em quedo amb el bon record del que vam viure a l’estadi, ja que va ser increïble veure’l així. Va ser un pal pel club i per nosaltres, però ens hem de quedar també amb el factor positiu. La gent no confiava molt en nosaltres i vam ser capaços de revertir aquella situació i d’estar a 30 segons de pujar. Aquesta temporada s’ha d’enfocar de la mateixa manera. L’any anterior va ser dur i crec que l’equip ha fet un esforç brutal i estar a dalt des del principi no era gens fàcil venint d’un pal tan dur. Se li ha de donar valor, no és gens fàcil estar on estem després del que vam passar.
“HE SEGUIT AL NÀSTIC PERQUÈ SOC FELIÇ”
Va tenir ofertes per sortir, però va decidir seguir a Tarragona. Per què?
Sincerament perquè soc feliç. El dia a dia és molt bo, la ciutat m’agrada i el club és una passada. L’estadi, l’afició, la ciutat, tot en general. Quan soc feliç penso que el que va bé més val no canviar-ho. Els diners evidentment ajuden a ser feliç, però arribes a un punt que valores que el club també va fer un esforç en mi de confiança i d’insistència. Valoro molt l’esforç del club i soc feliç, ho resumeixo així. M’encanta jugar al Nou Estadi de local, m’encanta el dia a dia a Tarragona. El clima és excepcional, la família la tinc a prop, la dona està contenta. M’encanta tot, en definitiva.
“No em mouen els diners, em mou el sentiment”, va dir en una entrevista al Diari de Tarragona.
Ho matisaré una mica. L’any que vaig arribar no vaig estar a l’alçada. La temporada passada tampoc vaig començar amb molts minuts i vaig revertir la situació. Tenia molt en ment que d’aquí no marxava fins que no tingués continuïtat. El que vam aconseguir amb el playoff, omplint l’estadi. Va ser un pal, però em vaig quedar amb una sensació de dir: jo d’aquí no me’n vaig. Igual sentiment de pertinença, d’afecte cap al club i la ciutat i de dir que no marxava. Parlant amb la família em deien que aquí estava molt bé, que em valoraven i que d’aquí no podia marxar.
Recorda quants penals a favor li han xiulat al Nàstic des que juga aquí?
No ho recordo gaire, però uns sis o set.
No no, menys menys.
“ENS ENFOQUEM EN DONAR LA MILLOR VERSIÓ”
El tema de l’arbitratge és molt complicat. Sempre els àrbitres intenten fer-ho el millor possible i a vegades s’equivoquen com nosaltres. Tenen una feina molt complicada i no crec que vagin en contra de ningú. Potser no veuen clars els penals i per això no els xiulen, però sí que m’agradaria que en xiulessin més. Arribem moltes vegades a camp contrari i potser hem tingut algunes accions que es podrien haver xiulat. S’ha de seguir i em centro en el que depèn de nosaltres.
El que sí depèn del Nàstic és una dada. Temporada passada 24 gols encaixats en 38 partits i a l’actual 30 en 27 jornades.
Sí, ho hem comentat. Veus com està la lliga ara mateix i s’encaixen més gols. L’any passat ens vam mal acostumar. Teníem uns registres increïblement bons i fora del que és normal. Aquest any hem encaixat més? Sí, però també n’hem marcat més. Cada temporada és un món. Intentem millorar la faceta defensiva i l’ofensiva i ens enfoquem en el dia a dia, en millorar i en donar la millor versió.
“EL VESTIDOR ÉS UN BÚNQUER, PERÒ EL RUN RUN EXTERN ÉS NORMAL”
Com viu l’equip el run run al voltant de la figura de Dani Vidal que hi ha hagut les darreres setmanes?
En un equip que aspira a pujar és normal que hi hagi aquest run run. Sabem on estem, el club que és i com d’ambiciós és el Nàstic. Ho portem bé, ens centrem en nosaltres i el vestidor és un búnquer. Som una família i des del dia a dia intentem donar la millor versió, preparar bé els partits i guanyar el màxim possible.
Amb tot, sent un búnquer el vestidor, l’objectiu és pujar plantilla i cos tècnic liderats per Dani Vidal?
Cos tècnic, directiva, plantilla… estem tots units. El club és una família, començant pel president i acabant pel que neteja l’estadi. Tots volem el mateix i lluitem per aconseguir-ho.
“ÉS UNA ERRADA PENSAR ON ESTAREM EN UN O DOS MESOS”
Quina lliçó es pot extreure de la temporada passada per a frontar un playoff de millor manera a l’actual?
Veig que per estar on volem estar hem de guanyar dissabte a un rival directe com el Barakaldo. Al final és una errada pensar on estarem en un o dos mesos i centrar-nos en el dia a dia. És un tòpic, però és que és així. Cada setmana hem d’intentar guanyar i estem mentalitzats i obsessionats en guanyar-lo. Aquest és l’objectiu principal. Més enllà ni ho pensem. Queden onze partits i son molts punts i això es tracta de guanyar i tornar a guanyar.
És el segon jugador amb més minuts aquesta temporada, només superat per Pablo Fernández.
Entreno per guanyar-me un lloc a l’onze. Per sort aquest any m’està tocant bastant, ho estic gaudint i espero que segueixi així. Som quatre migcampistes de bon nivell i pot jugar qualsevol i qualsevol dels altres ho pot fer igual o millor que jo. El ‘marrón’ és pel míster, que té un problema.
Està a sis partits dels 100 amb el Nàstic. Li agradaria complir 100 més de grana al futbol professional?
No era conscient d’això. No miro les estadístiques, però tan de bo arribi i serà una xifra bonica. No és fàcil complir 100 partits en un club i menys a un tan exigent com el Nàstic i espero que arribi aviat. Soc feliç, no miro més enllà. Vull aconseguir l’objectiu del club, gaudir amb l’afició i que després del pal de la temporada passada tots plegats mereixem una alegria.