És un dels molts representants del futbol català que desitja arribar el més lluny possible i amb un historial que reuneix màxima preparació. Genís Sampietro Giné combina ser jugador i tècnic a l’APA Poble Sec
@ManuelSeguraM
Als seus 29 anys mira cap al futur encara que Genís Sampietro Giné apunta directe a un objectiu: arribar el més lluny possible al món del futbol des de les banquetes. Segueix com a futbolista en actiu de l’APA Poble Sec encara que ja porta un llarg historial com a tècnic del juvenil en Preferent des d’on porta dos ascensos consecutius. Amb el títol de CAFÈ en la butxaca va a pel tercer nivell d’entrenador, doncs vol fer del seu somni un ofici.
“He estudiat per ser entrenador en un món molt complicat i molt competitiu. Jo em vull dedicar a això”, comenta aquest tècnic que des que tenia 16 anys porta lligat a les banquetes. Després d’aprofitar el seu pas per Girona on va estudiar i treballar en el club de Montilivi com a preparador físic i en el Farners, Genís va tornar a Barcelona des d’on aprofita al màxim les 24 hores del dia. Amb nivell 4 com a ‘entrenador personal’ i com a professor de ioga (Sant Feliu Llobregat, Adança), totes les tardes tenen una destinació comuna. APA Poble Sec com a futbolista de l’equip de Tercera Catalana, tècnic del juvenil de preferent i coordinador del futbol onze de l’entitat.
“L’equip és la imatge de l’entrenador però la vida de l’equip la determinen els jugadors. El tècnic és solament el guia i un ajudant més al costat dels col·laboradors” assenyala aquest aspirant a tot sense un referent en el seu horitzó. Es tracta “d’aprendre una mica de tots, agafar el millor. No seguir un mètode marcat. En l’APA tenim un perfil motivador, jugar bé al futbol costa per les condicions del camp però ho intentem”.
Al costat de Pol, Alex i Jordi mantenen un alt nivell d’exigència als seus amb idees molt clares. “En cas de perdre una pilota sempre han d’estrènyer els dos futbolistes més propers, l’equip sempre ha d’estar molt junt i moviment clar que marca la defensa amb la pilota”.
Tot això sense obsessionar-se “ni marcar-me metes, cal apuntar el més amunt possible. Jo treballo diàriament com un entrenador i amb un màxim nivell de professionalitat. És al que em vull dedicar i al que em dedico i cal donar-ho tot”.