Explota el divorci Paeria-Lleida CF

Nou i desagradable capítol de realitat entre l’Ajuntament de la ciutat i el Lleida CF amb solucions poc clares per a l’entitat ilerdenca

Marc Torres, adjunt a presidència, i Félix Larrosa, alcalde de la ciutat, han donat aquest divendres la cara // FOTOS: Lleida FC-Paeria
Marc Torres, adjunt a presidència, i Félix Larrosa, alcalde de la ciutat, han donat aquest divendres la cara // FOTOS: Lleida FC-Paeria

L’han posat molt difícil l’alcalde de Lleida, Félix Larrosa, i el propietari del club, Luis Pereira, per a tancar un acord positiu per al primer equip de futbol de la ciutat. Totes dues parts han posat les cartes sobre la taula i cap ha dissimulat les seves ambicions.

La realitat és que la Paeria vol “un ús especial” del Camp d’Esports per un període de “quatre anys”. És més, destaca que el club no haurà d’assumir “cap despesa ni cànon”; fins i tot “podran entrenar, jugar i explotar serveis de bar, publicitat o taquilla”.

UN LLEIDA FC DE PIM-PAM-PUM

Parla l’alcalde Larrosa de “complicitats” i fins i tot no es talla a l’hora de censurar la ‘guerra’ mediàtica amb especial gravetat en les xarxes socials. La veritat és que el pim-pam-pum entre les dues parts és una realitat. Mentre l’Ajuntament parla dels diners dels ciutadans de Lleida, Pereira es juga el seu.

I davant aquesta greu situació, l’encreuament de comunicats i declaracions ha estat duríssim per les dues parts. La carta del màxim accionista lleidatà és letal i adverteix de les conseqüències. Expressions com a “caradura” de l’adjunt a la presidència, Marc Torres, o no ocultar que “l’interès del Sr Larrosa i Piqué és que aquí hi hagi un altre club” no faciliten una sortida.

PER QUÈ NO INTERESSA L’ACORD?

Només tres anys han estat suficients perquè l’empresari Luís Pereira exploti. Les seves raons té, per descomptat, màxim quan molts empresaris de la zona han mostrat més interès en altres ofertes (Badalona Futur) que en el mateix Lleida FC.

És més: la presència de l’At. Lleida en Tercera Federació, amb moltes possibilitats (i més desitjos) de jugar ascens a Segona obre més interrogants. Si es produís aquesta alegria esportiva, qui s’atreveix a dir-los que no poden utilitzar el Camp d’Esports?.

PREVARICACIÓ I TRÀFIC D’INFLUÈNCIES?

Només el diàleg i la comprensió ofereix l’única resposta vàlida per a satisfacció de l’aficionat.
Ara com ara, Pereira continua gastant diners de la seva butxaca (tampoc l’hauria d’oblidar Larrosa) mentre l’Ajuntament s’ofereix a assumir tota mena de despeses del Camp d’Esports, a canvi d’aquest “ús especial”.

I, en el mitjà, els aficionats que només haurien de pensar en un ascens. Si ningú cedeix i es multipliquen les querelles per prevaricació i tràfic d’influències, tots perdran.