Europa-Sant Andreu: derbi d’infart

José Miguel Morales, tot i ser el cinquè jugador amb més partits vestint la quadribarrada, no va jugar mai contra l’Europa a la lliga. Tot i això, sap que un derbi no és un partit més

JOSÉ MIGUEL MORALES
José Miguel Morales, el gran capità del Sant Andreu // FOTO: ara.cat
José Miguel Morales, el gran capità del Sant Andreu // FOTO: ara.cat

Serà un derbi d’infart perquè Europa i Sant Andreu sortiran a buscar els tres punts i, com tots sabem, un derbi no és un partit normal. Els nervis, l’ambient, la pressió d’aconseguir un bon resultat… Tot plegat a vegades no se sap controlar i es pot pagar car. L’equip que millor controli aquestes sensacions tindrà molt guanyat. Segur que serà un partit molt igualat i els petits detalls marcaran el signe final. Però desitjo que sigui el Sant Andreu el que pugui aconseguir un bon resultat, sobretot per la gran afició que té. Mereix gaudir i mirar cap endavant una mica més tranquils. No s’ha d’oblidar que l’Europa té un gran equip i serà molt difícil.

Encara no he tingut la sort d’acostar-me al Narcís Sala aquesta temporada, però no em perdo cap resum del Sant Andreu i estic en contacte amb molts companys. És un club especial. Montañesa i Europa són grans equips amb molt bones aficions, però el del Sant Andreu és un sentiment diferent. Sempre ho he dit i des de molt petit gràcies als meus avis – em portaven al camp – ho vaig poder viure a l’època de Hans, Calderé, Solsona, Modesto i molts més.

Anar al camp amb ells i gaudir de l’afició del Sant Andreu va ser increïble. Però va ser millor pertànyer a aquest equip durant 7 anys i viure’l des de dins. L’afició sempre a prop del Sant Andreu en els bons moments, però molt més en els dolents, tal com s’està veient aquesta temporada. Tothom vol tornar a Segona B i ho demostra cada setmana donant suport a l’equip.

I és que el Sant Andreu és diferent per tota la seva història. Des de la quadribarrada – única – per molt que altres intentin imitar-la. La seva afició i sobretot el sentiment de ser un poble orgullós de les seves arrels i que mai vol oblidar-se d’elles. La veritat és que em sento molt orgullós de formar part d’aquesta gran família. Sempre he deixat empremta, però m’hauria agradat deixar-ne més encara. La vida dóna moltes voltes i al final em van convidar a sortir…

Em sento un més de cara a la directiva, perquè al final em van tractar com a un més. De cara a l’afició com he dit en diverses ocasions em sento especial pel tracte que em van donar des que vaig arribar. No ho oblidaré en la vida. Han tingut detalls d’aquells que et posen la pell de gallina i com a futbolista que se’t valori d’aquesta manera és el que m’ha fet sentir-me especial. Sempre estaré en deute amb ells…

Pot ser que a l’equip li hagi costat una mica adaptar-se a la categoria, però de mica en mica li anirà agafant el pols. Hi ha un gran equip i la veterania suficient per a ser un equip que vulgui fer grans coses. Està clar que guanyar al Nou Sardenya pot fer créixer el Sant Andreu a tots els nivells, però això és una carrera de fons i sigui quin sigui el resultat de dissabte no serà definitiu. Tant de bo sigui un 0-2. M’alegraria moltíssim.