OPINIÓ – La Federació Catalana va aprovar aquest passat dimarts el nomenament de José Miguel Calle com a administrador general. El que no hauria de ser ni notícia, es pot haver convertit en el principi d’un cisma anunciat
El desig itinerant de la junta que presideix Joan Soteras va portar a la seva àmplia representació (només una dona, Paquita) a un escenari fabulós: el Fortí del Rourell (Alt Camp).
L’elecció del vicepresident de Tarragona, Josep Vives, va ser el millor escenari on es va decidir (no va votar) el nomenament “per unanimitat” (?) (FCF) de l’ex director del futbol sala com a nou administrador general de l’entitat, càrrec en el qual “farà equip per a millorar la gestió” amb el secretari general, Oriol Camacho. “Hi ha algú en contra?”, va preguntar Soteras. Ni Déu, amb perdó, no feia falta, ja que la nota ‘d’incomunicació’ estava redactada.
DUPLICITAT DE CÀRRECS
I per a què fa falta un administrador general, es continua preguntant més d’un dels assistents-muts a la cita? Algunes veus amb més sentit comú i més honestes amb si mateixes han decidit que sigui el president qui assumeixi “una decisió presa”, i no votada, pel màxim dirigent federatiu fins a 2022. Després arribaran les urnes, si hi ha més d’un candidat.
Ara per ara, entre calçot i calçot, la junta dóna via lliure al cap perquè, com ha recordat més d’una vegada, “la porta està oberta per a qui desitgi anar-se’ n”. Calçots, carn, carxofa, tomàquet, taronja, crema catalana i vi casolà van passar per l’escrutini de tots els assistents. Excel·lent com no podia ser d’una altra manera.
Oriol Camacho? Vermell, vermell com sempre. Hi ha coses que no canvien i aquest exàrbitre, advocat i secretari general, el millor hereu que podria haver tingut Alberto Baza, queda ‘tocat’ però no enfonsat. Secretari ve de secret i tan esclau és de les seves paraules (parla molt poc) com dels seus silencis (molts), com li ocorre al defenestrat assessor jurídic José Domingo Valls qui mai perd el seu mig-somriure sabedor que sempre riu millor l’últim.
I QUI ÉS CALLE?
Senzill. José Miguel Calle, agradi o no agradi, és un ‘currante’ que ha sabut guanyar-se el seu futur i anar pujant en la seva escala personal i professional. Diu el seu currículum que posseeix ‘Formació de Grau Superior d’Electrònica’, ha estat professional en diferents empreses d’automoció (cap de laboratori, segon director de qualitat, cursos formatius i millora contínua –gestió de persones, formació estadística). A més, entrenador nacional de futbol sala, responsable àrea esportiva de la Lliga Catalana de FS, Escola d’entrenadors FCFS i Comitè Tècnic, Director de la LCFS i del Comitè Tècnic Nacional FS-RFEF. I tot això li ha portat a l’administració general de la Federació.
Precisament aquest pas per Las Rozas és un altre capítol que Calle, el president Pedro Rocha o el mateix Paco Sedano podrien detallar. El recentment nomenat executiu de la Catalana va aterrar al carrer Sicília com a directiu en el 2011 amb Andreu Subies i, tal com s’explica en el seu historial, va anar superant nivells.
Des de setembre del 2018 fins poc abans de l’estiu del 2019 va compatibilitzar els dos càrrecs al carrer Sicília i a Las Rozas, però, després d’exercir aquesta direcció general i la seva responsabilitat en competicions, va sortir ràpidament i amb diverses nòmines pendents que li ha costat cobrar, si les ha cobrat totes (condicional).
‘El calvito català’, que diria l’entranyable Fran Gago en ‘Futsalsur’, ingressava molt menys del que mereixia (85 per aquí/85 per allà) mentre que ara aquesta co-responsabilitat s’acosta ara als 100.000, repeteixo, ‘molt menys del que es mereix’ i que cadascú s’ho prengui com consideri. “Calle té el seu preu. Ho va tenir amb Casals, ho va tenir amb Subies i ho té amb Soteras”, comenta qui ha compartit responsabilitats amb aquest ‘influencer’ del futbol sala que convenç amb el seu treball, al qual li agraden els reptes i els polsos i a qui s’ha ‘lliurat’ Joan Soteras. Que ningú oblidi ‘la Junta del calçot’ perquè sempre té conseqüències sonores.